CASA MARIA CATALÀ AL CARRER DE LA GLEVA

Sant Hipòlit de Voltregà - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Foto de Josep Lluis Ramírez

Al catàleg de béns publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:

Època: segle XVIII

Elements:

Edifici en tester situat a l’extrem nord de la trama urbana que defineixen el carrer de la Gleva i el carrer del Puig a la Plaça de la Gleva, així doncs amb tres façanes a carrers i una quarta que per cotes obre sobre la parcel•la adjacent. Es desenvolupa en planta baixa i dues plantes pis, de planta trapezoïdal i façana principal orientada a nord. Coberta de teula aràbiga a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec a façana recolzat sobre colls de fusta en el seu cos principal i coberta a tres aigües en el cos annex. La composició de la façana principal, sense un ordre clar, queda totalment definida per la presència d’una capelleta formada per un ampit de pedra i estructura i coberta de forja, al centre de planta primera dedicada a la Mare de Déu de la Gleva, acompanyada per un fanal de forja a la dreta de la capella. A l’altre extrem de la capella, una balconada amb balcó protegit per barana de ferro de brèndoles verticals acaba de definir la planta primera. La resta, es defineix a planta segona a partir de dues obertures centrades respecte l’eix de simetria que formen la capella i el carener i a planta baixa a partir de dues portes d’accés a l’edifici enmig de les quals trobem una obertura de proporcions quadrades. La façana de llevant, segueix un mateix ritme tan en planta primera com segona a partir de quatre obertures de diferents dimensions que es repeteixen en ambdós plantes, ritme que queda trencat a planta baixa per la presència de dos grans portals de construcció posterior, un que actua com a aparador i l’altre per permetre l’accés de vehicles a un dels locals de planta baixa destinat a taller mecànic. La façana de ponent, segurament la més important pels elements remarcables que hi trobem, tampoc segueix un ordre clar de composició, on trobem a planta segona tres obertures idèntiques de proporcions quadrades, quatre obertures a planta primera, dues de les quals mereixen una menció especial ja que estan resoltes amb ampit, brancals i llindes de pedra on trobem la inscripció de “1740” a la de l’extrem nord de la façana. Aquestes dues obertures de proporcions verticals queden separades per una petita obertura i acompanyades a l’extrem sud per una altre obertura de proporcions verticals sense detalls de pedra vista. Pel que fa planta baixa, dos portals acaben de definir la façana, un d’accés rodat i l’altre d’accés de persones composat per una porta i una obertura i resolta per brancals de pedra que recolzen una llinda de pedra amb la inscripció: “1800”. Finalment un element a destacar volumètricament, és el porxo protegit per una barana de ferro que apareix a planta segona de la façana sud i que obre sobre la parcel•la adjacent. El parament de façana, és revestit per un arrebossat o estucat de color blanc amb tons de grisos.

Informació històrica:

No hem trobat referències documentals d’aquest edifici, tot i que el seu emplaçament ens permet contextualitzar-lo. Es troba en el carrer de la Gleva, que com el seu nom indica, es troba en el traçat de l’antic camí cap aquest santuari situat, actualment en el municipi veí de les Masies de Voltregà. El carrer de la Gleva, representa un típic exemple de creixement itinerant, i per tant els edificis que hi trobem es van anar aixecant al llarg dels anys. En aquest sentit, cal assenyalar que un dels períodes més rellevants i que van suposar un major desenvolupament del municipi va ser el del Sant Hipòlit pre-industrial, sobretot dels segles XV al XVII, quan la vila era un dels nuclis de teixidors i paraires capdavanters de la comarca. Posteriorment, a principis del segle XVIII i com a conseqüència de la Guerra de Successió, Sant Hipòlit va viure un dels episodis més cruents. Durant aquest conflicte la vila va ser saquejada i cremada, i per tant moltes de les cases varen haver de ser reconstruïdes. Per aquest motiu moltes de les llindes porten dates pertanyents al segle XVIII. Així doncs, la majoria d’edificis dels carrer de la Gleva es van construir durant aquests segles tot i que constatem, al tractar-se d’un creixement itinerant, que hi ha dos trams diferenciats. El primer tram, des del punt de partida a la plaça Pompeu Fabra fins la plaça de la Gleva, hi ha edificis històrics, la majoria aixecats en els segles XVII i XVIII. El segon tram, ja més allunyat del centre històric, es va edificar només la façana de ponent, al segle XVIII. Aquest edifici està situat a prop de la plaça de la Gleva, i per tant ja una mica més allunyat del centre però encara en el primer tram anteriorment descrit. A la façana té dues llindes on hi figuren les dates: 1740 i 1800. Per tant, pertanyents a la segona meitat del segle XVIII, i plenament relacionades amb el conflicte de la Guerra de Successió.

Context:

Edifici en tester que conforma la façana de ponent de la plaça de la Gleva inclòs en el creixement itinerant del carrer de la Gleva que comunicava el Santuari de la Gleva amb el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.