CASA RAMON SERRA

Sant Hipòlit de Voltregà - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

A la llinda de la porta hi ha inscrit l'any 1856

Al catàleg de patrimoni, arquitectònic i ambiental publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:

Època: segle XIX

Cronologia: llinda 1856, reformes segle XX

Elements:

Edifici entre mitgeres que es desenvolupa en planta baixa i dues plantes pis, de planta rectangular i façana principal orientada a est. Coberta de teula aràbiga a dues aigües amb el carener paral•lel a la façana principal i amb ràfec a façana recolzat sobre colls de fusta. La composició de la façana principal, s’ordena a partir d’un eix de simetria central lleugerament desplaçat, on a planta baixa trobem dos portals un per a accés de vehicles i un per a l’accés de persones, resolt amb una llinda de pedra amb la inscripció de “1856” i una creu. A partir d’aquí, dues balconades per planta acaben de definir la façana amb la diferencia que les balconades de planta primera donen a un únic balcó corregut al llarg de tota la façana i protegit per una barra de ferro de brèndoles verticals i els de planta segona donen cada una en un sol balcó protegit també per una barra de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana de tàpia, és revestit per un arrebossat o estucat de color verd amb un arrebossat gris més bast en forma de sòcol.

Informació històrica:

Des de principis del segle XX aquesta casa es coneixia amb el renom de can Monet, per l’afèresi de Ramonet, diminutiu d’en Ramon Serra i Clapera que va ser alcalde durant la República. Ja avançat el segle XX la seva germana Ramona es va casar amb en Francisco Adam de la Gleva, i per tant, la casa també es va conèixer amb el renom de can Dam. No hem trobat referències documentals d’aquest edifici, tot i que el seu emplaçament ens permet contextualitzar-lo. Es troba en el carrer de la Gleva, que com el seu nom indica, es troba en el traçat de l’antic camí cap aquest santuari situat, actualment en el municipi veí de les Masies de Voltregà. El carrer de la Gleva, representa un típic exemple de creixement itinerant, i per tant els edificis que hi trobem es van anar aixecant al llarg dels anys. En aquest sentit, cal assenyalar que un dels períodes més rellevants i que van suposar un major desenvolupament del municipi va ser el del Sant Hipòlit pre-industrial, sobretot dels segles XV al XVII, quan la vila era un dels nuclis de teixidors i paraires capdavanters de la comarca. Posteriorment, a principis del segle XVIII i com a conseqüència de la Guerra de Successió, Sant Hipòlit va viure un dels episodis més cruents. Durant aquest conflicte la vila va ser saquejada i cremada, i per tant moltes de les cases varen haver de ser reconstruïdes. Per aquest motiu moltes de les llindes porten dates pertanyents al segle XVIII. Així doncs, la majoria d’edificis dels carrer de la Gleva es van construir durant aquests segles tot i que constatem, al tractar-se d’un creixement itinerant, que hi ha dos trams diferenciats. El primer tram, des del punt de partida a la plaça Pompeu Fabra fins la plaça de la Gleva, hi ha edificis històrics, la majoria aixecats en els segles XVII i XVIII. El segon tram, ja més allunyat del centre històric, es va edificar només la façana de ponent, al segle XVIII. Aquest edifici està situat a la plaça de la Gleva, i per tant a cavall entre els dos trams anteriorment explicats. A la façana hi ha una llinda amb la data 1856, ja en ple segle XIX.

Actuacions finca:

La llinda amb la data 1856 és un exemple d’actuació realitzada a la finca. Reformes al segle XX, com per exemple l'arrebossat de la façana.