ESGLÈSIA DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA DE CORTS
Corts - Cornellà del Terri - el Pla de l'Estany
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Història:
Sembla que la primitiva església fou arrassada pels hongaresos entre el 924
i el 930. El 1017 ja hi era dreçat, però, un nou edifici. El 1019 fou cedida a
la canònica de Girona, cessió que fou renovada l’any 1143. El 1103, tanmateix,
els feligresos havien lliurat un nou temple al bisbe Bernat Humbert,
reservant-se un sacrarium o sagrer cadascú.
Església:
L’església
parroquial de Sant Julià de Corts és un edifici de nau rectangular que
s’eixampla lleugerament a mesura que s’acosta a la façana, capçada a llevant
per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta una mica apuntada i
l’absis, amb el tradicional quart d’esfera.
Al mur de
tramuntana s’afegí una nau lateral coberta amb dues voltes de creueria, que
s’obren a la central a través de dos arcs escarsers. També hi ha la sagristia,
que cobreix una part de l’absis.
La nau i l’absis
han estat sobrealçats i a l’angle nord-oest es va afegir una torre campanar de
planta quadrada amb dos nivells d’obertures a cada una de les cares. Al primer
nivell n’hi ha una, àmplia, amb un arc de mig punt adovellat, mentre que al
segon nivell n’hi ha dues, més petites, amb arcs escarsers. L’accés s’efectua
mitjançant una escala exterior situada entre dos contraforts.
La realització del
campanar és coetània d’una sèrie de reforços —arc interior i contraforts— i
d’una important reforma del pla de la façana, que va ser ampliat lateralment i
vertical. El nou aparell restà lligat al vell pels angles, de tal manera que de
la façana original roman l’entorn de la portalada principal. També va ser
substituït l’angle sud-oest de la nau.
A l’interior,
l’aparell és, en general, regular, fet amb carreus de travertí del pla de
Banyoles, ben tallats, d’uns 15/20 × 30/35 cm, si bé hi ha algun parament
renovat.
Una imposta de
tronc de piràmide invertit volta l’absis i els murs laterals de la nau. Sobre
la imposta l’aparell de la volta disminueix de dimensió, de regularitat i de
qualitat, la qual cosa fa pensar en alguna renovació posterior.
El traspàs entre
l’absis i la nau s’efectua mitjançant un arc apuntat; al fons de l’absis hi ha
una finestra, lleugerament descentrada, adovellada amb un arc de mig punt i
d’esqueixada simple oberta cap a l’interior. Al mur de migdia n’hi ha una altra
d’iguals característiques però de doble esqueixada.
La portalada
principal, un dels elements més interessants d’aquest edifici, presenta dos
arcs en degradació de mig punt amb dovelles decorades, l’exterior de les quals
recolza sobre sengles impostes sobresortides que, al seu torn, descansen sobre
els capitells de dues columnetes laterals.
A la porta es
conserva una ferramenta en gran part original i un forrellat acabat amb cap de
serp.
Forja:
La ferramenta de la porta de Sant Julià
de Corts presenta cinc jocs de tiges amb volutes a cada batent. El tipus de
decoració segueix la tradició romànica.
En la majoria dels grups la tira central presenta un solc
de mitja canya; dues són completament llises i una té dos solcs. Els extrems de
les tiges acaben en volutes afrontades, també amb un solc central. Cada joc es
completa, segons l’amplada, amb dues o quatre volutes més, similars a les
anteriors.
Una bona part de les espirals s’ha perdut i d’altres no
es corresponen amb la seva disposició original. Al batent dret, per exemple,
algunes apareixen sense sobresortir de la tija central. Les volutes de la part
inferior de la porta, actualment dretes, corresponen també a un canvi
posterior.
El forrellat és format per una gran balda sostinguda per
quatre passadors senzills. L’acabament del braç, corbat com el mànec d’un
bastó, té forma de cap de serp o drac. La boca és oberta i mostra dues fileres
de dents de serra. Sobre el front té uns ulls rebuidats molt sobresortits.
Aquest animal, de connotacions negatives, devia avisar de l’incompliment de
qui, sense estar-ne autoritzat, volia obrir la porta.
De ferramentes i forrellats que segueixen la tipologia
d’aquesta, en trobem tant al Berguedà (Santa Maria de Borredà, Santa Maria de
Falgars), com al Ripollès (Sant Bartolomeu de Sitjar, Sant Esteve de Llanars,
Santa Cecília de Molló), l’Alt Empordà (Sant Pere de Navata, Maçanet de
Cabrenys) o al Gironès (Sant Cebrià d’Esponellà, Santa Eulàlia de Pujals dels
Cavallers, Sant Pere de Briolf).
És difícil establir datacions d’aquesta peça perquè els
mateixos motius ornamentals senzills es repeteixen sense variants. De totes
maneres és possible que sigui posterior a la reconstrucció de l’església, l’any
1103.
Portada:
La portada
situada a la façana de ponent de l’església, és formada per dues arquivoltes en
degradació, amb dovelles amples que presenten una ornamentació abundosa. L’arquivolta
exterior recolza en una imposta, que al seu torn és sostinguda per sengles
columnes amb llurs capitells. El fust és llis i la base té com a suport un
plint rectangular, que descansa sobre els muntants de la porta i formen part
del mur de l’edifici. No hi ha timpà.
Els elements més interessants
d’aquesta portada són els dos capitells i les arquivoltes, on se centra el
treball de l’escultura, sobretot a les dovelles, que constitueixen l’arquivolta
interior, i en la part esquerra de l’exterior.
En conjunt, hom percep un treball
molt rústic, que sumat al mal estat de conservació i a l’erosió de les pedres
fa que sigui molt difícil interpretar alguns dels motius que hi ha
representats.
Els materials utilitzats per a
fer aquesta portada són travertins o pedres calcàries de formació lacustre,
provinents segurament d’una zona propera a l’estany de Banyoles.
D’altra banda, hom s’adona que en
molts casos es reaprofitaren elements anteriors, ja que algunes de les escenes
resten partides i fragmentades. Així mateix, cal assenyalar que, pel motiu que
sigui, tota la part dreta de l’arquivolta exterior fou decorada amb uns trets
lineals molt simples, que reflecteixen un treball ràpid que contrasta amb el de
la resta de la decoració en gairebé totes les altres dovelles.
L’arquivolta
situada més a l’interior és formada per una sèrie de dovelles que reprodueixen
una decoració de caràcter figuratiu i ornamental. D’esquerra a dreta, la
primera dovella és representada per un cercle doble que inscriu una flor de
vuit pètals. Al seu costat superior hi ha uns motius vegetals. A la segona
dovella hi ha així mateix uns motius florals, en els quals els pètals tenen una
forma diferent. La tercera dovella té una creu inscrita en un cercle triple.
Malgrat el mal estat de conservació, sembla que a la quarta dovella s’endevina
un cercle que tanca una figura animal; uns nexes uneixen aquesta figura amb el
cercle. A la cinquena dovella segurament hi devia haver hagut un cercle, tot i
que ara pràcticament no s’hi veu res.
La dovella següent és
representada per una figura que podria ésser un àngel, ja que sembla que
s’endevinin, a banda i banda, especialment al costat dret, unes ales. Aquesta
figura devia restar closa també dins d’un cercle.
A la dovella vuitena —a la
dovella anterior, actualment no s’hi veu res— es distingeix un cap d’animal amb
la boca oberta, tancat dins de tres o quatre cercles. Al costat esquerre
d’aquesta dovella hi ha diversos motius decoratius partits, fet que fa pensar
en un reaprofitament de la dovella.
A la dovella que hi ha a
continuació, pràcticament no s’hi pot veure res, tot i que probablement hi
devia haver un cercle.
Finalment, la darrera dovella
decorada presenta uns possibles elements vegetals i, a la part inferior, un
cercle partit.
A les dovelles primera i segona
de l’arquivolta exterior són representats uns suposats animals d’identificació
difícil. A la tercera dovella hi ha un motiu floral. El mal estat de
conservació de la dovella següent fa que sigui molt difícil d’identificar-ne la
decoració. A la dovella cinquena sembla que es representà un àngel o bé una
figura femenina, en la qual es distingeixen els trets del rostre i els cabells.
A la dovella següent el motiu decoratiu és també un animal, dins una
composició, però, d’identificació incerta. La rusticitat de l’obra i el mal
estat de conservació del conjunt fan difícil d’identificar-lo. L’escena potser
més clara és la crucifixió representada a la dovella següent. A la part dreta
de la dovella que ve tot seguit hi ha representat un rostre acompanyat d’uns
elements estranys, que poden fer pensar en unes ales.
Els dos capitells de la portada
són també molt malmesos. A causa de les proporcions que tenen resulten pesants.
Tenen una alçada de 39 cm. Llur estructura recorda la d’un capitell amb
importants transformacions. Al capitell de l’esquerra encara es distingeix un
rostre en cada una de les dues cares exteriors, a la part superior; a la part
inferior sembla que hi ha uns motius vegetals. El rostre és fet, en tots dos
casos, d’una manera molt matussera. És allargat i té uns ulls ametllats,
envoltats per una línia. La boca, grossa i el traçat, possiblement, d’unes
dents prominents, fan pensar en un treball arcaïtzant i rústic, que porta,
segurament d’una manera involuntària, a una representació grotesca del rostre.
Al capitell de la dreta, la part
inferior es distingeix més clarament encara de la part superior. A la inferior
predominen els motius longitudinals de tipus vegetal.
En aquesta portada de l’església
de Corts s’utilitzaren uns repertoris i uns motius que són recurrents en les
obres del romànic on predominen els elements de tema vegetal i animal. El mal
estat de conservació de la pedra i el reaprofitament d’algunes dovelles fan que
sigui gairebé impossible d’arribar a distingir alguns motius que podrien ésser
força interessants. La presència de temes florals que recorden alhora la
representació d’un estel i possiblement la d’una dona i d’un àngel, ens podrien
fer pensar en una possible unitat iconogràfica que actualment és molt difícil
d’aclarir. Només la presència d’un Crist en majestat o crucifixió pot ésser
distingida clarament de tot el conjunt.
Sembla, doncs, que podem datar
aquesta portada, d’acord amb les seves característiques, en un moment del
romànic tardà. La seva estructura és paral·lela a la d’altres portades
d’esglésies d’aquesta època.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Època:
segle XII-XVI
Descripció:
L'església de Sant Julià és
situada en un petit promontori centrant el veïnat de Corts. El temple que
originalment era d'una nau amb absis semicircular, va ser engrandit amb una
nova nau al costat de tramuntana en època gòtica. La nau romànica s'estreny
vers la capçalera i és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La nau
lateral de dos trams és coberta amb dues voltes de creueria. Els murs són de
carreus i a partir d'una certa alçada són acabades amb maçoneria. Aquest canvi
de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la
façana lateral. El campanar de torre té dos nivells d'obertures a cada cara i
coberta de quatre vents.
La porta d'accés és romànica consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat.
És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic.
La porta d'accés és romànica consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat.
És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic.
Notícies històriques:
L'església és situada en el
veïnat del Puig de Sant Julià. No hi ha documentació gaire abundant però se sap
que a la segona meitat del segle X hi havia una església dedicada a Sant Julià,
que l'any 1102 se'n construí una de nova i que en bona part coincideix amb
l'estructura de l'edifici actual.
L'any 1019 l' església de Sant Julià de Corts fou cedida pel Comte Berenguer Ramon I a la canònica de Girona. Aquesta església existia almenys des del segle anterior. Va ser construïda després de la invasió hongaresa dels anys 924-930. L'any 1102 el bisbe de Girona Bernat Umbert donà llicència per a construir l'església de Sant Julià amb el cementiri. L'any 1143 hi va haver una nova dotació de la canònica de Girona i també va ser cedida la parròquia de Corts.
L'any 1019 l' església de Sant Julià de Corts fou cedida pel Comte Berenguer Ramon I a la canònica de Girona. Aquesta església existia almenys des del segle anterior. Va ser construïda després de la invasió hongaresa dels anys 924-930. L'any 1102 el bisbe de Girona Bernat Umbert donà llicència per a construir l'església de Sant Julià amb el cementiri. L'any 1143 hi va haver una nova dotació de la canònica de Girona i també va ser cedida la parròquia de Corts.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Església parroquial
advocada a Sant Julià, del poble de Corts, avui dins del terme de Cornellà del
Terri (Pla de l’Estany), al sud del pla de Banyoles.
La descripció tècnica ens
diu ; edifici de dues naus, una de més gran, coberta amb volta de canó
lleugerament apuntada i absis semicircular. La nau lateral és amb volta per
aresta gòtica i presenta claus de volta i nervis en diagonal fets amb pedra de
dimensió menor. Les parets portants són fetes en bona part amb carreus de
diverses mides. A partir d'una certa alçada les parets són acabades amb
maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia
d'imposta que apareix a la façana lateral. La coberta és de teula àrab a dues
aigües i ràfec amb lloses de pedra. El campanar és cobert a quatre aigües. La
porta d'accés és romànica. Consta de dos arcs adovellats en degradació.
L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb
capitells decorats amb un rostre humà i figures animals juntament amb motius
vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor.
L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una
escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior
presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles
que composen l'arc exterior, només nou són esculturades, representant figures
d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té esculpit
toscament un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles
del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust
humà alat. És interessant la decoració de la porta amb ferramenta en espiral i
el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del Romànic.
El topònim, escrit ara
Corts, etimològicament deriva del llatí cohorte, (vulgarment cōrte), ‘corral’, que en els
documents de la baixa llatinitat apareix escrit corte i curte.
Altre enllaç amb informació i descripció molt recomanable:
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada