MONUMENT AL SACERDOT I POETA MANLLEUENC
JOAN PUNTÍ COLLELL
Manlleu - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Manlleu, bella terra, d'on res, ni temps, ni espai no em desaferra.
Joan Puntí Collell (Manlleu 1886 - Barcelona 1962)
Enllaç amb informació:
que diu:
Va néixer el 1886 a ca la Quima, al carrer de la Font de Manlleu. Va ser
sacerdot. Va fer classes de català al Col·legi del Carme de Manlleu i va fer
d’organista a l’Església de Santa Maria. Va ser redactor i director de la
revista El Record, col·laborador del Manlleu (I època) i de l’Orfeó Català, en
els desplaçaments del qual n’era el capellà, corrector i coordinador de
l’editorial del Foment de Pietat Catalana i creador del butlletí de la
Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. El 1918 va guanyar la Viola
d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona. Va morir el 1962. Llibres
publicats: Cofret de versos; La renovació de la pietat catalana; En Pere sense
por; Catarineta Catarinó; Comanda; Manera d’escriure el català; Faules i
moralitats; L’esposa virginal; La rosa beneïda; La venjança de la reina; Maria
Teresa Montalvo i Novella; Eustaqui; Manera de parlar en públic; Eulària, flor
d’ametller; La victoria del Angélico; El vers onomàstic; Gent d’avui dia; La
meva mare; La mainada felicita; Memòries d’un panissaire; Curso vivido de la
Santa Misa; Nord i conhort; Roses i noses; Bon seny. Aforismes, faules i
acudits; Litúrgia pràctica; Manual i vocabulari de la litúrgia.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Nascut el dia 31 d’octubre del 1886,
eclesiàstic i escriptor.
El 1918
guanya la Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa i tot
seguit publica Cofret de versos, que és la seva
primera obra.
Va escriure tant en prosa com en vers. <<En la prosa fou reconegut
-diu en Josep Prat i Roca- com un mestre dominador de la ploma, artífex
acreditat per la difícil facilitat d’expressar bé ço que narrava emprant les
formes més expressives i acurades>>.
<<Un
poeta -diu d’altra banda, en Joan Castell i Masallera- que porta escrits
innombrables versos en els quals no hi ha ni un sol defecte de versificació, i
que si alguna objecció ofereixen és l’excessiva facilitat a voltes no
corresposta per la inspiració, per força ha d’ésser genial>>.
Vinculat
a l’Obra del Cançoner Català,
a l’Orfeó Català, a la publicació d’Ací
i d’Allà i a altres
institucions, desenvolupà una activitat i una influència constants i
fructíferes tant a Manlleu com a Barcelona on residia i que no havia de cessar
fins a la seva mort, ocorreguda a l’Hospital de Manlleu el dia 12 de juny del
1962.
Per
sobre de tota la seva producció, que és molta, assenyalarem la seva Oda apassionada, digna d’ésser
escrita amb lletres d’or, que per nosaltres és el text més magnificador que mai
s’ha escrit sobre Manlleu.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada