MONUMENT A JOSEP ANSELM CLAVÈ, MÚSIC, POETA i POLÍTIC
Sant Hipòlit de Voltregà - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Josep Anselm Clavé Camps (Barcelona 21 d'abril de 1824-24 de febrer de 1874)
Al catàleg de béns publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:
Època: segle XX – 29 d’abril de
1955
Elements:
Monument esculpit en forma de bust representatiu del
músic, poeta i polític català, de color blanc, situat al mig de la plaça,
orientat a llevant i col•locat sobre un pedestal de pedra natural. El pedestal
presenta dues cares tractades: la principal (llevant) amb la llegenda ‘ Sant
Hipòlit de Voltregà a Clavé’ sota l’escut de les ‘Cors Clavé’. A la cara
oposada del pedestal hi ha esculpit ‘ Un petit poble a un gran mestre,
29-4-1955’ , en record de l’homenatge que li van fer en aquella data les
societats corals del poble. El pedestal, a la vegada, es situa sobre un basament
quadrat format per un parterre enjardinat i lleugerament aixecat que queda
delimitat per un sòcol de muret de pedra amb les 4 arestes emfatitzades per uns
daus també de pedra, sobre el que es situa una barana de ferro.
Informació
històrica:
Monument en honor a Josep Anselm Clavé, músic, poeta i
polític català. El monument es va col·locar l'any 1955 al centre de l'actual
Plaça d'en Clavé, anteriorment plaça del Fossar. En motiu de la col·locació del
bust, també es van fer obres d'enjardinament i millora de la citada plaça.
L’encarregat de fer les obres va ser Ramon Guiu Cabanas, i el cost total va ser
de 4.327 pessetes. El monument va ser obra de l'escultor Puigdollers.
Context:
Emplaçat al bell mig de la plaça del nucli urbà que porta
el mateix nom de la personalitat que commemora el monument.
Festa d'homenatge i inauguració monument
Foto de Josep Lluis Ramírez
Enllaç amb informació de la seva biografia:
que diu:
Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida
cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra. Milità de molt
jove al partit republicà d’Abdó Terrades i col·laborà en els intents icarians
dirigits pel seu amic Narcís Monturiol. El 1843 prengué part en la revolta
centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella
de Barcelona. Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les
tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí
nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies, que eren
cantades als cafès. L’èxit l’encoratjà a organitzar, el 1845, una agrupació
coral, L’Aurora, mena d’estudiantina, amb flautes, guitarres, mandolines, bandúrries,
etc., que obtingué un èxit popular en el Carnestoltes barceloní del 1846 i que
transformà en La Fraternitat, societat d’auxilis mutus i primera coral
peninsular (1850); era composta per quaranta homes. El 1857, Clavé li canvià el
nom pel menys compromès d’Euterpe, i aviat s’estengueren pel Principat i pel
País Valencià (València, Vinarós) nombroses “societats euterpenses”, origen
dels Cors de Clavé. El 1851 se
celebrà al Teatre Odeó de Barcelona el primer ball corejat; més tard passaren
als jardins de la Nimfa (1853) i als d’Euterpe (1857). Com a director organitzà
actes musicals multitudinaris: festivals corals del 1860 i el 1861, als jardins
d’Euterpe; estrena, el 1862, de la marxa de Tannhäuser (que el fa
precursor del wagnerisme català); i el tercer i el quart grans festivals corals
(1862 i 1864), als jardins dels Camps Elisis de Barcelona. Clavé componia la
lletra i la música de les seves cançons. Aquesta, de melodia fàcil i encomanadissa,
fou popular des del primer moment; italianitzant al principi, esdevingué més
original i vinculada a la cançó popular catalana en les millors composicions,
suplint amb l’espontaneïtat els mancaments tècnics. Literàriament el procés fou
més lent: l’inicià amb poesies castellanes de model neoclàssic amb elements
romàntics, recollides en els quaderns El cantor de las hermosas (des del 1846) i Flores de estío(1858). L’impuls de la Renaixença el dugué a escriure les
primeres composicions en català: La font del roure i Les nines del Ter (1854); Les flors de maig (1859) constituïren
un esdeveniment. Més tard introduí els temes del treball i del progrés (Els pescadors, 1861; La verema, 1862; La Maquinista, 1867) i l’alegria de les festes populars (Els xiquets de Valls, 1867; Pasqua Florida, 1868). Féu patent
la seva vocació política en La Revolución (1868), obra coral
descriptiva en memòria d’Abdó Terrades, i La Marsellesa (1871), arranjament
en versió catalana de l’himne francès. Li ha estat atribuïda la música de
l’himne revolucionari català La campana, amb lletra
escrita per Abdó Terrades el 1842. Més de circumstàncies són Els néts dels almogàvers (1860), dedicada als voluntaris catalans de la guerra del
Marroc, i ¡Gloria a España! (1864). La seva millor obra és, potser, la serenata Goigs i planys (1873). Escriví també algunes peces teatrals en castellà
(entre elles la sarsuela Una zambra en Alfarache, 1851, i la
sarsuela bilingüe L’Aplec del Remei, 1858). Fundà i dirigí la revista musical El Eco de Euterpe (1859) i El Metrónomo (1863). Amb
els seus cors actuà a Saragossa, Madrid (1861) i Montserrat (1863). Durant el
Bienni Progressista (1854-56) intervingué en la política, però la repressió del
1856, durant la qual s’enfrontà amb el capità general Juan Zapatero, li costà
el confinament a les Balears. Retornà clandestinament a Barcelona. El 1867 fou
empresonat a Madrid, i, en triomfar la Revolució de Setembre (1868), la
política absorbí gairebé totes les seves activitats: militant del partit
federal i membre de la Junta Revolucionària, formà part de la redacció de La Vanguardia i d'El Estado Catalán, que dirigia el seu amic Valentí Almirall. Fou elegit
president de la diputació provincial de Barcelona durant el regnat d’Amadeu I
(1873) i, el mateix any, diputat a les Corts Constituents i governador civil de
Castelló de la Plana i de Tarragona (1873-74). Es retirà de la vida pública
després del cop d’estat del general Pavía. Una filla seva, Àurea Rosa Clavé (1856-1940), compositora i pianista, realitzà diversos
arranjaments d’obres del seu pare per a orquestra, per a banda i per a piano.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada