Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 15 de gener del 2019

CASA DOU A LA PLAÇA DON MIQUEL DE CLARIANA
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: contemporània segles XIX-XX
Descripció:
És una casa alineada al carrer, entre parets mitgeres, i jardí adossat a la part posterior, de la planta baixa i planta entresòl que s'unifiquen en el vestíbul d'accés a l'edifici en un sol espai, dues plantes pis i una planta golfes o sotacoberta. La doble alçada del vestíbul d'accés, d'una alçària considerable, es manifesta a la façana i en la primera crugia interior, abans de desdoblar-se en planta baixa i planta entresòl. La planta golfes, degut a la gran dimensió de l'edifici, ocupa un volum edificat, avui, sense cap mena d'ús. En conjunt, es tracta de la tipologia de casa senyorial més repetitiva a la ciutat, emparentada amb els tipus arquitectònics més repetitius de palaus i cases senyorials d'arreu de Catalunya. Totes les plantes de l'edifici giraven al voltant de la planta noble a la qual s'hi accedia per una escala més o menys solemne i, des d'aquesta planta, mitjançant escales interiors es comunicava amb les plantes superiors dedicades a habitacions i emmagatzematge a les golfes, i també amb les inferiors dedicades al servei, als carruatges i al jardí. L'estructura és la tradicional de parets de càrrega i jàsseres, forjats de fusta i alguna volta. La coberta és a dues vessants de teula àrab sobre llates de fusta i rajola ceràmica recolzats en bigues i cavalls de fusta. El ràfec a base de colls i llates de fusta i rajoles ceràmiques.
Descripció específica de la façana:
La composició divideix la façana en les tres parts clàssiques de basament, cos d'edificació i coronament. El basament mostra un estucat que imita fàbrica de pedra aparellada amb filades de la mateixa mida i uns grans guardarrodes de pedra a cada cantó de la portalada d'entrada. El cos d'edificació el formen les dues plantes pis que es coronen amb les obertures de les golfes i una barbacana inclinada amb colls de fusta amb tornapuntes que, a la vegada, constitueixen el coronament de l'edifici. En conjunt, la façana és plana i segueix l'alineació del carrer amb els únics elements sortits de balcons i ràfec. Les obertures i balcons segueixen una gradació de proporcions molt marcada, de més a menys, pujant. Façana pati: La façana posterior és plana i està resolta amb galeries de punta a punta per a protegir les dependències de l'edifici del sol en l’orientació sud. S'aprecien però dues tipologies diferents; la primera comprèn tres de les cins parts en que està dividida la porxada en cada planta i mostra unes arcades d'estil barroc amb arcs carpanells, mentre que la segona que compren les altres dues parts- s'estructura a base de bigues i dentells.
Dades històriques:
El conjunt de set edificis que conformen actualment la façana nord del carrer de Dues Soles i la plaça de Don Miquel de Clariana fins el carrer dels Àngels, representa la culminació de la remodelació de la ciutat des de principis del segle XVII que va iniciar l'any 1609 Don Miquel de Clariana adquirint uns casalots per formar l'actual plaça que porta el seu nom (L.C.V.H/ E.Junyent).De seguida se l'hi van afegir altres casals de famílies que satisfeien la necessitat de tenir casa a ciutat provinents de la Plana, com la casa Puigsec (ara casa Masferrer), la casa Plantalamor, la casa Bojons, la casa Prat de Sant Julià, la casa Bru de Sala, o la casa Parrella, entre altres. (L.C.V.H/ E.Junyent) .S'establien sobre les restes de cases provinents d'èpoques anteriors. A finals del segle XVII, concretament el 1694, van quedar desafectades les muralles i els corredors interiors que les aïllaven, els quals, van passar a propietat particular i a ser ocupats pels jardins de les cases senyorials, les quals, es van anant reformant i embellint al llarg del segle XVIII.També durant els segles XIX i XX, es va continuar amb la tònica d'ampliacions i reformes en la majoria de les cases d'aquest carrer, conservant però les actuacions més importants d'èpoques anteriors i elements singulars dels edificis. En aquest context històric trobem l'actual casa Dou, la qual, de tot el conjunt, és la que presenta un aspecte més homogeni en una imatge clara entre finals del segle XIX i principis del XX, sense que això vulgui dir que la casa es va construir de nova planta doncs una visita a la planta baixa, ens mostra unes estructures molt antigues sobre les quals es va bastir l'actual edifici i, de fet, el que sabem sobre aquest punt - per testimoni oral de l'últim propietari de la família Dou, senyor Xavier Dou - és que la casa va ser adquirida a la família Bru de Sala al voltant de 1900, cosa que voldria dir que els Bru de Sala van conservar la seva casa a ciutat des del segle XVII fins a principis del segle XX, i que, fins i tot, haurien modernitzat el seu vell casalot, ja que quan la família Dou va accedir a la casa, presentava, en essència, el mateix aspecte que l'actual. Cap a l'any 1940,es va remodelar l'edifici en els aspectes següents: 1) es va embellir l'entrada de l’edifici amb la construcció d'unes arcades de pedra i d'un pou també de pedra; 2) es va habilitar part del segon pis com habitatge independent amb l'escala d'accés corresponent; 3) es va habilitar part de la galeria posterior del pis principal per a ús interior i es va decorar amb pintures; 4)es va canviar alguns paviments de cairons per paviments de mosaic hidràulic decorat; i 5) es va construir una cambra de bany.
Valoració:
En general, l'edifici té un considerable valor històric-artístic, testimonial, tipològic, paisatgístic, etnològic i arqueològic. La muralla a la rambla dels Montcada té consideració de Bé Cultural, així com les restes arqueològiques sota l'actual jardí i/o en el subsòl de l'edifici.
Elements:
Cal destacar el símbol de "jefe" a un dels brancals de pedra de la porta principal. Escrit que s'utilitzava durant la guerra civil.
Jardí:
Jardí enlairat sobre la muralla amb els límits tancats amb murs i balcó amb arc sobre la Rambla dels Montcada. L'accés és per escala adossada al límit oest, des de la planta principal. Espaiós, d'estructura bastant quadrada presenta una zona central cimentada que correspon a una làmina d'aigua actualment en desús. Al centre hi ha una jardinera que fins fa ben poc (ortofoto any 2015 ICC) tenia un gran arbre al mig. A banda i banda resten zones amb paviment de terra natural. A est, un tancat baix amb arbusts retallats flors, amb algun roser. A destacar els fruiters que resten en aquesta banda, un nesprer i pereres. També hi ha una jardinera rodona elevada (possible ubicació d'un pou? la propietat no ens en ha sabut donar raó). En el límit oest hi ha una construcció amb pilars i teulada, com de cabana i en el parterre ara amb aromàtiques, fins fa poc hi va créixer una pícea.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada