Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 15 de gener del 2019

CASA PUIGSEC i MASFERRER
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa































Descripció de l'escut del catàleg de béns protegits que diu:
Targeta de pedra que se situa al clau de la volta de l'arc de la porta d'entrada a la casa. Té una forma de cor i al centre porta inscrita la M de Masferrer, el cognoms dels quatre germans propietaris de la casa. El cor està rematat per volutes i acompanyat per tires de pergamí i fulles de roure i glans. Es destaca com a fita de pas d'entrada a la casa i que identifica la família per la M de Masferrer i per les fulles de roure i els glans que informen dels seus orígens rurals. Es valora el seu volum compacte i ferm en contrast amb la forma sempre amable d'un cor protegit per fullatges que acaben en volutes i acompanyat de tires de pergamí i de branques i fruits. Les fulles de roure estan molt ben realitzades i esdevenen símbol de la família. El roure és considerat un arbre sagrat a nombroses tradicions culturals; és l'arbre que representa l'eix del món, símbol de força, solidesa i permanència; en aquest cas, reforça el nucli de la família.








Descripció de les escultures que al catàleg de béns protegits diu:
Escultura de l'hivern
Forma part del conjunt de quatre escultures exemptes que representen les quatre estacions i els quatre germans Masferrer que van construir la casa. Se situa damunt d'un pilar de la balustrada del pati que dóna a la plaça de D. Miquel de Clariana. Representa l'hivern i la figura és un home gran, de llarga barba, que va molt abrigat amb capa i caputxa i que porta un cistell amb fruits. Es destaca la perícia de l'escultor per haver sabut transmetre la imatge de feixuguesa pròpia d'un home vell, que s'encorba, té fred i s'interioritza, que és també una manera d'al·ludir a l'hivern. Com a figura escultòrica de dimensions considerables dignifica l'edifici, aporta calidesa humana i poetitza l'espai urbà, al qual està perfectament integrada. L'escultura té aquell sentit de permanència pel fet d'usar un símbol del temps, com són les estacions, i està executada en la solidesa de les coses que romanen inalterables. Té els límits imprecisos entre l'idealisme i el realisme i la seva presència inspira una melancòlica placidesa.

Escultura de la primavera
És una de les escultures que representen les quatre estacions i els quatre germans Masferrer, que varen fer construir la casa. Se situa damunt d'un pilar de l'angle de la balustrada que dóna tant a la plaça de Don Miquel de Clariana com al carrer de Dues Soles. Correspon a la primavera i es representa com una noia amb túnica amb plecs i que porta un cistell de flors. Porta una corona de flors i té una llarga cabellera que cau aplomada a l'esquena i està nuada amb una cinta tot fent un llaç. Cal destacar-la perquè és una figura molt dreta, com correspon a una al·legoria a la primavera florida i fresca. Està disposada en "contraposto" que és el recurs clàssic de fer recaure el pes del cos en una cama per tal d'evitar el hieratisme. Noia de volum rotund, els plecs de la túnica contribueixen a la solidesa de la figura. Com les altres tres escultures, dignifica l'edifici, aporta calidesa humana i poetitza l'espai urbà, al qual està perfectament integrada. Té aquell sentit de permanència a un lloc pel fet d'usar un símbol del temps, com és una estació, i pel fet d'estar esculpida com a element intemporal. Es mou entre els límits imprecisos de l' idealisme i el realisme i la seva presència inspira una alegria serena. Els fruits del cistell simbolitzen abundància i prosperitat.

Escultura de la tardor
És una de les escultures que representen les quatre estacions i els quatre germans Masferrer que van construir l'edifici. Se situa damunt d'un pilar de la balustrada que dóna al carrer de Dues Soles. Correspon a la tardor i es representa per mitjà d'una noia que porta penjats a la cintura brots de raïm i fulles de vinya i un cistell ple de fruits al braç. Va vestida amb una túnica i els cabells llargs, solts, subjectats per una trena. Cal destacar el treball de detall dels brots de raïm i fulles de vinya i el dinamisme de la figura, provocat pels plecs de la roba i els fruits que reparteix pel seu cos. L'escultor ha fet ús del "contraposto", el recurs clàssic de fer recaure el pes del cos en una cama per tal d'evitar el hieratisme. L'escultura, com les altres tres, esdevé una imatge que dignifica l'edifici, aporta calidesa humana i poetitza l'espai urbà al qual està perfectament integrada. Té aquell sentit de permanència a un lloc per fer ús d'un símbol del temps i per la perícia de l'escultor de fer una figura sòlida, de presència inalterable. Es mou entre els límits imprecisos del realisme i l'idealisme i la seva presència inspira serenitat. Els fruits que porta simbolitzen abundància i prosperitat.

Escultura de l'estiu
És una de les escultures que representen les quatre estacions i els quatre germans Masferrer, que van fer construir la casa. Se situa damunt d'un pilar de la balustrada que dóna al carrer de Dues Soles. Correspon a l'estiu i s'ha representat com un xicot jove amb calça, jaqueta i capell d'ala ampla, que porta un ram d'espigues. Es destaca l'habilitat per representar un xicot airós, de cos ple i rotund. Es fa ús del "contraposto", el recurs clàssic de fer recaure el pes del cos en una cama per tal d'evitar el hieratisme. Es una imatge dignifica l'edifici, aporta calidesa humana i poetitza un espai urbà, al qual està perfectament integrat. És tracta d'una figura, com les altres tres, que forma part de la memòria col·lectiva dels ciutadans i desperta l'admiració dels visitants forans. Té el sentit de permanència a un lloc per usar un símbol del temps i es presenta com un element inalterable per la solidesa amb què està executat. Es mou en els límits imprecisos d'entre l'idealisme i el realisme.

Talla de fusta
Tot fent la funció de cartela, bust de fusta d'un home que porta una mena de barretina, de la que li penja un vel per l'esquena. Llueix bigotis grossos i manté la boca oberta. Cal destacar l'expressió del rostre, amb uns trets facials i atributs, com els bigotis i els ulls allargats. Aquest rostre recorda els d'il·lustracions de contes fantàstics, com si fos un mag o un geni àrab. Element estrany i misteriós, com si fos un element que va més enllà de la seva funció arquitectònica d'element sustentador. El treball escultòric de talla és excel·lent, hi ha expressivitat i els trets del rostre són clars. El personatge observa el que passa al carrer amb una mirada fixa i obsessiva, fa de vigilant ocult i persistent. Segons la tradició oral podria provenir d'un mascaró de proa de vaixell i aquí prendria la funció de biga mestra.

Talla de fusta
Tot fent la funció de cartela, bust d'un home calb amb crani rasurat, excepte a la punta on es recull el cabell en un monyo.

Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: contemporània segles XIX-XX
Descripció:
Casal al centre del casc antic, davant del temple romà. L'edifici consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos més elevat en una angle, en forma de torre. Té també un jardí elevat. La façana principal, de caràcter abarrocat i recoberta d'esgrafiats de caràcter classicista, és centrada per la portalada, d'arc rebaixat, amb una finestra a cada banda; al primer pis o pis principal, hi ha tres balcons amb frontó partit, situats sobre les tres obertures de la planta baixa; sempre seguint els eixos de simetria verticals, al segon pis s'obren tres finestres quadrangulars de dimensions més reduïdes, i a les golfes hi ha sengles obertures petites allargassades. La façana posterior, també abarrocada i molt més llarga, presenta una alternança de portes i finestres a la planta baixa; al principal, balcons amb frontó partit i també alguna finestra; finestres quadrangulars petites a la tercera planta, i obertures petites allargassades a les golfes. Adossada al costat dret d'aquesta façana trobem un cos elevat en forma de torre, de caràcter historicista. En el lateral, i entre aquesta torre i el costat de la façana principal, hi ha un jardí elevat a nivell de primer pis, on destaquen quatre estàtues de les estacions, símbols dels quatre germans Masferrer.
Dades històriques:
El 1860 s'hi fundà el Círculo Literario, primer nucli modern literario cultural de la ciutat de Vic. El 1867 s'hi fundà l' Esbart de Vic, on destacà Jacint Verdaguer. Actualment, acull dependències municipals.
Elements:
Cal destacar l'esgrafiat de la façana principal, i la planta noble de l'edifici.
Subsòl
Cronologia:
Romà Alt imperi, Romà Baix imperi, Medieval Comtes de Barcelona, Medieval Consolidació Corona Aragó, Medieval Baixa Edat Mitjana, Modern XVI - XVII, Modern Segles XVIII - XIX, Segle XX Anterior Guerra Civil, Segona meitat Segle XX – XXI.
Descripció:
La intervenció arqueològica a la Casa Masferrer va tenir lloc en el marc estudis previs de les obres de consolidació i restauració d’aquest edifici, sobretot en l’adequació de la planta inferior al 2010. El mes de novembre de 2010 l’Ajuntament de Vic va iniciar una nova fase en l’adequació de l’antiga Escola-Taller, que va permetre la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques a l’interior del recinte. Aquesta intervenció arqueològica es va centrar en l'obertura de tres cales amb l’objectiu de localitzar i documentar els possibles elements del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic de la zona susceptibles de quedar preservats en el subsòl de la Casa Masferrer. I els treballs es van realitzar a les estances sud de la planta baixa. La recerca arqueològica es va focalitzar en la delimitació d’una àrea d’actuació i intervenció a fi de poder establir una seqüència estratigràfica in situ d’aquest conjunt. Els resultats obtinguts han permès establir la present proposta de seqüenciació cronològica: HORITZÓ ANTERIOR ALS SEGLES. I-II dC L’horitzó anterior a l’època romana és pràcticament inexistent a la Casa Masferrer. Tot i així considerem que el terreny natural recuperat en les diverses cales (ue.1051, ue. 2025 i ue. 3021) i representat pel tapàs, pot preservar materials anteriors a la ocupació imperial. La presència d’una sèrie de desnivells en el mateix tapàs, i sovint l’existència de retalls, semblen ser també fruit d’accions antròpiques anteriors. En aquest context destaquem la presència d’un fragment informe de ceràmica raspallada procedent de la ue. 1048 i que té un marc cronològic que pot recular a nivells de neolític antic post-cardial. D’altra banda, la presència de material molt rodat, de cronologia altimperial també fa pensar en una ocupació antròpica propera a la zona intervinguda i que no ha estat possible identificar en la present excavació. HORITZÓ SEGLE I-V dC Horitzó Fase I. El material adscrit al moment romà apareix a les tres cales obertes de la Casa Masferrer. Si bé la potència de la seva estratigrafia és molt desigual. Destaquen els nivells de rebliment, algun retall i la presència d’un possible nivell de circulació conservats a la Cala 1 i 3. El nivell pròpiament de circulació representat pel ue. 1047 (Cala 1) el podem considerar solidari del 3017 (Cala 3) aquest presenta una homogeneïtat compositiva molt gran, malgrat que el segon es trobava molt més humit per l’afectació de l’aigua (veure supra). D’altra banda a la Cala 2 el material d’aquesta cronologia prové d’un retall (2027) i el seu rebliment (2026), directament sobre el tapàs i parcialment tallat per un mur medieval. Si bé en un primer moment es van interpretar aquests nivells com un enderroc o rebliment, la manca de pedres i presència de gran quantitat de material de coberta (tègules i ímbrexs, en diversos nivells de preservació) i la gran abundància de fragments de plaques de marmora (recuperades en diversos processos de talla) fa pensar en un nivell de rebliment intencionat vinculat al moment de construcció o monumentalització del temple. La presència també d’alguns fragments d’estuc pintat que s’han conservat, fan pensar en un l’existència d’un antic edifici proper en l’entorn més immediat. Principalment la presència sobretot d’estucs i altres materials de luxe (tot i que molt fragmentats) fan pensar que ens trobem molt a prop d’un possible edifici ja de factura romana que es trobaria en un indret proper. Així mateix els fragments d’estuc fragmentats i restes d’argamassa, també serien fruit d’alguna reforma que hauria sofert l’entorn, en el marc d’una operació constructiva de tipus col·lectiu i de gran afectació de d’aquest espai. Pel que fa a la cronologia, la presència d’un nombre important de fragments de terra sigillata itàlica permet situar els nivells romans en un moment incert a partir del segle I dC. Si bé el material principal es pot situar cronològicament durant el segle II dC, i la presència de sigillata africana de tipus A i africana de cuina, permet allargar la cronologia fins a mitjan segle III dC. Cal recordar que tot el material presenta el mateix nivell de fragmentació, i que aquest és molt alt. Horitzó fase II. Indeterminat Antiguitat Tardana. Moment només evidenciat per la presencia de la unitat 3016, un nivell que cobreix el nivell de circulació i que és més tardà que la resta del conjunt en el qual s’ha recuperat principalment ceràmica africana de cuina i més material constructiu. HORITZÓ SEGLE VI-XV dC Horitzó Fase I. Aquesta fase es documenta per la presència de ceràmica espatulada, aquesta apareix en contextos de rebliment ue. 1044 però també en nivells adscrits a època moderna (cala 3). Amb aquesta evidència tant feble creiem que no es possible ajustar la cronologia. Horitzó Fase II. Moment associat a nivells exteriors, un mur i altres nivells de rebliment. Destaquen les troballes a la Cala 1 d’un paviment per grans còdols de riu, i parcialment preservat, que sembla respondre a un paviment de tipus exterior (ue.1039). Aquest es trobava en contacte amb una estructura formada per una doble filada de carreus que semblen conformar un mur, situat al límit oest del sondeig (ue.1038) i que també havia estat fortament alterat per l’activitat antròpica de la zona. Tant aquest paviment com el mur han aportat abundant material d’època medieval, que pot abraçar cronologies de XII a XIV. A una cota similar també s’ha recuperat el basament d’una claveguera que podria ser contemporània al mur (ue. 1042) i que, a nivell d’hipòtesi semblen conformar part de la trama urbana alt medieval. I els nivells inferiors ue. 1047 i 1046. Horitzó Fase III. Anterior a la reforma de Dom Miquel de Clariana al 1609. Les troballes principals d’aquest moment apareixen a la Cala 2, on és més evident documentar el procés d’amortització que sembla que té lloc al 1609. D’aquest moment sembla ser la construcció, ús i amortització del mur ue.2014. Les estructures muràries conservades, concretament el mur ue.2018, sembla que també fou bastit en un moment incert de segle XIII, pel material arqueològic i pels paral·lels amb les troballes de Plaça Dom Miquel de Clariana de (Cruells, Molas, Ollich 1989). El material ceràmic que ens ha aportat una cronologia relativa més fiable procedeix del rebliment ue. 2022 aportant una cronologia de segle XIII. D’aquest moment també poden ser els nivells medievals procedents de la Cala 3. Principalment el retall ue. 3015 reblert pel sediment ue. 3014. HORITZÓ INICI SEGLE XV al XVIII dC -Horitzó Fase I. T.p.q. entorn 1609. Els nivells adscrits a la colmatació dels habitatges de la Plaça Dom Miquel de Clariana s’ha recuperat a la cala 2. Concretament en els estrat de rebliment, format per una terra molt sorrenca en la que es van començar a definir una sèrie de murs, principalment el 2017 que hauria funcionat a posteriori. Mentre que el mur 2018 hauria quedat colmatat pel taipat 2019, possiblement en aquest moment. Tot fa pensar que es tracta de murs, de cronologia diversa, que corresponen a parets d’habitatges o estances que s’haurien amortitzat durant l’edat mitjana. Sembla que la colmatació final tindria lloc en la remodelació de Miquel de Clariana al 1609, moment en que s’amortitzen definitivament aquestes estructures. Dos d’aquests murs tenen una trinxera de fonamentació excavada al tapàs, i per tant directament sobre el terreny natural, mentre que el mur restant s’assenta sobre un rebliment on s’obren una sèrie de retalls, un dels quals, de planta semicircular, ha estat parcialment excavat i ha aportat un important conjunt de material, principalment fauna i ceràmica que ens situa a l’edat Mitjana. -Horitzó Fase II. Obres canalització. En un moment incert que situem entre XVII i XVII té lloc, principalment a les cales 1 i 3 una important reforma urbanística que afecta al clavegueram. Es construeixen 5 clavegueres, de pedra i rajola, amb les seves corresponents refaccions. Aquestes solen tenir les parets de pedra (en ambdues cales) si bé es documenta una refacció continua d’aquestes instal·lacions que ens fan pensar en un ús llarg i prolongat d’aquestes estructures. -Horitzó Fase III. Evidències d’espais d’hàbitat o freqüentació. Aquestes evidències constructives s’han localitzat principalment a la cala 1 i la cala 2. D’aquest moment sembla ser la construcció del paviment per grans lloses (1012), rectangulars i ben desbastades que haurien funcionat amb un mur de reforç (1011), associat a un complex sistema de canalitzacions. Pel poc nivell de desgast, creiem que es tractava d’un terra interior, de molt bona qualitat, fet amb pedra de Folgueroles (determinació realitzada per Anna Gutiérrez-ICAC). En la cala 2 la fase s’associa a un paviment, parcialment preservat, i format per grans blocs de pedra lligats amb argamassa (ue.2009). La pràctica inexistència de material arqueològic en aquest estrat i en la seva preparació fan difícil la seva adscripció cronològica, si bé tot fa pensar que es pot tractar d’un paviment interior de l’edifici que es bastí en aquest indret a partir del XVII. En el nivell d’amortització d’aquest paviment cal assenyalar la troballa de la dovella d’una porta que havia estat dipositada en aquest indret i tot fa pensar que pot correspondre a un element arquitectònic del mateix edifici. Actuació que segurament es va fer al desmuntar l’antiga casa d’època moderna. HORITZÓ segles XIX i XX Horitzó Fase I. Mitjan s. XX. Botiga. Sota els nivells actuals es va documentar un segon paviment, força ben preservat. D’aquests destaca un paviment de rajols de mitjan segle XX que va ser recrescut uns 30 cm fins assolir la cota formada per l’actual paviment, també de rajols. Aquest espai hauria tingut diversos estances, on destaca les Rajoles Vich i un espai que hauria funcionat com a lavabo, en relació a les canalitzacions associades (ue. 1017, ue. 1018). Per informacions oral aquesta part de la planta baixa hauria funcionat com a botiga, concretament una carnisseria. Horitzó Fase II. Escola-Taller. Les evidències dels nivells d’ús de l’Escola Taller són presents en totes les cales. Per la Cala 1, en nivell del rebliment de ciment ue. 1002 tenia molta potència. Destaca la presència de diverses estructures d’aïllament i sosteniment en totxana. Principalment la Cala 2 presentava la particularitat de tenir un recreixement artificial del paviment actual d’uns 50 cm de potència, sota el paviment actual, possiblement a causa de les diverses reformes efectuades durant l’adequació de l’Escola-Taller o de molt poc abans. I en el cas de la Cala 3, l’aixecament del paviment actual de seguida va posar de manifest una seqüència arqueològica no afectada per l’activitat constructiva del segle XX. La intervenció arqueològica a la casa Masferrer ha posat en evidència el bon estat de preservació de restes arqueològiques en un dels punts més emblemàtics de la ciutat de Vic. Aquest element permet pensar que en aquells indrets on l’activitat antròpica ha estat menys agressiva (enfront espais com ara carrers, places i altres espais col·lectius) la presència i preservació de restes és significativa. La seqüència estratigràfica de les tres cales obertes, malgrat la limitació d’espai i extensió de les estructures recuperades, també ha posa de manifest la pràctica continuïtat d’ocupació des d’època romana (fi I-II dC) a època moderna a la zona. La diversitat d’espais ha permès identificar la presència d’un espai obert situat al costat del carrer del Pare Xifré, i per tant, davant del Temple Romà i Palau dels Montcada. La concentració d’estructures de cronologia medieval localitzades a la Cala 2 també evidència l’important ocupació i successió en el patró d’hàbitat medieval en aquest indret fins a l’actuació realitzada per Dom Miquel de Clariana d’inicis del XVII. A destacar, la identificació d’un nivell de circulació, associat a un espai obert i situat davant del Temple Romà i el Palau dels Montcada (Cala 1 i Cala 3). Aquest paviment d’època romana permet contextualitzar la cota de circulació entorn el mateix temple romà i aportar nous elements entorn a l’accessibilitat i la monumentalització de l’edifici. Malgrat que l’estudi dels materials relacionats amb aquest nivell està encara en curs, i per tant no podem entrar en aspectes més detallats, la presència d’un conjunt de fragments de marmora sí que ens permet avançar una mica més en el coneixement d’alguns aspectes de l’Auso romana. La troballa d’un petit fragment de marbre de Carrara, un dels principals marbres blancs importats a Hispania i que durant l’alt imperi arribava de manera important Tarraco, Barcino i el litoral català, confirma que el nucli romà d’Auso no estava exclòs dels mecanismes de distribució d’aquest material de prestigi. No obstant, el predomini clar de la pedra de Santa Tecla, un material més proper pel que fa al seu origen, en forma de plaques o crustae sembla indicar un evident interès en la ornamentació d’algun espai, a semblança del que es podia trobar, per exemple, a la capital provincial, Tarraco, o les vil·les del seu entorn, on l’ús de la pedra de Santa Tecla, material sumptuari per excel·lència donada la proximitat de les pedreres, en forma d’aplacats i crustae, a més de molts altres elements arquitectònics i epígrafs, s’ha documentat de manera clara. La presència d’un nivell alt medieval, situat a la Cala 1, també posa en relleu la presència d’estructures i espais de circulació davant del Palau dels Montcada, sense que es pugui precisar més en la seva caracterització. La presència d’un paviment, possiblement exterior i d’una claveguera fan pensar en una certa adequació i manteniment d’aquest espai. Al mateix temps la recuperació de la topografia de la zona, ben identificada per la presència de la roca natural i el tapàs permet posar sobre plànol la pendent est-oest del promontori on s’assenta el temple romà. Aquest fet queda ben evidenciat amb l’anivellació interna del paviment de la Casa Masferrer i que per salvar aquest desnivell s’opti a diverses solucions arquitectòniques. Aquestes solucions passen per l’assentament del paviment actual (Escola-Taller 1989) sobre el nivell de rebliment de les clavegueres d’ època moderna, en el cas de la Cala 3, mentre que a la Cala 2 es fa necessari un recreixement artificial de més de 40 cm per igual la mateixa cota del paviment.
Jardí
Descripció:
Jardí/ terrassa d'estil modernista però molt de l'inici amb línies molt clàssiques, de finals del s XIX, començaments del XX. Enfilat al primer pis, hi destaca la balustrada on hi ha quatre estàtues de pedra sobre pilars, que simbolitzen les quatre estacions de l'any. Només hi ha espai a terra per un arbre, actualment un til·ler, i la resta és paviment de pedra.












































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada