Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 1 de gener del 2019

FONT DE LA PLAÇA DELS MÀRTIRS
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: any 1928
Autor: Manuel Gausa, arquitecte
Descripció: Font monument de forma monolítica rectangular muntada sobre una plataforma de dos graons, de quatre cares amb dos brolladors d'aigua i com a elements escultòrics, l'escut de Vic, els Sants Màrtirs i una sanefa de volutes en espiral. Es corona amb un gerro de flors. Va ser realitzada amb la voluntat expressa d'esdevenir un element artístic. Es valora la seva concepció popular i el fet de convertir un element útil com és una font en un petit monument que mereix respecte com a tal i esdevé una fita a la plaça, tot i que estava pensada i concebuda per ser al centre i s'ha desplaçat. El complement d'elements de bronze que representen l'escut de Vic i els Sants Màrtirs en dues cares i una sanefa que envolta les quatre cares la dota d'un contingut religiós pel que fa als sants màrtirs, d'un component ciutadà pel que fa a l'escut i ornamental pel que fa a les sanefes. El fet de ser coronada per un gerro de flors, la poetitza, el gerro és el símbol de l'abundància i les flors de bellesa i harmonia. Les flors en un gerro formen l'arquetip de centre, d'aquí que s'usin sovint per centrar o coronar un element vertical. Cal destacar el relleu dels Sants Màrtirs encadenats a una columna que crema, damunt de la qual hi ha un àngel. El conjunt està emmarcat per dues columnes que sostenen una llinda corbada coronada per una petxina i dues volutes en espiral. La llegenda dels Sants Màrtirs és objecte d'una obra d'art i és significatiu que el relleu se situï en el lloc culminant de la trama llegendària: a l'any 255 dos nois vivien a la ciutat romana d'Ausa i practicaven la nigromància i maldats diverses. Hi havia una noia molt bella que havia promès la virginitat a Déu. Els dos intentaren de totes maneres fer-li perdre sense aconseguir-ho. Demanaren l'ajut al diable, però tampoc s'aconseguí perquè ella adorava Jesús. En comprovar el poder de Jesús els nois es convertiren a la seva fe i predicaren la paraula de Déu. El pretor de la ciutat no ho consentí i després d'un interrogatori els va fer cremar vius al lloc on ara es troba la plaça dels Màrtirs. La peça de bronze mostra el moment que encadenats a una columna es cremaven. Es valora el tractament preciosista de l'alt relleu i l’exquisidesa i l'equilibri de la composició. Les fonts són elements amb una gran càrrega de significat que actuen com a monuments i tenen valor històric i tipològic.
Dades històriques:
1928 Realitzada per a l'Ajuntament de Vic quan Manuel Gausa era arquitecte municipal . La remodelació duta a terme per l'arquitecte Josep Padrós l'any 1997 la va desplaçar del centre a la façana nord amb la intenció de deixar la plaça més lliure. El gerro de flors que la corona havia desaparegut i l'escultor Enric Sala en va fer una còpia. Cronologia: Estat actual del 1928.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada