Blogs - pàgines - vincles

diumenge, 24 de març del 2019

CAN CARRETER o CA L'ABUNDÀNCIES
PALAU-SOLITÀ i PLEGAMANS - EL V ALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: segles XV – XVI
Descripció:
Masia dins la tipologia de la teulada a dues vessants, tot i que la vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La teulada és de poca inclinació seguint, també, el costum de teulades de tota la contrada, donat que és una zona de poca pluja. Coberta de teules àrabs i carener perpendicular a la façana. Petit ràfec amb una sortida d'una sola filada de teules. La façana, actualment, es troba arrebossada, però el parament primigeni que es troba a sota és de còdols. A la planta baixa, coexisteixen dues portalades d'accés a la masia; la del centre és un portal d'arc rodó de mig punt i adovellat amb escut heràldic a la clau, les dovelles són de bella factura i mides considerables. Aquesta és l'entrada principal de la casa. L'altre portal és rectangular, amb arc escarser, i servia d'entrada a l'estable o magatzem per les eines del camp. Al primer pis, dues finestres rectangulars, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. A la finestra central es pot veure un anagrama de Crist a la llinda. 
Notícies històriques:
Segons els indicis històrics, sembla que la masia fou possiblement la casa pairal i primera residència del llinatge i família dels Plegamans; després hi residiria el seu castlà, per esdevenir més tard la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta.
Segons fonts orals, es creu que s'hi havia reunit el "comú" en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dóna a les cambres interiors, s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia ubicat un dels símbols dels evangelistes, dels quals només resta aquest.
Respecte els seus dos noms, se sap que mentre era propietat del Marquès de Sentmenat, el 1610, la casa va ser anomenada "Can Bundanciès" perque pel mig passava el Rec gran, i l'aigua era un bé força preuat. La masia també és coneguda per "Cal Carreter", l'any 1933 la va comprar Josep Nualart i Capella i més tard, amb el seu fill, es va dedicar a fer carros. Avui dia, tothom la coneix como Ca l'Abundàncies. La masia, encara que molt reformada, no deixa de ser un símbol de caràcter històric del poble.
 





Enllaç on parla de l'escut de la família Plegamans a Ca l'Abundàncies:

que diu:

Descripció:
Escut situat a la clau de la porta d'entrada. La tipologia heràldica es troba dins l'estil quadrilong ibèric, és a dir, arrodonit a la part inferior, amb la cobra més o menys pronunciada, i que es habitual a la Península Ibèrica des del segle XVII de manera més generalitzada. La part superior presenta dues ondulacions a modus de cresteria, segurament per donar la sensació de cortinatge conjuntament amb els elements decoratius dels costats. Al bell mig de la confluència i unió de les dues ondulacions en festó - cresta, s'hi troba una "lluna rodona o plena", amb incisions de figuració humana: ulls, nas i boca.
En el camper hi veiem la representació de les armes: una mà en posició de pal i la paraula MAS a la part superior (MAS PLEGAMANS).
 
Notícies històriques:
El cognom "Plegamans" és originari de Catalunya des de molt antic. Així ens ho demostra la pàgina 219 de l'obra "Trovas" de mossèn Jaime Febrer, que diu: "Luego que se ganó Valencia, juntó el rey don Jaime I los prelados, ricoshombres y demas nobles para que, a consulta de todos, se hiciese una ley con la que se gobernasen los que dejaba con tanto lucimiento en la ciudad. Pedro Marimón de Plegamans, de Barcelona, catalán valiente y muy docto, fue uno de los nobles de Cataluña que concurrieron a formar los fueros. Su gran prudencia la publica la fama".
Aquestes notícies de Febrer són un testimoni de la dita antiguitat i el seu caire de noble. De Barcelona va portar el cognom de Plegamans a València, quan es va conquerir la ciutat per Jaume I. També una de les branques va residir a El Vallès.
 

Enllaç del catàleg de protecció del patrimoni de Palau-solità i Plegamans publicat per l'ajuntament:

que diu:

Descripció:
La masia es d’una tipologia típica de l’època, de planta rectangular, de dos plantes, i amb la teulada a dues vessants, tot i que la vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat. A la planta baixa es situa la cuina - saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa.
Estructura
Originàriament, l’estructura era de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d’entrebigat de fusta.
Coberta
La Teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec amb una sortida d’una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta.
Façana
La façana principal amb acabat arrebossat i pati al davant té dues portalades d’accés. La situada en l’eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l’entrada principal que segueix la tipologia d’arc de mig punt adovellat i en la clau de l’arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L’altra porta d’accés és de tipologia d’arc rebaixat i segurament seria l’entrada cap al magatzem.
Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de creus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l’eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l’anagrama de Crist.
Escut
L’escut declarat BCIN es troba situat a la clau de la porta d’entrada. Aquest segueix l’estil quadrilong ibèric, arrodonit a la part inferior i amb la corba més o menys pronunciada, que és habitual a la Península Ibèrica des del segle XVII de manera més generalitzada. En la part superior presenta dues ondulacions a mode de cresteria, simulant un cortinatge conjuntament amb elements decoratius laterals. Al bell mig de la confluència i unió de les dues ondulacions en festó - cresta, s’hi troba una “lluna rodona o plena”, amb incisions de figuració humana: ulls, nas i boca. En el camper hi veiem la representació de les armes, una mà en posició de pal i la paraula MAS a la part superior ( MAS PLEGAMANS).
Notícies històriques:
Actualment la casa s’anomena Ca l'Abundàncies. Segons els indicis històrics, la masia va ser provablement la casa pairal i primera residència del llinatge i família dels Plegamans. Després hi residiria el seu castlà, passant posteriorment a ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant uns anys la masia va ser el lloc de reunió quan es van unir les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, es creu que s’hi havia reunit el “comú” en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d’una porta que dóna a les cambres interior, s’hi troba un escut d’època gòtica amb l’anagrama de Crist i, enfront d’aquest una pedra amb l’àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia ubicat un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, 1610, la casa fou nomenada “Can Bundàncies” ja que pel mig passava el Rec gran. L’any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l’aspecte original. El cognom Plegamans és originari de Catalunya des d’antic. Així ho demostra la pàgina 219 de l’obra Trovas de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume I. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau.

Altres enllaços amb informació:










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada