CAN CARRETER o CA L'ABUNDÀNCIES
PALAU-SOLITÀ i PLEGAMANS - EL V ALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
segles XV – XVI
Descripció:
Masia dins la tipologia de
la teulada a dues vessants, tot i que la vessant de la dreta es troba capçada i
en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La
teulada és de poca inclinació seguint, també, el costum de teulades de tota la
contrada, donat que és una zona de poca pluja. Coberta de teules àrabs i
carener perpendicular a la façana. Petit ràfec amb una sortida d'una sola
filada de teules. La façana, actualment, es troba arrebossada, però el parament
primigeni que es troba a sota és de còdols. A la planta baixa, coexisteixen
dues portalades d'accés a la masia; la del centre és un portal d'arc rodó de
mig punt i adovellat amb escut heràldic a la clau, les dovelles són de bella
factura i mides considerables. Aquesta és l'entrada principal de la casa.
L'altre portal és rectangular, amb arc escarser, i servia d'entrada a l'estable
o magatzem per les eines del camp. Al primer pis, dues finestres rectangulars,
amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i
trencaaigües motllurats. A la finestra central es pot veure un anagrama de
Crist a la llinda.
Notícies històriques:
Segons els indicis
històrics, sembla que la masia fou possiblement la casa pairal i primera
residència del llinatge i família dels Plegamans; després hi residiria el seu
castlà, per esdevenir més tard la ferreria del castell i residència de la
família Vilatorta.
Segons fonts orals, es creu que s'hi havia reunit el "comú" en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dóna a les cambres interiors, s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia ubicat un dels símbols dels evangelistes, dels quals només resta aquest.
Respecte els seus dos noms, se sap que mentre era propietat del Marquès de Sentmenat, el 1610, la casa va ser anomenada "Can Bundanciès" perque pel mig passava el Rec gran, i l'aigua era un bé força preuat. La masia també és coneguda per "Cal Carreter", l'any 1933 la va comprar Josep Nualart i Capella i més tard, amb el seu fill, es va dedicar a fer carros. Avui dia, tothom la coneix como Ca l'Abundàncies. La masia, encara que molt reformada, no deixa de ser un símbol de caràcter històric del poble.
Segons fonts orals, es creu que s'hi havia reunit el "comú" en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dóna a les cambres interiors, s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia ubicat un dels símbols dels evangelistes, dels quals només resta aquest.
Respecte els seus dos noms, se sap que mentre era propietat del Marquès de Sentmenat, el 1610, la casa va ser anomenada "Can Bundanciès" perque pel mig passava el Rec gran, i l'aigua era un bé força preuat. La masia també és coneguda per "Cal Carreter", l'any 1933 la va comprar Josep Nualart i Capella i més tard, amb el seu fill, es va dedicar a fer carros. Avui dia, tothom la coneix como Ca l'Abundàncies. La masia, encara que molt reformada, no deixa de ser un símbol de caràcter històric del poble.
Enllaç on parla de l'escut de la família Plegamans a Ca l'Abundàncies:
que diu:
Descripció:
Escut situat a la clau de la
porta d'entrada. La tipologia heràldica es troba dins l'estil quadrilong
ibèric, és a dir, arrodonit a la part inferior, amb la cobra més o menys
pronunciada, i que es habitual a la Península Ibèrica des del segle XVII de
manera més generalitzada. La part superior presenta dues ondulacions a modus de
cresteria, segurament per donar la sensació de cortinatge conjuntament amb els
elements decoratius dels costats. Al bell mig de la confluència i unió de les
dues ondulacions en festó - cresta, s'hi troba una "lluna rodona o
plena", amb incisions de figuració humana: ulls, nas i boca.
En el camper hi veiem la representació de les armes: una mà en posició de pal i la paraula MAS a la part superior (MAS PLEGAMANS).
En el camper hi veiem la representació de les armes: una mà en posició de pal i la paraula MAS a la part superior (MAS PLEGAMANS).
Notícies històriques:
El cognom
"Plegamans" és originari de Catalunya des de molt antic. Així ens ho
demostra la pàgina 219 de l'obra "Trovas" de mossèn Jaime Febrer, que
diu: "Luego que se ganó Valencia, juntó el rey don Jaime I los prelados,
ricoshombres y demas nobles para que, a consulta de todos, se hiciese una ley
con la que se gobernasen los que dejaba con tanto lucimiento en la ciudad.
Pedro Marimón de Plegamans, de Barcelona, catalán valiente y muy docto, fue uno
de los nobles de Cataluña que concurrieron a formar los fueros. Su gran
prudencia la publica la fama".
Aquestes notícies de Febrer són un testimoni de la dita antiguitat i el seu caire de noble. De Barcelona va portar el cognom de Plegamans a València, quan es va conquerir la ciutat per Jaume I. També una de les branques va residir a El Vallès.
Aquestes notícies de Febrer són un testimoni de la dita antiguitat i el seu caire de noble. De Barcelona va portar el cognom de Plegamans a València, quan es va conquerir la ciutat per Jaume I. També una de les branques va residir a El Vallès.
Enllaç del catàleg de protecció del patrimoni de Palau-solità i Plegamans publicat per l'ajuntament:
que diu:
Descripció:
La masia es d’una tipologia típica de l’època, de planta
rectangular, de dos plantes, i amb la teulada a dues vessants, tot i que la
vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un
terrat. A la planta baixa es situa la cuina - saló i el magatzem, amb accessos
independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa.
Estructura
Originàriament, l’estructura era de murs portants de
maçoneria de pedra i forjats d’entrebigat de fusta.
Coberta
La Teulada és a dues vessants de poca pendent i carener
perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada
amb un petit ràfec amb una sortida d’una sola filada de teules. La vessant de
la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell
de la primera planta.
Façana
La façana principal amb acabat arrebossat i pati al
davant té dues portalades d’accés. La situada en l’eix central de la casa (eix
que marca el carener de la coberta), és l’entrada principal que segueix la
tipologia d’arc de mig punt adovellat i en la clau de l’arc es conserva un
escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L’altra porta
d’accés és de tipologia d’arc rebaixat i segurament seria l’entrada cap al
magatzem.
Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents
mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de creus de pedra escairada però
de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l’eix de
la porta és la més gran i té gravat en la llinda l’anagrama de Crist.
Escut
L’escut declarat BCIN es troba situat a la clau de la
porta d’entrada. Aquest segueix l’estil quadrilong ibèric, arrodonit a la part
inferior i amb la corba més o menys pronunciada, que és habitual a la Península
Ibèrica des del segle XVII de manera més generalitzada. En la part superior
presenta dues ondulacions a mode de cresteria, simulant un cortinatge
conjuntament amb elements decoratius laterals. Al bell mig de la confluència i
unió de les dues ondulacions en festó - cresta, s’hi troba una “lluna rodona o
plena”, amb incisions de figuració humana: ulls, nas i boca. En el camper hi
veiem la representació de les armes, una mà en posició de pal i la paraula MAS
a la part superior ( MAS PLEGAMANS).
Notícies
històriques:
Actualment la casa s’anomena Ca l'Abundàncies. Segons els
indicis històrics, la masia va ser provablement la casa pairal i primera
residència del llinatge i família dels Plegamans. Després hi residiria el seu
castlà, passant posteriorment a ser la ferreria del castell i residència de la
família Vilatorta. Durant uns anys la masia va ser el lloc de reunió quan es
van unir les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, es
creu que s’hi havia reunit el “comú” en una gran sala que es troba al primer
pis. A la llinda d’una porta que dóna a les cambres interior, s’hi troba un
escut d’època gòtica amb l’anagrama de Crist i, enfront d’aquest una pedra amb
l’àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia ubicat un
dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou
propietat del Marquès de Sentmenat, 1610, la casa fou nomenada “Can Bundàncies”
ja que pel mig passava el Rec gran. L’any 1933 la comprà Josep Nualart i
Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros donant nom també a la
casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l’aspecte
original. El cognom Plegamans és originari de Catalunya des d’antic. Així ho
demostra la pàgina 219 de l’obra Trovas de mossèn Jaume Febre, on també destaca
el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la
ciutat per part de Jaume I. Una de les branques de la família barcelonina va
residir a Palau.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada