CASA DE LA VILA - AJUNTAMENT VELL

TORELLÓ - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Fornícula amb l'escultura de Sant Feliu 

Escut de Torelló, medalló en alt relleu amb l'escut situat en el fris inferior del frontó que corona la façana principal de la Casa de la Vila.

Al catàleg de l'inventari del patrimoni de Torelló publicat per l'ajuntament diu:

Data de construcció: Casa del segle XVI. Reedificació de 1902.

Autor: Josep Ylla i Cortinas (Vic 12 d'abril de 1845 - 2 de desembre de 1916). Mestre d'obres municipal.

Descripció:

Edifici entre mitgeres situat en la parcel·la que forma l’angle d’inflexió del carrer de Sant Feliu i col·locat de forma avançada en la plaça de la Vila. Aquest manera d’emplaçar-se provoca que l’edifici pugui tenir tres façanes vistes dins la trama urbana. És de planta baixa i dos pisos i amb coberta plana aterrassada. Les seves façanes són arrebossades i pintades d’un color ocre molt clar i presenten un tractament estilístic neoclàssic, amb alguns elements neobarrocs. Les cantoneres estan reforçades per unes cadenes verticals molt remarcades amb un fals aparellat encoixinat. La façana principal és la que fa front a la plaça i presenta l’accés i les obertures més àmplies. El portal és fet amb un arc escarser rebaixat i adovellat amb un fals aparell decoratiu. Al damunt, al primer pis, apareix la balconada de rigor de qualsevol ajuntament, que ocupa gairebé la totalitat de l’amplada de façana. Cada una de les seves dues obertures presenten un trencaaigües fet a partir d’un frontó triangular sobreposat al parament i suportat per unes cartelas de fulles d’acant. En l’intradós hi ha una fornícula que acull l’escultura de sant Feliu. La barana és de ferro colat amb les brèndoles decorades. Damunt, dues obertures, de característiques més senzilles i iguals a les de les finestres de les dues façanes laterals, donen servei al segon pis i emmarquen les lletres adossades a la façana, que anuncien de forma molt explícita l’ús de l’edifici: CASA DE LA VILA. Corona el conjunt la cornisa i la barana protectora de la terrassa. La cornisa està suportada per unes carteles amb fulles d’acant i la barana és a base d’una balustrada alternada amb unes hídries, en esfera amb, la part inferior, decorada també amb acant. Centrat sobre la façana i composant la barana apareix un petit frontó circular amb el timpà decorat amb motius vegetals i una esfera, com les anteriors, al damunt. El fris inferior conté un medalló en alt relleu amb l’escut de la població. Tenen força presència, en totes les façanes, les persianes de llibret de fusta, pintades de color marró, que enfosqueixen totes obertures. També cal tenir en compte les dues faroles situades a banda i banda de les obertures de la balconera que, essent lluminàries urbanes, també són part decorativa de la façana principal. L’entrada lateral és l’accés de la policia municipal, que comparteix la seva seu amb les dependències municipals.

Dades històriques:

El vell edifici de l ’Ajuntament havia estat construït en data incerta; se sap, però, que a finals del segle XVI era situat a la zona coneguda per les Barqueres, al carrer de Sant Feliu. L ’Ajuntament comptava amb quatre immobles, segons un document de 1760, on diu des de temps immemorial, i en un d ’ells s ’exercia la gestió municipal. Fins l ’any 1797 la casa s ’arrendava i se n ’obtenia un cens de nou lliures anual. En aquesta data passa a ser la dependència de l ’Ajuntament. Fortià Solà la descriu amb portal rodó i amples dovelles de pedra negra i finestres i altres obertures de la mateixa pedra i estil. Un document de 1881 ens diu l ’extensió de la casa, 102,85 metres quadrats destinats a Ajuntament, Jutjat Municipal i Dipòsit. Es constatava el seu mal estat i la falta de condicions higièniques. Un any després, sorprenentment, apareix acensada amb quatre quartans de blat equivalents a 23,16 litres a favor del Sr. Marquès d ’Orís o successors. L ’any 1904 continuava la càrrega a favor del marquès. La casa Delmera, just al davant i ja desapareguda, era propietat de l’Església, cobrava el delme i emmagatzemava el gra. Fina Badia apunta que potser va encabir durant un temps la funció municipal. L’Ajuntament disposava des de feia temps d’un pla per construir un nou ajuntament al començament del carrer de Sant Feliu i del carrer Nou. El Projecte Bladó era de 1866 però no es va dur a terme. El consistori, presidit per Josep Roma Comamala i els regidors Josep Lastortras, Josep Riupairó, Francesc Torres, Jeroni Comella, Ramon Masramon i Josep Sanglas, van decidir impulsar la reedificació de l ’antic edifici consistorial a l ’aleshores plaça anomenada del Joc de la Pilota. El mestre d ’obres municipal Josep Ylla va dirigir les obres de la reedificació de la Casa Consistorial. El dia 2 de setembre de 1901 es va presentar el plec de condicions, el pressupost i els plànols corresponents. El pressupost es desglossava en aquestes partides segons Fina Badia: 7361,40 pts pels treballs de paleta, 2653 pts per fusteria, 765 pts per serralleria i 1260 per enrajolat, vidres, pintura, blanqueig, honoraris de direcció i altres imprevistos. El total ascendia a 12.039,40 pts. El 25 de setembre del mateix any s ’aprovà la primera partida per valor de 4.040 pts. Es preveia deixar l ’edifici acabat pel que fa a l ’estructura i pendent de finalització en un altre moment. L’edifici es va inaugurar per la Festa Major de 1902 amb la presència del diputat provincial pel districte de Vic i diputat a Corts Joaquim Badia Andreu, d ’origen torellonenc, i del barceloní Fernando Huelín Serra, diputat a Corts pel districte de Vic. La construcció del nou Ajuntament es va dur a terme, segons l’estudi de Fina Badia, enmig d’una conjuntura gens favorable econòmicament. Són poques les reformes que ha sofert l ’edifici des de la seva construcció. L ’any 1920 es van fer uns treballs de condicionament a càrrec d ’Antoni Masramon per un valor de 1.920 pts i 57 jornals esmerçats; l ’any 1932 es reparà el terrat, obra feta per Josep Casas, amb un cost de 2.575 pts; la calefacció s ’instal·là l ’any 1934; el cancell és de 1941 i la reforma de la Sala de Plens és de 1954. L’any 1985 es trasllada el consistori a les oficines construïdes als terrenys de la Rectoria. Aquest mateix any es van fer obres de millora a la planta baixa per ubicar-hi la Policia Local. La façana fou restaurada l’any 1989.

Escut de Torelló, medalló gravat i policromat amb l'escut de la població, aplacat sobre l'arc del vestíbul principal de la Casa de la Vila.