CAN MARANGES
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Any 1831
Casa pairal de la nissaga Maranges, de planta rectangular i teulada a quatre vents. Consta de tres plantes, amb arcades rebaixades i voltes de canó seguit, balconades a la planta noble i petits balcons amb llosana singular de doble curvatura a la planta superior. Edifici fortificat amb garites als angles superiors. Els seus basaments són formats per mènsules de pedra en degradació. Els finestrals són rectangulars i la portalada, d'arc rebaixat. Els murs presenten un aparell de carreus i pedres que podrien procedir s'Empúries. A l'interior conserva tot el mobiliari, armes i elements de decoració del segles XVIII i XIX i l'escut familiar a l'esntrada.
Francesc Maranges i Juli (l'Escala 1803-1878)
Francesc Maranges i Juli (l'Escala 1803-1878). Destacat polític liberal, doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1837, com a comandant de la milícia nacional, defensà l'Escala de l'atac de les tropes del dirigent carlí Benet Tristany, va ser ferit en combat. El 1859 fou nomenat diputat a Corts. Durant els anys 1864-65m presidí la Diputació Provincial de Girona i el 1868 fou nomenat president de la Junta Revolucionària de l'Escala. Mantingué amistat amb el general Prim, al qual en una ocasió amagà a casa seva. La reina Isabel II li concedí la Cruz Laureada de San Fernando.
Josep M. Maranges de Diago (l'Escala 1837-Madrid 1872)
Josep M.Maranges de Diago (l'Escala 1837-Madrid 1872). Fill de Francesc Maranges i Juli. Advocat i polític, el 1859 va obtenir el doctorat en Dret a Barcelona. Arqueòleg com el seu avantpassat, va descobrir el mosaic del sacrifici d'Ifigènia. Delegat per Girona al comité central del partit progressista el 1866, es va establir a Madrid. Després de la Revolució de Setembre de 1868, la Junta Revolucionària li encarregà la redacció d'una declaració de drets humans, que seria la base del primer article de la Constitució de 1869. El 1870 va obtenir la càtedra de Dret Romà a la Universitat de Madrid i va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història. Má dreta del general Prim en l'operació de donar el tron a Amadeu de Savoia.
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segles
XVIII-XIX
Descripció:
Situada dins del nucli antic
de la població de l'Escala, molt propera a l'Alfolí, i amb façanes als carrers
Maranges, Enric Serra i Santa Màxima.
Edifici de planta rectangular i tres pisos d'alçada, amb la coberta de teula a quatre vessants. Presenta una estructura de casa pairal, fortificada amb garites a l'extrem superior de les cantonades, amb els basaments formats per mènsules de pedra en degradació i decorats. La façana principal, de composició simètrica, presenta una porta d'accés d'arc rebaixat bastit amb carreus escairats, amb la clau en relleu amb la data del "1831". Al primer pis hi ha un balcó exempt i als costats dues finestres amb l'ampit motllurat. Al segon pis hi ha un petit balcó exempt, amb llosana de doble curvatura. La façana presenta una senzilla cornisa motllurada que envolta el perímetre de l'edifici. Les façanes laterals tenen la mateixa composició: tres portals d'arc rebaixat de pedra a la planta baixa, i tres balcons a cadascun dels dos pisos superiors. Els del primer pis tenen la llosana sostinguda per mènsules i els del segon presenten la llosana de doble curvatura també. Totes les finestres i finestrals de l'edifici són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes.
L'interior presenta un ampli i acollidor pati central i algunes estances cobertes amb voltes d'aresta i llunetes. Es conserva el mobiliari i els elements decoratius dels segles XVIII i XIX.
La construcció està bastida amb carreuons desbastats i pedra, lligats amb morter de calç. Els angles de la façana estan acabats amb carreus ben tallats.
Edifici de planta rectangular i tres pisos d'alçada, amb la coberta de teula a quatre vessants. Presenta una estructura de casa pairal, fortificada amb garites a l'extrem superior de les cantonades, amb els basaments formats per mènsules de pedra en degradació i decorats. La façana principal, de composició simètrica, presenta una porta d'accés d'arc rebaixat bastit amb carreus escairats, amb la clau en relleu amb la data del "1831". Al primer pis hi ha un balcó exempt i als costats dues finestres amb l'ampit motllurat. Al segon pis hi ha un petit balcó exempt, amb llosana de doble curvatura. La façana presenta una senzilla cornisa motllurada que envolta el perímetre de l'edifici. Les façanes laterals tenen la mateixa composició: tres portals d'arc rebaixat de pedra a la planta baixa, i tres balcons a cadascun dels dos pisos superiors. Els del primer pis tenen la llosana sostinguda per mènsules i els del segon presenten la llosana de doble curvatura també. Totes les finestres i finestrals de l'edifici són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes.
L'interior presenta un ampli i acollidor pati central i algunes estances cobertes amb voltes d'aresta i llunetes. Es conserva el mobiliari i els elements decoratius dels segles XVIII i XIX.
La construcció està bastida amb carreuons desbastats i pedra, lligats amb morter de calç. Els angles de la façana estan acabats amb carreus ben tallats.
Notícies
històriques:
Sembla que la construcció
d'aquest casal data del segle XVIII i que van emprar-s'hi materials procedents
d'Empúries. A la llinda de la porta de la façana principal hi ha un relleu amb
la data del "1831" a la clau. Probablement correspon al moment d'una
reforma important de l'edifici.
Les obertures de marbre de la façana, a les primeres dècades del segle XX, es trobaven, desmuntades, al pati de la casa; més tard foren col·locades al lloc actual. Segons informació de l'actual propietari de la casa, aquests elements procedeixen de l'antic hospital del poble de la Selva de Mar, de l'enderrocament del qual ha sentit explicar que les recuperà son pare. Aquest hospital, d'història ignorada, donà nom al carrer de l'Hospital, al costat de ponent del qual era emplaçat, a poca distància de la plaça i de Can Maranges. No n'han quedat altres vestigis apreciables o d'algun interès.
Les obertures de marbre de la façana, a les primeres dècades del segle XX, es trobaven, desmuntades, al pati de la casa; més tard foren col·locades al lloc actual. Segons informació de l'actual propietari de la casa, aquests elements procedeixen de l'antic hospital del poble de la Selva de Mar, de l'enderrocament del qual ha sentit explicar que les recuperà son pare. Aquest hospital, d'història ignorada, donà nom al carrer de l'Hospital, al costat de ponent del qual era emplaçat, a poca distància de la plaça i de Can Maranges. No n'han quedat altres vestigis apreciables o d'algun interès.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La casa pairal de la nissaga dels Maranges és una gran casa de planta rectangular, de tres plantes i teulada a quatre aigües, oberta a tres carrers amb façanes de pedra. Va ser edificada al segle XVIII i reformada el 1831. Per la seva tipologia, alguns del carreus podrien procedir d'Empúries. Hi van viure Josep Maranges i Marimón (1735-1808), polític il.lustrat i capità de l'exèrcit reial; Francesc Maranges i Juli (1803-1878), destacat polític liberal i comandant de la milícia contra els carlins, i Josep M.Maranges de Diego (1837-1872), advocat, polític i arqueòleg.
Altre enllaç amb informació:
Descripció:
Gran casal amb façanes als
carrers Maranges, Enric Serra i Santa Màxima. Edifici de planta rectangular,
tres plantes i coberta de teula a quatre vessants.
La façana principal, de composició simètrica, presenta a la planta baixa porta d'accés d'arc rebaixat, al primer pis tres obertures i una al segon, totes allindades. Les dues façanes laterals tenen la mateixa composició: tres portes a la planta baixa, d'arc rebaixat, i tres balcons a cadascun dels pisos, allindats i amb barana de ferro. El coronament de la façana és llis i amb cornisa.
El material emprat en la construcció és la pedra, emmarcant-se amb carreus ben escairats les cantonades de les façanes i totes les obertures. Es van reaprofitar materials procedents d'Empúries.
Can Meranges, al Port de l'Escala, era una important mansió de planta quadrada a quatre vents del s. XVII. Tenia fortificacions de garites a les quatre cantonades, de les quals se'n conserven les seves bases.
A l'interior es conserva mobiliari, armes i elements de decoració dels s. XVIII-XIX.
La façana principal, de composició simètrica, presenta a la planta baixa porta d'accés d'arc rebaixat, al primer pis tres obertures i una al segon, totes allindades. Les dues façanes laterals tenen la mateixa composició: tres portes a la planta baixa, d'arc rebaixat, i tres balcons a cadascun dels pisos, allindats i amb barana de ferro. El coronament de la façana és llis i amb cornisa.
El material emprat en la construcció és la pedra, emmarcant-se amb carreus ben escairats les cantonades de les façanes i totes les obertures. Es van reaprofitar materials procedents d'Empúries.
Can Meranges, al Port de l'Escala, era una important mansió de planta quadrada a quatre vents del s. XVII. Tenia fortificacions de garites a les quatre cantonades, de les quals se'n conserven les seves bases.
A l'interior es conserva mobiliari, armes i elements de decoració dels s. XVIII-XIX.
CRONOLOGIA
La construcció del casal
data del s. XVII, usant-se materials procedents d'Empúries. A la llinda de la
porta de la façana principal hi ha un relleu amb la data de 1831, probablement
correspon al moment d'una reforma important de l'edifici.
Altre enllaç amb informació:
***************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada