CAN MUNDA - ANTIGA FONDA DURAN
AMER - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XIX – inici XXI
Descripció:
Immoble de quatre plantes
cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Pel que fa al seu
emplaçament, aquest el trobem ubicat al costat dret de la Plaça de la Vila,
però simultàniament fa cantonada a l'esquerra amb el carrer Narcís Jonquera.
La façana principal és la que dona a la Plaça de la Vila i està estructurada internament en base a tres crugies. La planta baixa, sector on trobem emplaçat el bar, consta de tres grans arcs de mig punt, conformant un porxo irregular, ja que els tres arcs són completament diferents. Així el de l'extrem esquerra presenta una sageta (alçada) més accentuada que la llum (amplada). Per la seva banda, el del centre és tot al contrari que l'anterior ja que està rebaixat i amb la llum (amplada) molt més dilatada en comparació a la sageta. Finalment el de l'extrem dret es troba en una situació intermèdia.
El primer, segon i tercer pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació de tres obertures per pis respectivament. Es tracta en total de nou obertures rectangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra laterals, les quals són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat. Difereixen únicament en un aspecte i és en la gradació de tamany tant de les obertures com de les baranes. I és que a mesura que es va pujant de planta les obertures i les baranes van reduint sensiblement el seu tamany.
Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes, aquest és molt senzill i discret.
Tanca la façana en la part superior una àmplia cornisa de grans proporcions que junt amb les franges horitzontals de terracota, ornades amb formes variables, que anuncien l'arrancada dels diferents pisos, impregnen tota la façana d'una certa gràcia compositiva.
La majoria d'edificis de la Plaça de la Vila comparteixen entre ells tota una sèrie de paral·lelismes compositius, estructurals i formals molt evidents. I és que en tots sis trobem tota una sèrie de trets comuns i similituds com ara la façana estructurada en crugies combinant les dues - Ca la Tia Lola, Can Tana i Ajuntament- amb les tres - Can Munda- i una - Can Setze, Ca l'Espinet i Can Tarradellas- la coberta prima, per sobre de tot, la projecció a dues aigües de vessants a façana; la majoria d'immobles consten de tres plantes -a excepció de Can Setze, Can Munda i Ca l'Espinet de quatre--; proliferen per tota la façana un gran nombre de balconades equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat; el portal d'accés ha perdut protagonisme físic al quedar emmascarat per la porxada composta per arcs de mig punt; es tracta de porxades totalment heterogènies i sense seguir un patró uniforme com així ho evidencia la naturalesa irregular dels arcs de mig punt, els quals apareixen en totes les modalitats possibles: així tenim arcs de mig punt normals, arcs de mig punt rebaixats amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada) - Ca la Tia Lola- arcs de mig punt en que prima la sageta per sobre la llum -Can Tana- i arcs en que es produeix una relació equitativa entre la llum i la sageta -Ajuntament-; la pedra sol tenir poc acta de presència en les façanes fins al punt que la trobem concentrada específicament en parts molt puntuals i específiques com ara les llindes, muntants i ampits de les diverses obertures; el tipus de pedra per excel·lència i que té més difusió és la pedra sorrenca, mentre que la pedra monolítica o pedra calcària de Girona té poc protagonisme.
La façana principal és la que dona a la Plaça de la Vila i està estructurada internament en base a tres crugies. La planta baixa, sector on trobem emplaçat el bar, consta de tres grans arcs de mig punt, conformant un porxo irregular, ja que els tres arcs són completament diferents. Així el de l'extrem esquerra presenta una sageta (alçada) més accentuada que la llum (amplada). Per la seva banda, el del centre és tot al contrari que l'anterior ja que està rebaixat i amb la llum (amplada) molt més dilatada en comparació a la sageta. Finalment el de l'extrem dret es troba en una situació intermèdia.
El primer, segon i tercer pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació de tres obertures per pis respectivament. Es tracta en total de nou obertures rectangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra laterals, les quals són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat. Difereixen únicament en un aspecte i és en la gradació de tamany tant de les obertures com de les baranes. I és que a mesura que es va pujant de planta les obertures i les baranes van reduint sensiblement el seu tamany.
Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes, aquest és molt senzill i discret.
Tanca la façana en la part superior una àmplia cornisa de grans proporcions que junt amb les franges horitzontals de terracota, ornades amb formes variables, que anuncien l'arrancada dels diferents pisos, impregnen tota la façana d'una certa gràcia compositiva.
La majoria d'edificis de la Plaça de la Vila comparteixen entre ells tota una sèrie de paral·lelismes compositius, estructurals i formals molt evidents. I és que en tots sis trobem tota una sèrie de trets comuns i similituds com ara la façana estructurada en crugies combinant les dues - Ca la Tia Lola, Can Tana i Ajuntament- amb les tres - Can Munda- i una - Can Setze, Ca l'Espinet i Can Tarradellas- la coberta prima, per sobre de tot, la projecció a dues aigües de vessants a façana; la majoria d'immobles consten de tres plantes -a excepció de Can Setze, Can Munda i Ca l'Espinet de quatre--; proliferen per tota la façana un gran nombre de balconades equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat; el portal d'accés ha perdut protagonisme físic al quedar emmascarat per la porxada composta per arcs de mig punt; es tracta de porxades totalment heterogènies i sense seguir un patró uniforme com així ho evidencia la naturalesa irregular dels arcs de mig punt, els quals apareixen en totes les modalitats possibles: així tenim arcs de mig punt normals, arcs de mig punt rebaixats amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada) - Ca la Tia Lola- arcs de mig punt en que prima la sageta per sobre la llum -Can Tana- i arcs en que es produeix una relació equitativa entre la llum i la sageta -Ajuntament-; la pedra sol tenir poc acta de presència en les façanes fins al punt que la trobem concentrada específicament en parts molt puntuals i específiques com ara les llindes, muntants i ampits de les diverses obertures; el tipus de pedra per excel·lència i que té més difusió és la pedra sorrenca, mentre que la pedra monolítica o pedra calcària de Girona té poc protagonisme.
Notícies
històriques:
Contemplant l'edifici actual
amb fotografies antigues, s'observa que estructuralment l'edifici no ha
canviat, però a nivell presencial el canvi és significatiu.
La Plaça de la vila d'Amer on es troba l'immoble, està considerada com la segona plaça porxada més gran de Catalunya. És per aquest motiu que popularment es coneix amb el nom de Plaça Porxada.
Una de les particularitats de la plaça, és que tots els porxos són diferents, i els edificis que hi formen part són d'èpoques i estils molt variats.
El paviment de la Plaça està fet amb llambordes de diferents poblacions de Catalunya.
La Plaça de la vila d'Amer on es troba l'immoble, està considerada com la segona plaça porxada més gran de Catalunya. És per aquest motiu que popularment es coneix amb el nom de Plaça Porxada.
Una de les particularitats de la plaça, és que tots els porxos són diferents, i els edificis que hi formen part són d'èpoques i estils molt variats.
El paviment de la Plaça està fet amb llambordes de diferents poblacions de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada