CAN TARRADELLAS
AMER - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XIX – inici XX
Descripció:
Immoble de tres plantes
cobert amb una teulada plana i aterrassada. Pel que fa al seu emplaçament,
aquest el trobem ubicat al costat dret de la Plaça de la Vila, però
simultàniament fa cantonada a la dreta amb l'Avinguda de Barcelona.
La façana principal és la que dona a la Plaça de la Vila i està estructurada internament en base a una sola crugia. La planta baixa consta d'un gran arc de mig punt, amb la llum (amplada) sensiblement més accentuada que no pas la sageta (alçada), conformant un porxo. A l'interior del porxo trobem una gran obertura quadrangular emmarcada amb pedra.
El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació d'una obertura per pis respectivament. Les dues obertures recullen les mateixes característiques, tant compositives i formals: les dues són rectangulars i són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat i sostentades cadascuna per dues poderoses mènsoles. Com també comparteixen els trets ornamentals i decoratius, ja que les dues mènsoles que sustenten les baranes respectivament, són de naturalesa antropomòrfica ja que estan ornades amb unes petites figures, la resolució plàstica de les quals és bastant matusera i té molt a desitjar. Ara bé, les dues obertures difereixen en dos aspectes: per una banda, en el tamany ja que la del primer és sensiblement major que la del segon pis, de tamany menor. Mentre que per l'altra, la barana del primer pis abarca tot el pla horitzontal de la façana, mentre que la del segon pis és de dimensions més moderades i reduïdes.
La façana que dona a l'Avinguda de Barcelona és la secundària i té cinc crugies. La planta baixa destaca especialment pel gran arc de mig punt, amb la llum (amplada) sensiblement més accentuada que no pas la sageta (alçada), conformant un porxo. També trobem un portal rectangular en la llinda del qual es pot llegir la següent inscripció:
"F R A N C I S C O T E R R A D E L L A S"
El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació de quatre obertures per pis respectivament. En total són vuit obertures rectangulars sense cap tipus d'emmarcament de pedra a base de llindes i monolítiques i muntants de pedra, les quals són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat i sustentades per dues sòbries mènsoles cadascuna.
Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes aquest és bastant encertat, com així ho acrediten les formes esveltes i lleugeres que ornamenten i inunden totes les baranes.
Tanca ambdues façanes en la part superior, per una banda un ràfec que recórrer tot el perímetre de l'edifici i que està compost per set fileres: una de rajola plana, doble filera de rajola en punta de diamant i quàdruple filera de rajola plana. Mentre que per l'altra un ampit corregut, el qual està ornat amb cossos geomètrics i elements de tall vegetal i floral.
La majoria d'edificis de la Plaça de la Vila comparteixen entre ells tota una sèrie de paral·lelismes compositius, estructurals i formals molt evidents. I és que en tots sis (Veure fitxa de Ca la Tia Lola), (Veure fitxa de Can Tana), (Veure fitxa de Can Setze), (Veure fitxa de Can Munda), (Veure fitxa de Ca l'Espinet) i (Veure fitxa de l'Ajuntament) trobem tota una sèrie de trets comuns i similituds com ara la façana estructurada en crugies combinant les dues - Ca la Tia Lola, Can Tana i Ajuntament- amb les tres - Can Munda- i una - Can Setze, Ca l'Espinet i Can Tarradellas- la coberta prima, per sobre de tot, la projecció a dues aigües de vessants a façana; la majoria d'immobles consten de tres plantes -a excepció de Can Setze, Can Munda i Ca l'Espinet de quatre--; proliferen per tota la façana un gran nombre de balconades equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat; el portal d'accés ha perdut protagonisme físic al quedar emmascarat per la porxada composta per arcs de mig punt; es tracta de porxades totalment heterogènies i sense seguir un patró uniforme com així ho evidencia la naturalesa irregular dels arcs de mig punt, els quals apareixen en totes les modalitats possibles: així tenim arcs de mig punt normals, arcs de mig punt rebaixats amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada) - Ca la Tia Lola- arcs de mig punt en que prima la sageta per sobre la llum -Can Tana- i arcs en que es produeix una relació equitativa entre la llum i la sageta -Ajuntament-; la pedra sol tenir poc acta de presència en les façanes fins al punt que la trobem concentrada específicament en parts molt puntuals i específiques com ara les llindes, muntants i ampits de les diverses obertures; el tipus de pedra per excel·lència i que té més difusió és la pedra sorrenca, mentre que la pedra monolítica o pedra calcària de Girona té poc protagonisme.
La façana principal és la que dona a la Plaça de la Vila i està estructurada internament en base a una sola crugia. La planta baixa consta d'un gran arc de mig punt, amb la llum (amplada) sensiblement més accentuada que no pas la sageta (alçada), conformant un porxo. A l'interior del porxo trobem una gran obertura quadrangular emmarcada amb pedra.
El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació d'una obertura per pis respectivament. Les dues obertures recullen les mateixes característiques, tant compositives i formals: les dues són rectangulars i són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat i sostentades cadascuna per dues poderoses mènsoles. Com també comparteixen els trets ornamentals i decoratius, ja que les dues mènsoles que sustenten les baranes respectivament, són de naturalesa antropomòrfica ja que estan ornades amb unes petites figures, la resolució plàstica de les quals és bastant matusera i té molt a desitjar. Ara bé, les dues obertures difereixen en dos aspectes: per una banda, en el tamany ja que la del primer és sensiblement major que la del segon pis, de tamany menor. Mentre que per l'altra, la barana del primer pis abarca tot el pla horitzontal de la façana, mentre que la del segon pis és de dimensions més moderades i reduïdes.
La façana que dona a l'Avinguda de Barcelona és la secundària i té cinc crugies. La planta baixa destaca especialment pel gran arc de mig punt, amb la llum (amplada) sensiblement més accentuada que no pas la sageta (alçada), conformant un porxo. També trobem un portal rectangular en la llinda del qual es pot llegir la següent inscripció:
"F R A N C I S C O T E R R A D E L L A S"
El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació de quatre obertures per pis respectivament. En total són vuit obertures rectangulars sense cap tipus d'emmarcament de pedra a base de llindes i monolítiques i muntants de pedra, les quals són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat i sustentades per dues sòbries mènsoles cadascuna.
Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes aquest és bastant encertat, com així ho acrediten les formes esveltes i lleugeres que ornamenten i inunden totes les baranes.
Tanca ambdues façanes en la part superior, per una banda un ràfec que recórrer tot el perímetre de l'edifici i que està compost per set fileres: una de rajola plana, doble filera de rajola en punta de diamant i quàdruple filera de rajola plana. Mentre que per l'altra un ampit corregut, el qual està ornat amb cossos geomètrics i elements de tall vegetal i floral.
La majoria d'edificis de la Plaça de la Vila comparteixen entre ells tota una sèrie de paral·lelismes compositius, estructurals i formals molt evidents. I és que en tots sis (Veure fitxa de Ca la Tia Lola), (Veure fitxa de Can Tana), (Veure fitxa de Can Setze), (Veure fitxa de Can Munda), (Veure fitxa de Ca l'Espinet) i (Veure fitxa de l'Ajuntament) trobem tota una sèrie de trets comuns i similituds com ara la façana estructurada en crugies combinant les dues - Ca la Tia Lola, Can Tana i Ajuntament- amb les tres - Can Munda- i una - Can Setze, Ca l'Espinet i Can Tarradellas- la coberta prima, per sobre de tot, la projecció a dues aigües de vessants a façana; la majoria d'immobles consten de tres plantes -a excepció de Can Setze, Can Munda i Ca l'Espinet de quatre--; proliferen per tota la façana un gran nombre de balconades equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat; el portal d'accés ha perdut protagonisme físic al quedar emmascarat per la porxada composta per arcs de mig punt; es tracta de porxades totalment heterogènies i sense seguir un patró uniforme com així ho evidencia la naturalesa irregular dels arcs de mig punt, els quals apareixen en totes les modalitats possibles: així tenim arcs de mig punt normals, arcs de mig punt rebaixats amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada) - Ca la Tia Lola- arcs de mig punt en que prima la sageta per sobre la llum -Can Tana- i arcs en que es produeix una relació equitativa entre la llum i la sageta -Ajuntament-; la pedra sol tenir poc acta de presència en les façanes fins al punt que la trobem concentrada específicament en parts molt puntuals i específiques com ara les llindes, muntants i ampits de les diverses obertures; el tipus de pedra per excel·lència i que té més difusió és la pedra sorrenca, mentre que la pedra monolítica o pedra calcària de Girona té poc protagonisme.
Notícies
històriques:
L'immoble actual ofereix un
magnífic estat de conservació que es deu a les obres periòdiques de manteniment
i el condicionament que se solen dur a terme en tots els edificis per tal
d'assegurar la seva preservació. Unes obres que es van materialitzar a
principis del segle, aproximadament, i que van tenir com a element protagonista
les dues façanes les quals han estat arremolinades totalment de nou.
L'edifici no ha experimentat cap canvi dràstic a nivell estructural i formal, però si a nivell decoratiu i presencial, ja que ha perdut els esgrafiats que inundaven les dues façanes en el context de les obres de manteniment i el condicionament de l'immoble, que va culminar amb el sanejament de les dues façanes.
La Plaça de la vila d'Amer on es troba l'immoble, està considerada com la segona plaça porxada més gran de Catalunya. És per aquest motiu que popularment es coneix amb el nom de Plaça Porxada.
Una de les particularitats de la plaça, és que tots els porxos són diferents, i els edificis que hi formen part són d'èpoques i estils molt variats.
El paviment de la Plaça està fet amb llambordes de diferents poblacions de Catalunya.
L'edifici no ha experimentat cap canvi dràstic a nivell estructural i formal, però si a nivell decoratiu i presencial, ja que ha perdut els esgrafiats que inundaven les dues façanes en el context de les obres de manteniment i el condicionament de l'immoble, que va culminar amb el sanejament de les dues façanes.
La Plaça de la vila d'Amer on es troba l'immoble, està considerada com la segona plaça porxada més gran de Catalunya. És per aquest motiu que popularment es coneix amb el nom de Plaça Porxada.
Una de les particularitats de la plaça, és que tots els porxos són diferents, i els edificis que hi formen part són d'èpoques i estils molt variats.
El paviment de la Plaça està fet amb llambordes de diferents poblacions de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada