DOLMEN DEL QUER AFUMAT
CAPMANY - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Fou donat a conèixer per primera vegada el 1894 per Lluís Maria Vidal, qui en publicà la planta, l'alçat i les mides de la cambra i les lloses. El 1912 Manuel Cazurro hi afegí una fotografia. El 1919 P.Bosch Gimpera considerà que aquest dolmen és una cista rectangular. Entre 1915 - 1920 P.Bosch Gimpera i Lluís Pericot publiquen una nova planta i afegeixen un perfil. El 1945 P.Bosch el continuà considerant una cista. El 1950 Lluís Pericot inclou aquest sepulcre entre les cistes obertes. El 10 de febrer de 1997 el Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) aixecà el menhir de Quer Afumat II.
Es tracta d'un sepulcre de corredor del qual només resten 3 lloses de la cambra i la coberta, totes elles molt gruixudes. La coberta mesura 2,78 m de llargada per 1,85 m d'amplada màxima per 0,46 m de gruix. La cambra medeix 1,35 m x 1,40 a 0,86 m. S'han conservat restes del túmul, peró no del cromlech. Fou construït amb roca granítica local i és orientat vers el sud-oest, 210º+/-5º.
La seva construcció es pot situar vers 5.000 - 4.700 B.P. en el neolític mitjà ple.
Dolmen de sepulcre indeterminat, possiblement de corredor amb cambra rectangular curta i passadís ample o petita galeria catalana en forma de U. Cronologicament es pot situar entre el neolític mitjà i el calcolític.
La cambra es rectangular curta, amb 3 lloses conservades al seu lloc i la coberta. Les dimensions internes de la cambra son: longitud 1,5 m, amplada 1,4 m, i alçada 0,95 m.
Enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Per arribar al jaciment cal
prendre el camí de Capmany als Estanys. En arribar al mas del Querafumat, a uns
1800 metres, cal trencar a la dreta pel camí que s'adreça vers llevant. Cal
continuar pel camí principal uns 290 metres fins arribar a un camí que trenca a
mà esquerra i deixar el vehicle. El jaciment es troba a uns 50 metres dins el
bosc pla d'alzina envoltat de camps de conreu, al nord del municipi de Capmany.
Es tracta d'un menhir de granit fal·liforme, de secció cilíndrica situat molt proper al dolmen del Quer Afumat. Fa 1,55 metres d'alçada per 0,6 metres d'amplada i 0,4 metres de gruix. Fou localitzat l'any 1986 per membres del Gesart, E. Carreras. M.D. Piñero i J. Tarrús, i l'any 1997 fou excavat i restaurat. Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica occidental de l'Albera, Tarrús (2002) el situa cronològicament entre el neolític final i el calcolític.
Actualment es troba en un bon estat de conservació.
Es tracta d'un menhir de granit fal·liforme, de secció cilíndrica situat molt proper al dolmen del Quer Afumat. Fa 1,55 metres d'alçada per 0,6 metres d'amplada i 0,4 metres de gruix. Fou localitzat l'any 1986 per membres del Gesart, E. Carreras. M.D. Piñero i J. Tarrús, i l'any 1997 fou excavat i restaurat. Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica occidental de l'Albera, Tarrús (2002) el situa cronològicament entre el neolític final i el calcolític.
Actualment es troba en un bon estat de conservació.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Tipus:
Possible sepulcre de
corredor amb cambra rectangular curta i passadís ample o petita galeria
catalana en U.
Període:
Primera meitat del III
mil·lenni a.C.
Descobridor:
Lluís Maria Vidal el donà a
conèixer al 1894.
Excavacions:
P.Bosch-Gimpera i Lluís
Pericot al 1923.
Planta: Josep Tarrús al 2002, a partir de planta
de Lluís Esteva el 1979.
Orientació:
Sud-est (150º)
Dimensions:
Interiors cambra 1,5 m
llarg, 1,4 m d’ample i 1 m d’altura màxima. Accés cambra 0,9 m de llarg, 1 m d’ample
i 0,95 m d’altura.
Túmul:
No es veuen restes visibles,
encara que hi ha blocs al darrera del punt d’unió entre els suports laterals i
la capçalera. Possiblement era d’uns 7/8 metres de diàmetre.
Lloses:
De granit. De la cambra
conserva 3 lloses i la coberta (ovalada, de secció rectangular, extrem anterior
trencat d’antic).
L’antic lloc d’enterrament d’inhumació col·lectiu fou
descobert l’any 1894. Actualment es troba senyalitzat i retolat, encara que
sense excavar, malgrat que fa temps (1923) ja s’hi va trobar un fragment de
ceràmica corresponent a la vora d’un vas. La seva localització al damunt d’un
conjunt granític en descomposició, fa que s’hagi de pujar al punt més alt del
conjunt per albirar el panorama, d’aquí que no el dolmen no és visible fins que
pràcticament està a tocar. Es tracta d’un sepulcre corredor amb cambra
pentagonal curta i passadís ample del que es conserven tres lloses verticals i
una gran coberta, totes elles fetes de granit, el material més abundant de la
contrada. La seva entrada està orientada al sud/sud-est. Les dimensions del
megàlit són: 1,46 metres de llarg, per 1,55 metres d’ample i 1 metre d’alçada.
Algtres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada