POU DE GLAÇ DE BUSCASTELL - VEÏNAT DE MARTORELL
MAÇANET DE LA SELVA - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Edifici de planta circular integrat, en part, en el vessant de la roureda de Can Buscastell. És un cilíndre d'uns dotze metres d'alçada per nou de diàmetre que està cobert amb una volta cupulada de pedra. Originalment, l'única entrada era l'obertura superior per desar i extreure el gel. Actualment hi ha una porta d'accés a la part inferior del pou que, per una volta de rajol d'un metre i mig d'alçada, condueix a l'interior del pou.
Notícies històriques:
El pou de gel dels Buscastell està documentat des del segle XVII i abastia de gel la zona dels voltants i fins a Barcelona fins entrat el segle XIX. El gel s'extreia d'una bassa feta expressament per això propera al Mas Buscastell.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
El Pou de Glaç de Buscastell es troba a Maçanet de la Selva, únic poble de la plana de la Selva del qual es té constància de l’existència de pous de glaç. És considerat el pou cobert més gran de tot el país.
Al pou de Buscastell ens trobem davant d’un notable exemplar de l’arquitectura civil del segle XVII que destaca per les seves mides i grau de conservació. Les primeres referències documentades que en tenim són de 1650, quan n’era propietari en Miquel Buscastell. Els murs són de maçoneria de pedra granítica d’uns 80 cm de gruix, el diàmetre és de 8,50 x 9,20 i té una alçada d'11,20 m. Com la major part dels pous de glaç, la seva forma és totalment cilíndrica, cobert per una cúpula on coexisteixen pedra i rajols fets en un forn situat a uns 100 metres del pou i que va desaparèixer fa uns quaranta anys. Els blocs de gel s’introduïen per la petita porta de la part de dalt, just allà on comença la volta. Des de l’altra obertura, es vigilava el procés d’emmagatzematge.
El gel del pou de Buscastell, a més de a la bassa de la casa, es produïa a la riera de Santa Coloma de Farners en basses d'escassa fondària. El gel produït per les baixes temperatures hivernals es trinxava picant-lo i es deuria transportar amb carretes tirades per bous o mules fins al pou. A l’interior, on els jornalers treballaven amb llum d’espelmes, el glaç es tornava a trinxar i s’hi posava una capa de branques i plantes per afavorir la seva conservació fins a l’arribada de l’estiu, l’estació de màxim consum. La major part de la producció de Buscastell era venuda a Girona, però una part anava a Barcelona, des d’on es distribuïa a altres localitats, com Mallorca.
La inusual entrada amb túnel a peu de pou es va obrir durant la postguerra, quan un veí de Maçanet de la Selva va obtenir permís del propietari per fer una plantació de xampinyons que comercialitzava a Barcelona. Les obres de restauració del pou de Buscastell van ser realitzades pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva [1] que va aportar el treball i la meitat del pressupost necessari per a la reconstrucció; la resta va ser proporcionada per l’Ajuntament de Maçanet, la Diputació de Girona i la Generalitat. La restauració es va estendre des de l’any 1997 fins al 2002, i la cerimònia d’inauguració es va fer el 27 d’octubre d’aquell mateix any.
Contracte d'explotació del Pou de Can Villà
Antigament, aquests terrenys foren propietat de la família Villà, una de les poques que tenien el privilegi de recollir el glaç de l’Estany de Sils. L’única referència que s’ha trobat fins ara és un document del gener de 1660, conservat a l’Arxiu de Can Trinxeria, en què Guillem de Montcada, Marquès d’Aitona i Senyor directe de l’Estany, concedeix a Francesc Villar de Maçanet replegar tot lo glas ques fa dins lo estany de Sils i rieras mirja lleuga la rededor de dit estany. A canvi, Villar havia de pagar dos sous cada any en moneda barcelonesa (per les festivitats de Sant Pere i de Sant Feliu), i 35 lliures d’entrada. Per altra banda, al procurador Vilossa li era permès donar i concedir facultat als domers de dita parrochia de Masanet o altre qual senor de traurer eo fer traurer glaç de la senyoria de dit Marques del spay de tres quarteras de sembradura de blat. En el document també s’esmenta que no hi havia dret de reclamació en cas que l’estany s’assequés de manera natural o artificial. Per altra banda, el marquès havia de fer pública una crida per tal que ningú en tragués glaç, sota pena de pagar quaranta lliures de multa.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Maçanet i Santa Coloma de Farners són els únics pobles de la plana de la Selva dels quals es té constància de l'existència de pous de glaç. Fins fa poc temps, encara es podien localitzar tres d'aquests grans dipòsits excavats a terra: el pou de glaç de Buscastell; el de Can Villar, situat al Turó de la Neu i el de Puigtió, als límits de l'estany. El de Buscastell, de l'any 1650, és l'únic que s'ha pogut conservar i l'any 2002 va acabar el procés de restauració. Un complex procés de restauració per part del Taller d'Història de Maçanet va permetre la recuperació del pou més alt que es conserva a tot Catalunya, amb 12 metres d'alçada interior.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada