ARBRE DE LA LLIBERTAT
LLANÇÀ - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Arbre conegut també amb el nom de l'Arbre de la Plaça. És un plataner de la família platanus hybrida, arbre caducifoli amb una alçada aproximada de 25 m., molt robust, elegant i amb una ombra molt generosa durant l'època de primavera i estiu.
L'origen del nom de l'Arbre de la Llibertat, es troba a partir de 1789 amb la Revolució Francesa, quan la plantació d'arbres a les places públiques es considerava un símbol de les llibertats conquerides pels pobles, acte que serà molt estés per tota l'Europa Occidental.
La plantada, segons les memòries de Joan Baptiste Seriñana, va tenir lloc l'any 1870. A la seva "Libreta de memorias", escriu la notícia de la plantació entre altres notícies de l'any. Ho diu així: "Lo dit añ 70 plantaran lo arbre de la Libertat".
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle XVII
Descripció:
Es tracta d'un frondós i vell plataner centrat al mig de la plaça Major de la vila el qual, en origen, presentava un sòcol de marbre que actualment es troba situat a l'extrem de migdia, a la plaça de mossèn Trigàs, al costat de l'escalinata d'accés a l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'una socolada de planta circular a mode de banc corregut bastida amb grans blocs de marbre blanc vetejat del país, perfectament tallats i allisats. A la part frontal del banc o sòcol hi ha gravat l'escut de la vila, emmarcat per una orla decorada. A cada costat de l'emblema hi ha, en caràcters grans, la inscripció: "SATEMBRA / 18 DE 1684".
A l'actualitat, el plataner original presenta un sòcol restituït amb dues inscripcions gravades. En un costat apareix l'escut de la vila amb la data 1996 i, en un altre, el nom de l'element i la data 1870, que fa referència al moment de ser plantat.
Notícies històriques:
La plantació d'arbres simbolitzant la llibertat dels homes i de les societats correspon a un concepte que es va difondre bàsicament a partir de la revolució francesa de l'any 1789. Segons un poema de Pere Purcallas, exalcalde de la vila de Llançà, l'arbre fou plantat l'any 1870. Aquesta dada contrasta clarament amb l'any gravat al sòcol original, 1684. Popularment es creu que aquest element pertanyia al brocal d'un pou públic situat a la plaça Major, que posteriorment es convertí en una font, mitjançant la col·locació d'una cúpula de pedra i una bomba per extreure aigua. El brocal no es podia mantenir i fou col·locat com a socalada de l'arbre.
El 1987 fou declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya.
Altre enllaç de l'Antonio Mora Vergés amb informació:
que diu:
Retratava , només parcialment per les seves mides : Alçària total (h) = 11,5 metres ; Volt de canó (c) = 3,48 metres ; Capçada mitjana (C) = 12,5 metres, l’arbre monumental de l’espècie, Platanus × hispanica de Llançà, que juntament amb el "plàtan de la Plaça de Colera" i el ‘plàtan de la Plaça de la Vila d'Arbucies ’, és un dels Arbres de la Llibertat que encara sobreviuen a Catalunya.
A Llançà presideix i fa ombra a la Plaça Major del poble.
Després de la Revolució Francesa, el plàtan fou considerat l'arbre que simbolitzava la Llibertat i sota aquest ideal fou plantat a molts llocs.
En els dies posteriors al final del conflicte bèl•lic que es generava per la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO de la II REPÚBLICA ESPAÑOLA (1936-1939), un escamot de soldats , mal dits ‘nacionales’, que s’ocupava de la supressió dels símbols liberals l'anava a tallar, el rector de Sant Vicenç hagué de fer valer el seu grau militar de capellà castrense per salvar el gran arbre de la plaça.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Espècie: Platanus × hispanica
Mesures:
Alçària total (h) = 11,5 m
Volt de canó (c) = 3,48 m
Capçada mitjana (C) = 12,5 m
Notes (NB): És un dels Arbres de la Llibertat. Presideix i fa ombra a la Plaça Major del poble.
Després de la Revolució Francesa, el plàtan fou considerat l'arbre que simbolitzava la Llibertat i sota aquest ideal fou plantat a molts llocs. És per això que al final de la Guerra Civil (1936-1939) un escamot de soldats dedicat a la supressió de símbols liberals l'anava a tallar, però va ser aturat pel rector, que hagué de fer valer el seu grau militar de capellà castrense per salvar el gran arbre de la plaça.
Aquest magnífic plataner estava envoltat d’un cèrcol de pedra amb l’escut de la vila esculpit i la data de 18 de setembre de 1684 que avui es conserva a redós, a l’inici de la gran escalinata que dona accés a l’església parroquial.
Altres "arbres de la Llibertat" són: "Plàtan de la Plaça de Colera" (02.054.01) i "Arbre de la Llibertat" d’Arbúcies (34.009.01; la Selva).
Altre enllaç amb informació:
***********************************************************************
***********************************************************************
Antic sòcol de l'arbre que es conserva en una petita plaça just al costat de l'esglesia.
Aquestes dures i blanques pedres durant més d'un centenar d'anys van encerclar l'arbre majestuós de la Plaça. A les pedres hi ha incís l'escut de la vila(les tres llances), i una data; SATEMBRA 18 de 1684. Les pedres originàriament - segons dita popular - eren del brocal d'un pou públic existent a la mateixa Plaça, i que, més endavant , es convertí en una fot. Les pedres del brocal sobraven i foren col·locades com a socalada de l'arbre de la Plaça Major.
Fins l'any 2000 fou testimoni present de totes les històries que han anat succeïnt a la Plaça Major, any en el que el sòcolde pedra va ser traspassat a la nova ubicació per a conservar i mantenir la seva imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada