DOLMEN DE LA ROCA DE L'AGLÀ
LES GAVARRES - FORALLAC - FONTETA - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Enllaç amb informació:
que diu:
Altres noms: Dolmen de la Roca de la Gla o Dolmen Petit
Tipus: Galeria catalana en U.
Període: Neolític Final a Calcolític (2500 ac / 1800 ac).
Descobridor: Manuel Cazurro i Ruiz el visità el 1911 i el donà a conèixer el 1912.
Excavacions: Lluís Esteva i Cruañas, el 1965.
Materials: Fragments de ceràmica basta de color vermellós.
Planta: Lluís Esteva i Cruañas, el 1965.
Orientació: L'entrada es orientada cap el NE (80º).
Dimensions: Part visible: 3 m de llarg, 0,80 m d'ample i 1,05 m d'alçada màxima.
Túmul: Artificial de tendència circular amb restes visibles.
Lloses: De pissarra. Conserva, de la cambra i el corredor, 9 lloses i la de coberta al seu lloc original. 2 lloses caigudes vora la cambra, vers migdia.
Nota: Pels voltants del dolmen hi ha roques amb inscultures en diferents llocs.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Sepulcre megalític del tipus galeria catalana, amb un passadís en forma de U. Aquest dolmen ja va ser publicat per Lluís Esteva al 1965, qui comentà que el dolmen “presenta el aspecto de un castillo de naipes que se està desmoronando”. Actualment el monument conserva 10 de les lloses mes o menys al seu lloc. Al voltant del monument es poden apreciar algunes lloses que podrien formar part del túmul de tendència circular.
A diferència de les galeries cobertes d’altres indrets com les d’Antequera, les galeries catalanes tenen la peculiaritat de que les lloses de coberta del corredor d’accés mantenen una alçada més baixa que les lloses que cobrien la cambra funerària. També presenten túmul, i existeixen variables segons la morfologia en planta del corredor, que pot presentar formes en U o en V.
Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona.Materials: s’hi han recuperat diversos fragments de ceràmica a mà.
Cronologia: pel fet de ser una galeria catalana, pot haver estat construïda entre el 2700-2200 A.N.E:
Notícies històriques: Ja conegut per Cazurro al 1911, Bosh Gimpera i Pericot al 1923, Lluís Esteva l’excavà i publicà el 1965. Esteva publica una curiosa ressenya sobre aquest dolmen: “Por lo tanto, el dolmen completo tendría mas de 3 metros de longitud, con las losas robustas de un metro de altura en la cámara, algo inferiores en la parte media y muy pequeñas en la entrada”.
Intervencions: Excavació dirigida per Lluís Esteva i publicada al 1965.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Història:
Fou donat a conèixer per Manuel Cazurro i Ruiz l’any 1912. Era el quart monument megalític conegut a Fitor per aquest autor que l’havia visitat el juliol de l’any 1911 acompanyat segurament de les mateixes persones citades en la ressenya del Dolmen dels Tres Peus. El descriu i en publica la primera planta. El classifica entres els “cistos o sepultures de pedre” i apunta que havia estat cobert per un petit túmul. L’anomena Dolmen de la Roca de l’Aglà.
Pere Bosch i Gimpera en un treball publicat l’any 1920 –encara que redactat abans de l’any 1919 –el classifica com un tipus intermedi entre la galeria coberta i la cista. L’any 1919 el classifica entre les cistes amb reminiscències de la galeria coberta.
L’any 1922 Antoni Rovira i Virgili reproduí la planta de Cazurro de l’any 1912.
Encara Pere Bosch i Gimpera –juntament amb Lluís Pericot i García- (1915-1920) en un treball publicat l’any 1923 repeteix la mateixa tipologia, matisant però, que en realitat no és sinó una galeria coberta escurçada.
Lluís Pericot i García en la seva tesi de l’any 1925 el classifica entre les cistes.
Josep de Calassanç Serra-Ràfols el cità l’any 1930.
Francesc Carreras i Candi el cità l’any 1940.
Lluís Pericot i García en la revisió de la seva tesi l’any 1950 repeteix allò que ja havia dit el 1925 i ara el classifica entre les cistes obertes i rectangulars.
Joan Sales en publicà dues fotografies l’any 1963 comentant –en el peu- que hi havia vestigis d’haver tingut corredor d’entrada.
Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà amb bones planimetries l’any 1965. El classifica com una galeria de parets molt paral·leles i segurament interpretant Pericot informa que sembla que Il.larès l’excavà, la qual cosa és incerta.
Miquel Cura i Morera i Josep Castells i Camp l’any 1977 el classificaren com una galeria catalana.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs qui assenyalà l’existència de cassoletes a les roques de l’entorn. També el cità l’any 1981.
Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual, l’any 1984 el classificaren com una galeria catalana petita.
L’any 1986 Josep Castells i Camp el classifica com una galeria catalana petita.
Enriqueta Pons i Brun l’any 1987 el ressenya com una galeria catalana petita.
El autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.
Descripció:
Es tracta d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al nord-est (80º + 5º).
El monument visible amida interiorment 3 m de llarg, per 0´80 m d’ample, per 1´05 m d’altura màxima.
Cal remarcar que en diversos afloraments circumdants hi ha cassoletes rituals.ESTAT DE Conservació:
Actualment (5-V-89) el dolmen conserva la seva cambra i part del passadís format per 9 lloses a més de la coberta de la cambra “in situ”. Hi ha també dues altres lloses caigudes a la vora de la cambra, vers migdia. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis vistents.
Materials arqueològics:
En l’excavació d’Esteva s’hi trobà un petit fragment de ceràmica basta de color vermellós. En la nostra visita hi recollírem superficialment en el túmul, tres fragments semblants.
Cronologia:
Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït vers 2700-2000 aC.
Altre enllaç amb informació:
***************************************************************************
Molt a prop hi ha la Roca de l'Aglà amb inscultures difícils de veure.
Ennlaç amb informació:
que diu:
Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona.
La utilització dels gravats en època prehistòrica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megalítics o ben a prop, podem pensar en raons culturals/rituals, relacionades amb l'escolament de líquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D’altra banda, però, la seva situació en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d'una vall o d'una plana rica en recursos naturals, fa pensar que també actuaven com a marcadors de territoris o de zones d'influència de les comunitats prehistòriques (Roqué et al., 1995).
L'antiguitat d'aquestes marques és sovint difícil d'establir. Tot i així, l’aparició d’aquests gravats sobre diversos jaciments prehistòrics, sobretot monuments megalítics (ex. Mas Estanyet), sembla evidenciar la seva antiguitat. Per tant, s’interpreta que bona part de les inscultures que apareixen associades als megàlits van ser realitzades pels seus mateixos constructors. A més a més, segons la tècnica de manufactura utilitzada en insculpir els gravats, la qual haurà deixat traces segons el tipus d’útil emprat, de pedra o metàl·lic, també aporta informació per establir la seva possible cronologia prehistòrica.
**********************************************************************
Entorn al dolmen hi han grans blocs de roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada