CAL PERE VINT - CAL JOSEP PALETA
L'ARBOÇ - EL BAIX PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: inici
segle XIX
Estil: eclecticisme
Reforma total: any
1910
Descripció:
Edifici d'enormes dimensions
que ocupa el xamfrà del c/ Major i la Rambla Gener, i s'estén per una part del
C/ Rafael Casanovas. En aquest carrer podem veure una glorieta d'obertures amb
llinda i barana de pedra. La resta de l'edifici està format per tres plantes
separades per cornises. Els baixos presenten una sèrie de finestres quadrades
i, a la banda del c/ Major, tres portalades (la del banc, els supermercat i
l'habitatge) juntament amb una sèrie de finestres geminades amb barana i
trencaaigües horitzontal.
La part del c/ Major presenta petites diferències: cinc balcons amb barana de ferro forjat. Les golfes consten d'unes petites finestres quadrades disposades en forma geminada (part de la Rambla) i unes rectangulars (c/ Major).
Tot l'edifici és rematat per una cornisa i una barana de pedra i pinacles en forma de bola. La façana és decorada amb carreus dibuixats.
La part del c/ Major presenta petites diferències: cinc balcons amb barana de ferro forjat. Les golfes consten d'unes petites finestres quadrades disposades en forma geminada (part de la Rambla) i unes rectangulars (c/ Major).
Tot l'edifici és rematat per una cornisa i una barana de pedra i pinacles en forma de bola. La façana és decorada amb carreus dibuixats.
Notícies
històriques:
Se sap que en el segle XIV,
quan l'Arboç construí les seves muralles, un dels seus portals era el del
Raval, i és precisament aquí on trobem emplaçat l'edifici. Més endavant (1808)
l'Arboç fou un nucli de resistència davant els francesos, i aquest edifici en
fou el centre. El 9 i 10 de juny, havent-se concentrat a la vila una munió de
sometents que pretenien barrar el pas de les tropes franceses comandades pel
general Chabran, s'establí un dur combat. Els sometents foren ajudats per un
300 soldats suïssos de pas cap a Tarragona. En no poder fer front als invasors,
la resistència fugí i els francesos cremaren la vila. A principis de segle XX,
l'edifici era conegut com Cal Pere Vint; més tard fou del sr. Marrugat; i
després passà a ser de J. Bertran, qui el restaurà. Més endavant fou partit en
herència i venut en part. Només hi viu una de les filles, que ocupa l'anomenada
casa petita. La resta és ocupada pel banc i per un supermercat, propietat del
sr. Lum.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada