ERMITA DE SANT ADJUTORI
OLOST - 'EL LLUÇANÈS'
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
A la llinda de la finestra la inscripció any 1714 AVE MARIA
A la llinda e la porta de l'ermita l'inscripció any 1880
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XVIII
Descripció:
Capella amb un campanar
d'espadanya integrada en la casa dels ermitans.
Edifici de planta rectangular cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal té dos portals d'accés, el portal que dóna accés a la casa dels ermitans i el portal allindat de la capella, a un costat. Sobre del portal de la capella hi ha una fornícula amb una imatge i un òcul.
La nau de la capella està coberta amb volta de mig punt amb llunetes sobre pilastre i entaulament classicistes.
Edifici de planta rectangular cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal té dos portals d'accés, el portal que dóna accés a la casa dels ermitans i el portal allindat de la capella, a un costat. Sobre del portal de la capella hi ha una fornícula amb una imatge i un òcul.
La nau de la capella està coberta amb volta de mig punt amb llunetes sobre pilastre i entaulament classicistes.
Notícies
històriques:
El 1772 estava en tan mal estat que el bisbe de Vic va
fer tancar l'ermita i baixar el sant a l'església de Santa Maria, fins el 1780,
que es va acabar de restaurar.
Al catàleg publicat per l'ajuntament diu:
La construcció de l’actual ermita data de l’any 1713 quan
l’olostenc Josep Carbonell obtingué el permís d’edificació del bisbe de Vic,
cedint el terreny el propietari Joan Cabanes del mas Cabanes d’Oristà. La casa
annexa a l’ermita fou erigida juntament amb l’ermita vers l’any 1714.
L’ermita de Sant Adjutori es troba situada al serrat de
Sant Adjutori, a l’extrem sud-oest del nucli urbà d’Olost. Es tracta d’un
conjunt arquitectònic format per l’ermita de Sant Adjutori que està adossada a
la casa dels ermitans. L’ermita no presenta els trets singulars d’un edifici
religiós sinó que forma part de la mateixa estructura de la casa dels ermitans
i en comparteix la teulada. L’edifici és de planta rectangular amb teulada de
doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra
irregular amb cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions.
La façana principal està orientada al sud. La part
esquerra correspon a la casa dels ermitans. A la planta baixa hi ha un portal d’accés
emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i una finestra apaïsada
emmarcada amb monòlits de pedra. A l primer pis hi ha dos balcons, l’accés als
quals és emmarcat amb brancalls i llinda de pedra motllurada. A la llinda del
balcó de la dreta hi ha la inscripció següent: 1714 amb una creu intercalada i
AVE MARIA amb un cor intercalat. A les golfes hi ha sues finestres de menors
dimensions emmarcades amb brancalls i llinda de pedra bisellada.
A la part de la dreta de la façana principal de l’edifici
hi ha adossada l’ermita. A la planta baixa hi ha un portal d’accés emmarcat amb
brancalls i llinda de pedra motllurada. A la llinda hi ha la següent data
inscrita dins un requadre decorat amb motius florals: any 1880. A sobre el
portal hi ha una fornícula de pedra de quart d’esfera. A l’interior hi ha una
imatge de Sant Adjutori protegida per un vidre. Sobre la fornícula s’obre un
òcul emmarcat amb pedra i a la part superior una petita finestra apaïsada
emmarcada amb monòlits de pedra. La nau de la capella està coberta amb volta de
mig punt amb llunetes sobre pilastre i entaulament classicistes.
A la façana est de l’edifici s’hi adossen tres alts
contraforts i un cos adossat amb teulada d’una vessant, construït amb maçoneria
de pedra i obertura emmarcada amb maó.
La façana nord forma un queixal ja que la part de la casa
dels ermitans sobresurt més que la part de l’ermita. Aquest façana presenta
diverses obertures, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, un pou, un
abeurador i un campanar d’espadanya d’un sol ull amb una campana que corona l’ermita.
La façana oest presenta un cos adossat a la part
esquerra, amb teulada d’una vessant i dues obertures una al sud i una a l’oest
coronada amb arc de mig punt emmarcat amb petites dovelles. La resta de la
façana presenta a la planta baixa, una espitllera emmarcada amb monòlits de
pedra, i una finestra i un accés de nova obertura. Al primer pis s’obren dues
finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra; i a les golfes
quatre finestres de menors dimensions, tres dels quals emmarcades amb monòlits
de pedra bisellada.
Enllaç de l'Antonio Mora Vergés a Conèixer Catalunya:
que diu:
L’ ermita de Sant
Adjutori, a 623 metres d’altitud, es va acabar de construir el 1717. El 1772
estava en tan mal estat que el bisbe de Vic va fer tancar l’ermita i baixar el
sant a l’església de Santa Maria, fins el 1780, que es va acabar de restaurar.
Consta de la capella, amb un campanar d’espadanya, i la casa dels ermitans. Era
regida per dos administradors que, juntament amb la recaptació d’almoines dels
ermitans i la devoció popular, feren possible que l’ermita comptés amb un petit
fons per a obres de reforma. De fet, ha sofert diverses reconstruccions al
llarg dels anys; l’ultima, el 1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada