Llocs de Catalunya

CASA JOSEP GENER i BATET

L'ARBOÇ - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç del blogg de l'Antonio Mora Vergés Conèixer Catalunya que diu:

En la documentació de la Casa Gener no hi ha cap dada relativa a l’arquitecte i/o mestres d’obres; si però en la del PARC GENER(TANQUES I TEMPLET), datats curiosament l’any 1873.

La cronològica d’aquest magnífic edifici residencial és la següent :

1873: en la seva primera tornada de Cuba, Josep Gener i Batet, decideix fer-se una casa.

1877: construcció del cos que s'obre al passeig Panxita i a la rambla Gener

1889: construcció del cos que s'obre cap al jardí

1949: els Salesians compren l'edifici per destinar-lo a noviciat

Anys 50 del segle XX: modificacions interiors per adaptar l'edifici a noviciat

1969: l'ús de l'edifici es destina a col•legi - residència

Anys 70 del segle XX: construcció d'una piscina en substitució del gran estany que presidia el jardí original i adaptació d'aquest a pistes poliesportives.

Defensem la possibilitat de l’autoria de Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), pel que fa a la construcció de l’edifici.

Les obres dels anys posteriors al Genocidi de Catalunya 1936-1939, no haurien de plantejar cap problema pel que fa a conèixer als responsables tècnics, únicament per la desídia i mala voluntat del regim dictatorial pots entendres l’omissió que se’n fa en la documentació.

No podíem accedir a l’interior de l’edifici, únicament al pati on es duia a terme una activitat esportiva, us reproduïm de la descripció tècnica:

Edifici de tres plantes, dividit verticalment en cinc franges, de les quals la central i les dues laterals, de més amplada, són rematades per una quarta planta coronada per una torre vuitavada amb cúpula. Les diverses plantes són també separades horitzontalment per cornises. Els baixos presenten una porta d'arc rebaixat amb escalinata i dues finestres d'arc rebaixat per banda. El pis noble presenta, al centre, una gran balconada de tres portes balconeres de llinda, rematada per un trencaaigües amb una bonica guarnició. A cada banda hi ha una porta balconera de llinda amb la típica guarnició al trencaaigües. Al costat més exterior es pot veure un balcó amb barana de ferro forjat. El tercer pis presenta dues finestres quadrades, una a cada extrem. Aquesta planta és rematada per una barana de balustres de pedra, sobre la qual s'alça de forma alternada la quarta planta ja esmentada anteriorment. Façana Passeig Panxita. L'edifici de la residència fou construït en dues etapes: 1877 i 1889. La part del 1877 dóna al Passeig Panxita i té tres plantes separades per cornises. Els baixos presenten de forma alternada dues portes de fusta d'arc rebaixat. El segon pis té, al mig, un balcó de dues portes balconeres sostingut per mènsules i, a cada costat, un balcó d'una sola porta balconera. Totes elles són d'arc rebaixat i trencaaigües horitzontal. Les golfes presenten una sèrie de finestres rectangulars i a sobre hi ha una cornisa sostinguda per mènsules i una barana de pedra. Al centre del terrat hi ha una torratxa rectangular on destaquen unes arcuacions cegues i unes finestres geminades que tenen un trencaaigües en forma d'arc conopial. Aula magna Habitació de planta rectangular que dóna al Passeig de Panxita. Hi ha un impressionant enteixinat amb cassetons i una franja lateral superior amb relleus de dracs alats i a la part inferior arquets. L'habitació té quatre portes i dos balcons, fets de fusta treballada primorosament. Cal dir però que la porta de la part superior és tapiada i que s'obrí una de petita al costat utilitzant part de la fulla de la primera porta. L'enteixinat és fet de guix i pintat a sobre. Només són de fusta les portes, que presenten una cornisa rematada per una guarnició a la part de la llinda. Destaca un sòcol de marbre de color rosa. L'actual Aula Magna era l'antic menjador dels Gener i després fou el refectori dels salesians. Es parla de l'existència d'una llarga taula que ocupava tota la sala. Els salesians foren els que tapiaren la porta superior per a posar-hi un altar i els que construïren la petita porta lateral, fent malbé la porta gran. També canviaren el llum del sostre per l'actual.

Torratxes.

Les dues torres estan situades als extrems de les instal•lacions esportives de l'antic palau Gener. Estan formades per dos pisos separats per cornisa i presenten una planta poligonal. La primera planta té una portalada d'arc d'ogiva i és decorada per bandes alternades de carreus regulars i de maó. La segona planta consta de set finestres ogivals amb barana a la part inferior que descriu uns dibuixos geomètrics i una decoració mitjançant unes arcuacions cegues a la part superior. És rematada per una cornisa i una barana de pedra amb pinacles que voreja un petit terrat amb una estructura al centre en forma de con i rematada per un pinacle de bola.