COVA-DOLMEN DEL REC DE LA QUARENTENA II
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
(2500-2000 a.C. – neolític final)
La cova-dolmen és un tipus de tomba prehistòrica que aprofita
una cavitat natural de la roca per tal de donar-li un ús funerari. La cova
conforma la cambra del megàlit , que es tanca amb parets de pedra seca, i es
completa amb un corredor fet amb lloses de pedra local que hi dóna accés. Un
túmul frontal li acaba de donar l’aparença de dolmen.
Enllaç amb informació:
que diu:
Es tracta d'una cova-dolmen del neolític final,
descoberta l'any 1999 per Carles Pàramo Barberà, Esteve Martínez i Carles
Pàramo Ponseti. L'any 2000 s'hi realitzà una excavació arqueològica dirigida
per J. Tarrús, A. Custoja i P. Santamaria.
Es tracta d'una cavitat natural tancada amb parets de pedra seca, davant de la qual hi ha un corredor d'accés, format per tres lloses clavades i murs de pedra seca. Les lloses són totes de gneis, llevat de la primera del costat esquerre del passadís, que és de quars. El corredor fa uns 1,80 m de longitud per 0,90-0,70 m d'amplada, amb una altura màxima de 1,37 m. L'espai interior de la cambra arriba als 3 metres de longitud per 3,6 m d'amplada, amb una altura de 1,80 m. El túmul frontal formava un semicercle de blocs mitjans i terra a banda i banda del corredor d'accés. No hi ha senyal del possible anell de contenció extern.
Presenta la particularitat de tenir una estela-menhir plantada prop de l'entrada, arran del costat dret del passadís. Aquesta estela té una alçada d'1,53 m per 0,45 m d'amplada i 0,15 m de gruix. Es tracta d'una llosa de gneis de secció rectangular, que presenta una escotadura a la part alta del costat dret, que li dóna un aspecte antropomorf.
L'excavació arqueològica va permetre recuperar materials ceràmics de diverses cronologies: ceràmica a torn medieval i moderna; dos trossos de terrissa feta a mà, decorats amb acanalats, atribuïbles al bronze final; i alguns fragments de ceràmica feta a mà llisa, possiblement del neolític final o calcolític. Tant per les dades aportades dels materials arqueològics com per la seva tipologia arquitectònica, aquesta cova-dolmen es pot adscriure, segons tarrús (2000), a la darrera fase del megalitisme de l'Alt Empordà-Rosselló, durant el neolític final. La presència de ceràmiques del bronze final, possiblement part d'una urna cinerària, indicaria la seva reutilització com a cova sepulcral a finals del segon mil·leni cal aC.
Durant la campanya d'excavació de l'any 2000 també es va aixecar la segona llosa de la banda esquerra del corredor. Per tant, l'estat de conservació és bo.
Es tracta d'una cavitat natural tancada amb parets de pedra seca, davant de la qual hi ha un corredor d'accés, format per tres lloses clavades i murs de pedra seca. Les lloses són totes de gneis, llevat de la primera del costat esquerre del passadís, que és de quars. El corredor fa uns 1,80 m de longitud per 0,90-0,70 m d'amplada, amb una altura màxima de 1,37 m. L'espai interior de la cambra arriba als 3 metres de longitud per 3,6 m d'amplada, amb una altura de 1,80 m. El túmul frontal formava un semicercle de blocs mitjans i terra a banda i banda del corredor d'accés. No hi ha senyal del possible anell de contenció extern.
Presenta la particularitat de tenir una estela-menhir plantada prop de l'entrada, arran del costat dret del passadís. Aquesta estela té una alçada d'1,53 m per 0,45 m d'amplada i 0,15 m de gruix. Es tracta d'una llosa de gneis de secció rectangular, que presenta una escotadura a la part alta del costat dret, que li dóna un aspecte antropomorf.
L'excavació arqueològica va permetre recuperar materials ceràmics de diverses cronologies: ceràmica a torn medieval i moderna; dos trossos de terrissa feta a mà, decorats amb acanalats, atribuïbles al bronze final; i alguns fragments de ceràmica feta a mà llisa, possiblement del neolític final o calcolític. Tant per les dades aportades dels materials arqueològics com per la seva tipologia arquitectònica, aquesta cova-dolmen es pot adscriure, segons tarrús (2000), a la darrera fase del megalitisme de l'Alt Empordà-Rosselló, durant el neolític final. La presència de ceràmiques del bronze final, possiblement part d'una urna cinerària, indicaria la seva reutilització com a cova sepulcral a finals del segon mil·leni cal aC.
Durant la campanya d'excavació de l'any 2000 també es va aixecar la segona llosa de la banda esquerra del corredor. Per tant, l'estat de conservació és bo.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Va ser descoberta per Esteve Martínez i la família Pàramo
durant una excursió l'any 1999. Seguidament es donà a conèixer a la comunitat
científica i l'any 2000 s'excavà i restaurà el corredor, el túmul i el terraplè
frontal. També es redreçà un menhir de gneis, d'aspecte antropomorf, que es
trobà tombat vora l'entrada i que probablement servia per senyalitzar la tomba.
Les ceràmiques recuperades de l'interior de la cova van documentar un ús
funerari d'aquesta cova més enllà del neolític. Un fragment d'una possible urna
indica la utilització del megàlit com a tomba durant l'Edat del Bronze final (a
l'entorn del 1000 aC) i les ceràmiques medievals i modernes podrien indicar un ús
més recent com a refugi de pastors.
Altres enllaços amb informació:
**************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada