Blogs - pàgines - vincles

dijous, 5 de març del 2020

CREU A LA BALCONADA DE LA BADALOTA
L'ARBOÇ - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer on hi ha el Balcó de la Badalota i la creu. al fons la Giralda
Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XIX – XX
Descripció:
Sobre una base de pedra circular, s'alça un fus poligonal rematat amb un nus de la mateixa forma sense cap decoració. Al capdamunt hi ha la creu de pedra amb un crist esculpit en un dels seus costats.
Notícies històriques:
Aquesta creu estava situada a prop del portal de Vilafranca, darrera de l'església vella. L'any 1858 se li va posar una creu de ferro ja que la de pedra havia desaparegut. L'any 1898 es va arranjar el passeig de la Badalota i la creu va ser traslladada aquí. La creu de ferro va desaparèixer durant la Guerra Civil i es va posar una altre l'any 1940.

Al catàleg de patrimoni publicat per l'ajuntament fa referència a la Balconada de la Badalota i de la creu i diu:

Passeig mirador amb vistes sobre el Penedès, situat al final del carrer Major, al límit entre el casc antic i l'avinguda Mn. Cinto Verdaguer. Aquest espai és el resultat de l'obertura de l'antiga carretera de l'estació, que obligà la construcció d'un gran mur de contenció i una important terraplenada de la zona, la urbanització de la qual es va completar el 1898. Amb aquestes obres va quedar un gran terreny de forma triangular, delimitat per la Capella del Santíssim, el Centre Parroquial -antic cementiri- i els nous carrers -avinguda Mn. Cinto Verdaguer i el carrer Rafael de Casanovas-, que s'acondicionà finalment el 1965. D'aquest espai urbà, amb vistes sobre les vinyes del Penedès i els nuclis del Papiol, la Llacuneta, les casetes de Puigmoltó o el cementiri, cal destacar-ne la balconada, un llarg balcó corregut de pedra amb una barana de ferro forjat que corona el mur de contenció. Està acompanyat per una vorera d'uns 2,50m d'amplada separada de la calçada per un graonat i una filera d'arbres que en delimiten l'espai. Enganxada al banc de pedra -i just davant el carrer Major- s'hi instal·là una creu missionera, de peanya cilíndrica i amb una columna de secció hexagonal. Originàriament es tractava d'una creu de terme ubicada prop de l'antic Portal de Vilafranca, als darreres de l'església vella, lloc on començava el camí de Vilafranca, ara camí del cementiri. A finals de s. XIX se li repicà el basament i es traslladà a la seva ubicació actual. El 1858 se li havia col·locat una creu de ferro que va desaparèixer durant la Guerra Civil, tot i que es recuperà el 1940. De totes maneres el 1962 es va transformar en creu missionera. També cal citar el monument a l'Abat Escarré, instal·lat el 1978 a la zona central de la plaça per commemorar els 10 anys de la seva mort.

Amb l'arribada del ferrocarril, el 1864 es construí la carretera que havia d'unir la N-340 i la nova estació, que més tard prengué el nom del gran poeta català Mn. Cinto Verdaguer. El 1898 s'urbanitzà aquest espai residual entre la nova carretera i el carrer de les Cases Noves (ara, Rafael de Casanovas) conegut amb el nom de "la Badalota". El 1924 es plantaren unes palmeres en motiu de la Festa de l'Arbre que més tard van desaparèixer. El 1928 es construeix el local del Centre Parroquial. El 1965 es reurbanitzà de nou la plaça tal com la coneixem avui i el 1978 s'hi instal·là el monument dedicat a l'Abat Escarré.

Altre enllaç amb informació:






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada