LA BATALLA D'ALPENS
ALPENS - OSONA
“És relativament fàcil d’imaginar
les boines vermelles tancant per les altures la cassola del poble amb els
liberals dins”, va escriure Josep Pla en referir-se a l’espectacular emboscada
de què van ser víctimes les tropes del brigadier Josep Cabrinetty i Cladera, la tarda del
9 de juliol de 1873, a mans de les forces carlines, liderades per FrancescSavalls i Massot.
La batalla d’Alpens,
considerada un dels principals episodis de la Tercera Guerra Carlina, va
enfrontar dos exèrcits completament desiguals. Integraven el bàndol carlí uns
nou-cents combatents amb armament de poca qualitat i sense artilleria. Les
tropes governamentals, en canvi, eren formades per una columna de mil dos-cents
homes, equipats amb armament modern, amb artilleria de campanya i amb el suport
de la cavalleria.
La clau que explica la victòria
carlista hauria estat una maniobra de distracció que va fer creure a les tropes
governamentals que els combatents carlins havien marxat d’Alpens. En acostar-se
al poble, la columna de Cabrinetty va ser atacada de sobte per la rereguarda.
Les tropes, sorpreses, van córrer a refugiar-se al nucli urbà, on els homes de
Savalls havien pres posicions al campanar i en altres llocs estratègics. Rebuda
amb una pluja de trets, la columna va entrar al poble, on va quedar encerclada
per totes bandes, sense poder ni tant sols muntar l’artilleria.
Assetjades pertot arreu, les
tropes de Cabrinetty es van veure obligades a buscar refugi en algunes cases
del poble fins que, ja de matinada, els últims resistents es van rendir l’endemà,
10 de juliol. El balanç er la batalla va ser contundent: dos-cents morts,
setanta ferits, nou-cents presoners, mil dos-cents fusells Berdan i dos canons
de muntanya, a més de la caixa de la columna, que contenia uns deu mil duros.
Cabrinetty -que en adonar-se
de l’emboscada es va posar al capdavant dels seus homes-, va morir poc després
de començar el combat, mentre intentava reagrupar les seves tropes des del
carrer Graell.
La batalla va tenir també com
a protagonistes Alfons de Borbó -germà del pretendent carlí Carles VII- i la
seva esposa, Maria de les Neus de Bragança, coneguda com a donya Blanca, que a
les seves memòries parlarà dels fets d’Alpens.
El ressò del combat va ser
extraordinari: va aparèixer a la premsa
britànica i va donar lloc a peces
literàries, cançons i pintures que en mantindrien viu el record. Miquel Clarà,
un dels combatents que van participar-hi pel bàndol carlí, va compondre el 1877
la sardana L’acció d’Alpens, que obtindria una certa popularitat.
Josep Cabrinetty i de Cladera (Palma de Mallorca 1822 - Alpens 1873)
Francesc Savalls i Massot (la Pera 1817 - Niça 1885 o 1886)
Alfons de Borbó (Londres 1849 - Viena 1936)
Maria de les Neus de Bragança (Alemanya 1852 - Viena 1941)
Enllaç amb informació:
que diu:
L'acció que tingué
lloc el dia 9 de juliol de 1873 és coneguda històricament com “La Batalla
d’Alpens”. Aquesta contesa s’emmarca en la Tercera Guerra Carlina, que tingué
com a escenari principal els territoris de la Catalunya interior.
En aquesta batalla
resultà mort Josep Cabrinetty i Cladera, un brigadier del bàndol liberal, que
defensava els interessos del govern. Era un militar molt respectat pels seus
èxits al camp de batalla.
Allotjats al mas Graell
hi havia el germà del pretendent Carles, l’Infant Don Alfons, i la seva muller,
Donya María de las Nieves de Braganza de Borbón.
Cabrinetty es trobava
a Prats de Lluçanès i fou informat de la presència d’Alfons i Donya Blanca en terres
alpensines, per la qual cosa va decidir venir al poble a donar-los mort.
Tanmateix, la informació que rebé formava part d’una emboscada.
Francesc Savalls i
Grassot, general carlí, mentre es trobava a l’Alou amb la seva guàrdia de
corps, fou avisat que Cabrinetty anava cap a Alpens i hi va arribar abans que
ell. Diferents faccions carlines s’havien situat estratègicament pel poble i
rodalies. Cabrinetty va entrar a Alpens
pel carrer Graell amb uns 1200 soldats, canons de muntanya i animals de càrrega, un punt que ja mai
deixaria. En adonar-se de l’engany, els seus soldats van anar a buscar aixopluc
en les cases i racons de la part baixa del poble. Cabrinetty, soldat d’un gran
honor, en veure la reacció dels seus homes, i per esperonar-los i donar
exemple, es va posar davant les tropes i va comandar el contraatac a les bales
carlines. Va ser l’última cosa que va fer. La versió oficial diu que va rebre
un tret des del campanar. No està tan clar que així fos. El que si està confirmat
és que morí davant la casa número 2 del carrer Graell, just on ara hi ha una
creu que així ho certifica davant la font que porta el seu nom.
El vencedor moral de l’emboscada
carlina fou Francesc Savalls i Massot, el gran cabdill d’aquesta Tercera Guerra
qui, amb el desenllaç descrit, fou guardonat amb el títol de Marquès d’Alpens.
Font de la
Batalla d’Alpens
|
La font de la Batalla d'Alpens
està ubicada dins del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer Graell i un
carreró que travessa una zona d'horts i comunica amb el carrer dels Rosers i
el carrer Vilamala.
Es tracta d'una font urbana situada a recer d'un mur de pedra que delimita una zona d'horts al costat del carrer Graell. Del mur de pedra, coronat amb lloses inclinades a la part central, en sobresurt una estructura de pedra acabada amb una peça triangular. De la part inferior de l'estructura, més estreta, en sobresurt l'aixeta. L'aigua cau sobre un espai acabat en angle recte en un cantó i amb corba a l'altra. A sobre, una placa de gres commemora la inauguració de la font. |
|
Observacions: En la placa de gres
de la font s'hi llegeix: "En commemoració dels 125 anys de la BATALLA
d'ALPENS (9-VIII-1873, dins la 3a Guerra Carlina) on morí el Brigadier JOSEP
CABRINETTY CLADERA i fou nomenat Marquès d'Alpens en FRANCESC SAVALLS MASSOT
Alpens, 9-VIII-1998"
   |
Altres enllaços amb informació:
Enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada