LA RECTORIA DE L'ARBOÇ
L'ARBOÇ - EL BAIX PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al blogg de l'Antonio Mora Vergés Tribuna del Berguedà que diu:
Edifici
de tres plantes d’estil neogòtic, conegut com la Rectoria.
Els
baixos presenten una portalada d'arc de mig punt adovellat flanquejada per dues
finestres d'arc mixtilini amb reixes de ferro forjat.
La planta principal té al mig un balcó d'una sola porta balconera amb una barana de pedra decorada amb uns ulls de bou i sostinguda per mènsules. A cada banda hi ha una finestra de llinda i base que juntament amb la porta balconera presenta un trencaaigües conopial.
A sobre, i separades per una motllura que recorre tota la façana, hi ha l'última planta, amb una galeria amb cinc arcs rebaixats sostinguts per columnes poligonals, damunt les quals trobem el ràfec de la teulada fet amb un embigat vist.
Les rectories agafaven carta de naturalesa desprès del Concili de Trento que obligava als sacerdots a residir al lloc on eren designats Rectors. La història Wertadera no ho explica així, per algun estrany motiu que ben bé podria ser l’ascendència – dubtosa – del seu autor.
Sabem amb certesa que la rectoria estava en aquest indret des de l’any 1630, en que Farrerol-Martí va comprar un tros de terra en aquest lloc , la rectoria es va construir l’any 1638.
La Guerra del Francès va comportar destrosses importants en l’edifici que calgué restaurar si bé precàriament, ja que l’any 1852 hi ha constància de què estava en mal estat, situació s'agreujà considerablement l’any 1897, quan prengué possessió de la parròquia Mossèn Gaietà Vilaplana i Cornet.
Es va decidir llavors refer totalment la rectoria, i sota la direcció de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parès ( 1870-1950)- un dels ‘grans arquitectes oblidats de Catalunya’- el nou edifici es va acabar el setembre de 1902.
La planta principal té al mig un balcó d'una sola porta balconera amb una barana de pedra decorada amb uns ulls de bou i sostinguda per mènsules. A cada banda hi ha una finestra de llinda i base que juntament amb la porta balconera presenta un trencaaigües conopial.
A sobre, i separades per una motllura que recorre tota la façana, hi ha l'última planta, amb una galeria amb cinc arcs rebaixats sostinguts per columnes poligonals, damunt les quals trobem el ràfec de la teulada fet amb un embigat vist.
Les rectories agafaven carta de naturalesa desprès del Concili de Trento que obligava als sacerdots a residir al lloc on eren designats Rectors. La història Wertadera no ho explica així, per algun estrany motiu que ben bé podria ser l’ascendència – dubtosa – del seu autor.
Sabem amb certesa que la rectoria estava en aquest indret des de l’any 1630, en que Farrerol-Martí va comprar un tros de terra en aquest lloc , la rectoria es va construir l’any 1638.
La Guerra del Francès va comportar destrosses importants en l’edifici que calgué restaurar si bé precàriament, ja que l’any 1852 hi ha constància de què estava en mal estat, situació s'agreujà considerablement l’any 1897, quan prengué possessió de la parròquia Mossèn Gaietà Vilaplana i Cornet.
Es va decidir llavors refer totalment la rectoria, i sota la direcció de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parès ( 1870-1950)- un dels ‘grans arquitectes oblidats de Catalunya’- el nou edifici es va acabar el setembre de 1902.
Altres enllaços amb informació:
https://www.seu-e.cat/documents/8061681/8642787/Annex+1+-+Fitxes/5a5d3a44-088d-431d-9d08-0bf7db1e8612
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=67&consulta=MCU0KzQzMDE2NyU=&codi=5252
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=67&consulta=MCU0KzQzMDE2NyU=&codi=5252
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada