POBLAT VISIGÒTIG DEL PUIG ROM
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Altre enllaç amb informació:
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segles
VII-VIII
Descripció:
El poblat visigòtic del Puig
Rom es troba ubicat al cim del puig de les Muralles, turó situat al nord del
puig Rom i a l'est del nucli urbà de Roses. Es troba envoltat per les
construccions que conformen la urbanització del puig Rom, excepte per les
vessants nord i est.
Es tracta d'un recinte fortificat, la muralla del qual ressegueix el cim del puig, conferint-li una planta irregular. La muralla, amb una secció lleugerament atalussada en alguns trams, presenta una alçada màxima d'entre tres i quatre metres, sobretot als sectors est i sud que són els més ben conservats, i un gruix d'uns dos metres. Formada per un doble mur bastit amb pedres sense desbastar de mida mitjana, de granit majoritàriament, travades en sec i disposades formant filades irregulars. Algunes filades presenten pedres inclinades i, en alguns trams, s'observa la tècnica de l'opus spicatum. El reompliment intern d'aquest doble mur està format per pedruscall, grava i terra. L'accés a l'interior del recinte es feia per la banda sud, a través d'una porta flanquejada per dues torres de planta quadrada, una de les quals, la de llevant, fou afegida amb posterioritat a la construcció de la muralla. Seguint el perímetre emmurallat en direcció est hi ha les restes d'una altra torre de planta també quadrada. L'interior del recinte es troba dividit en dues zones d'hàbitat, disposades a banda i banda de la porta d'accés. A l'oest es localitzen una sèrie de murs adossats a la muralla, que delimiten uns habitacles de planta més o menys quadrada. Aquests habitacles es troben delimitats al nord per un carrer o zona de pas. Els murs estan bastits amb pedres sense desbastar lligades en sec i formant filades, amb algun tram en opus spicatum. També hi són presents diverses sitges esfèriques, excavades a la roca. Al sector est també es localitzen diversos habitacles adossats a la muralla, tot i que força més arrasats per l'aflorament de la roca a un nivell superior. També presenten diverses sitges excavades al subsòl.
Es tracta d'un recinte fortificat, la muralla del qual ressegueix el cim del puig, conferint-li una planta irregular. La muralla, amb una secció lleugerament atalussada en alguns trams, presenta una alçada màxima d'entre tres i quatre metres, sobretot als sectors est i sud que són els més ben conservats, i un gruix d'uns dos metres. Formada per un doble mur bastit amb pedres sense desbastar de mida mitjana, de granit majoritàriament, travades en sec i disposades formant filades irregulars. Algunes filades presenten pedres inclinades i, en alguns trams, s'observa la tècnica de l'opus spicatum. El reompliment intern d'aquest doble mur està format per pedruscall, grava i terra. L'accés a l'interior del recinte es feia per la banda sud, a través d'una porta flanquejada per dues torres de planta quadrada, una de les quals, la de llevant, fou afegida amb posterioritat a la construcció de la muralla. Seguint el perímetre emmurallat en direcció est hi ha les restes d'una altra torre de planta també quadrada. L'interior del recinte es troba dividit en dues zones d'hàbitat, disposades a banda i banda de la porta d'accés. A l'oest es localitzen una sèrie de murs adossats a la muralla, que delimiten uns habitacles de planta més o menys quadrada. Aquests habitacles es troben delimitats al nord per un carrer o zona de pas. Els murs estan bastits amb pedres sense desbastar lligades en sec i formant filades, amb algun tram en opus spicatum. També hi són presents diverses sitges esfèriques, excavades a la roca. Al sector est també es localitzen diversos habitacles adossats a la muralla, tot i que força més arrasats per l'aflorament de la roca a un nivell superior. També presenten diverses sitges excavades al subsòl.
Notícies
històriques:
Constitueix un dels pocs i
millors conservats recintes d'època visigòtica de tota la península Ibèrica. La
seva finalitat era defensiva i estratègica.
Segons Pere de Palol, que hi excavà els anys 1946-47, la fortalesa del Puig Rom s'erigí durant la segona meitat del segle VII, i tenia una finalitat estratègica i defensiva. Aquesta hipòtesi és recolzada pels materials que s'hi han trobat: bronzes (monedes i altre tipus d'objectes) d'època visigòtica, sivelles de cinturó de placa rígida, ceràmica d'aquesta època, etc. La moneda d'Aquila, datada vers el 711, localitzada en aquest poblat, demostra la vigència d'aquest establiment fins a l'arribada de les tropes sarraïnes. De Palol explica que, juntament amb els poblats del Bovalar, a Seròs (Segrià), i de Vilaclara, a Castellfollit del Boix (Bages), el del Puig de les Muralles correspon a una economia bàsica agrícola, que permet alguna interpretació de la seva vida quotidiana i administrativa. En els tres conjunts existeixen clares i evidents coincidències d'utillatge personal, eines agrícoles o activitats relacionades, així com una elaboració primària de l'oli, del vi i de la producció de gra.
En capbreus de Roses (1362-º553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" localitzat al mateix lloc. Això lligaria amb el topònim "monte de los romanos" documentat en un plànol de l'any 1783 i que fa referència al puig en qüestió.
Segons Pere de Palol, que hi excavà els anys 1946-47, la fortalesa del Puig Rom s'erigí durant la segona meitat del segle VII, i tenia una finalitat estratègica i defensiva. Aquesta hipòtesi és recolzada pels materials que s'hi han trobat: bronzes (monedes i altre tipus d'objectes) d'època visigòtica, sivelles de cinturó de placa rígida, ceràmica d'aquesta època, etc. La moneda d'Aquila, datada vers el 711, localitzada en aquest poblat, demostra la vigència d'aquest establiment fins a l'arribada de les tropes sarraïnes. De Palol explica que, juntament amb els poblats del Bovalar, a Seròs (Segrià), i de Vilaclara, a Castellfollit del Boix (Bages), el del Puig de les Muralles correspon a una economia bàsica agrícola, que permet alguna interpretació de la seva vida quotidiana i administrativa. En els tres conjunts existeixen clares i evidents coincidències d'utillatge personal, eines agrícoles o activitats relacionades, així com una elaboració primària de l'oli, del vi i de la producció de gra.
En capbreus de Roses (1362-º553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" localitzat al mateix lloc. Això lligaria amb el topònim "monte de los romanos" documentat en un plànol de l'any 1783 i que fa referència al puig en qüestió.
que diu:
Poblat construït dins la segona meitat del segle VII dC
en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels
monarques visigots. S’emplaça en el cim d’un turó, conegut amb el nom de puig
de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una
superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110 m est-oest. El
lloc té una excel·lent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la
vigilància i el control del territori i la badia.
La muralla que el delimita fa pensar en un emplaçament
defensiu que protegeix una població que s’havia vist obligada a abandonar la
plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es
produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment
de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle
VII.
No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no
ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta
cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una
activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho
demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions.
La seva datació final se situa a partir de la primera
meitat del segle VIII, d’acord amb els materials localitzats. No hi ha indicis
d’un abandonament sobtat fruit d’alguna acció violenta o incendi. Es considera
que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es
produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps
visigots, quan es reprèn l’ocupació en hàbitats agrupats a la plana, amb la
reorganització del territori pels monarques carolingis.
Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles,
a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les
edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot
anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.
El poblat del puig Rom, el "castro visigodo"
com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions
visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és
la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada.
No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del
punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.
A l'interior del recinte es localitza un jaciment
arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses.
En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona,
s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un
plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que
faria referència al puig en qüestió.
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i
segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva
quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada
màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un
gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble
paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans
pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades
de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en opus spicatum.
El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la
muralla mostra un perfil lleument atalussat.
La muralla tenia una única porta, que es localitza
al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser
adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars
característiques a uns 15 metres al nord.
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al
descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es
distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són
habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets
construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus
spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas.
Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector
s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca
profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes
quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la
muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9
sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.
*****************************************************************************
Única entrada coneguda en tot el perímetre de
la muralla del poblat del Puig Rom. Es va descobrir durant la campanya
de l’any 1946, ja que estava totalment tapiada per un mur de feixa de vinya. No
es descarta l’existència d’altres portals al llarg del recorregut, que es
podran localitzar a mesura que es procedeixi a la seva neteja i estudi.
El portal està protegit a banda i banda per dues torres quadrades,
de construcció sòlida. L’entrada entre totes dues té una amplada de prop de 4 m
i forma un corredor. A la base de l’entrada, seguint la tirada de la muralla,
hi ha una mena de llindar o marxapeu. El desnivell entre l’interior del poblat
i el corredor d’entrada és de més d’1,5 m, cosa que es pot interpretar com a
complement per a la defensa. Aquesta diferència se salvaria amb algun tipus de
pont llevadís. En aquest mur, també s’hi ha detectat un canal de drenatge que
guiaria les aigües des de l’interior del poblat cap a fora.
Dins el poblat, l’espai de l’entrada té una forma
irregular, sense cap ordenació específica, encaixat entre les dues façanes de
cases que s’adossen a cada costat de la muralla.
*****************************************************************************
Les torres que es coneixen, que són les
millors conservades, s’han localitzat a la façana sud del poblat del Puig
Rom. Totes elles tenen una planta quadrangular, d'aproximadament 5 m de costat,
i s’adossen contra la muralla. En cap cas s’ha vist que estiguessin imbricades
amb el mur, fet que indica que es varen construir un cop aquesta ja s’havia
aixecat.
El parament és del mateix tipus de la
muralla, amb filades que alternen blocs de pedra grans amb altres de pedres més
petites i pedres inclinades. L’interior també està reblert amb pedres més
petites, graves i terra. Les torres s’haurien construït sobre una banqueta de
fonamentació i amb la cara exterior lleugerament inclinada cap a la muralla,
per guanyar estabilitat.
Hi ha indicis de més torres a la façana est
de la muralla, cobertes de runa. Fins que no es procedeixi al desenrunament i
l’excavació d’aquest sector no en podrem determinar ni el nombre ni la
seqüència.
La concentració de torres en aquests dos
costats del poblat podria explicar-se pel fet que el pendent del terreny aquí
és menys acusat, més fàcilment atacable. Potser per aquest mateix motiu no
trobaríem tantes torres en els vessants nord i oest, on el desnivell és
notable.
*****************************************************************************
A tota la zona el poblat del Puig Rom excavada d’antic,
entre les cases i convivint amb aquestes, s’ha descobert un nombre
considerable de sitges obertes a la roca del subsòl. Totes elles
varen aparèixer cobertes de runa i materials diversos abocats un cop ja
s’havien inutilitzat. Algunes conservaven bona part de l’altura original,
mentre que altres es varen trobar molt arrasades, fins al punt que només es
veia escassament la base. Això s’explica per l’evolució de l’ocupació i
l’adaptació del mateix espai com a hàbitat. Així veiem com algunes sitges
aparegueren anul·lades per sota dels murs.
Bona part de les sitges es van disposar a nivell del
paviment interior de les cases, mentre que altres es concentraven en carrerons
o passadissos entre habitatges. És molt probable que el seu ús com a magatzem
de cereals es limités al consum propi dels habitants, no al comercial. Aquest
element, juntament amb la presència de molins, explicaria part de la dieta i
del caràcter agrícola del poblat.
Pel que fa a la forma, es tracta de dipòsits de forma
ovoide: més estrets a la vora i a la base. Per les restes descobertes, se sap
que anaven cobertes amb una tapa de llosa de pissarra de prop d’1 m de
diàmetre. També hi ha indicis que les parets internes haguessin estat enlluïdes
amb morter de calç i sorra. En algun cas, s’ha comprovat que dues sitges es
comunicaven entre si pels laterals.
*****************************************************************************
La part que es coneix del poblat del
Puig Rom i de les cases dels seus habitants es redueix a un espai estret,
enganxat a la muralla, tant en el costat est com a banda i banda del
portal sud. La dades que es tenen procedeixen de les antigues campanyes
arqueològiques i dels diaris d’excavació fets a l’època.
A trets generals, totes elles varen aparèixer
molt arrasades, colgades per nivells de runa procedents de l’enderroc de la muralla.
L’estat de conservació era escàs, amb només unes poques filades de pedra a
nivell de fonaments. Sembla que també moltes pedres foren sostretes per a la
construcció de les feixes de vinya posteriors.
S’han determinat habitatges formats per dues
estances, separades entre si per un envà, amb una porta d’accés, construïts
perpendicularment a la muralla i utilitzant aquesta com a paret de fons. Altres
cambres tenen una planta quadrangular o més complexa, l’ús de les quals no s’ha
pogut determinar. Tampoc no ha estat possible saber l’evolució constructiva
d’aquestes unitats d’habitatge i si al llarg de la vida del poblat
experimentaren canvis a la planta. Sí que es tenen més dades sobre el tipus de
teulada, la qual seria majoritàriament de lloses de pedra. També s’hi han
localitzat llars de foc fetes a terra i diverses pedres de molí i estris que
han permès reconèixer la vida dels seus habitants.
Pel que fa a l’urbanisme, a davant d’aquesta
línia de cases, adossat a la muralla, hi hauria un carrer que, molt
probablement, seguiria el perímetre de tot el recinte. A l’altre costat,
s’intueix una altra línia de cases: això podria indicar que el poblat
s’ajustaria a la forma cònica del puig, amb línies de cases formant cercles
fins a arribar a la part més alta; d’aquesta manera, s’adaptaven al desnivell i
als afloraments de roca del subsòl.
*****************************************************************************
La muralla és l'estructura defensiva que encercla
el poblat de Puig Rom. Té una planta de forma poligonal irregular,
adaptada al cim del puig, amb un perímetre de 366 m. La construcció original es
conserva en bona part, però en alguns trams està enrunada i refeta amb murs
posteriors. Algunes de les refaccions sembla que són d’època, mentre que
d’altres són recents, conseqüència de l’aprofitament del lloc per al conreu de
la vinya.
Els trams millor conservats són el sud i l’est. La façana
sud, on es troben les torres excavades d’antic i el portal, té dues tirades, a
banda i banda de l’entrada; el tram de l’esquerra segueix una inclinació
sobtada cap al nord-oest mentre que el tram de la dreta té un traçat lineal i
gira cap al nord-est. La façana est gira en angle recte cap al nord, amb tres
tirades. La resta del perímetre de la muralla, nord i oest, està força
desfigurada. Aquí el desnivell és més acusat, cosa que s’aprofita com a defensa
natural.
La paret de la muralla està formada per dos murs de caixa
que formen les cares interior i exterior, separats entre si uns 2 m. L’espai
entre ambdós està reblert amb pedres i graves lligades amb terra. El parament
alterna filades de blocs grans, sense escairar, amb filades de pedres més
petites i altres inclinades, a l’estil de mitja espina. Originalment, aquestes
pedres anaven rejuntades amb morter de calç i sorra, gairebé perdut. Aquest
sistema constructiu s’utilitza per donar major solidesa i estabilitat als murs,
els quals es completarien amb contraforts interiors.
Es desconeix quina seria l’altura total, però se suposa
que estaria totalment construïda en pedra. Part d’aquest material es va
recuperar enderrocat per damunt de les cases que s’adossaven a la muralla i part
va sevir, amb total seguretat, per construir les feixes de vinya.
*****************************************************************************
La primera intervenció arqueològica que es va
fer al poblat del Puig Rom la porta a terme Joaquim Folch i
Torres l’any 1917, paral·lelament als treballs que feia a la Ciutadella en
nom de la Junta de Museus de Barcelona. Aquesta havia estat creada 10 anys
abans per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, però funcionava de forma
autònoma, amb tasques d’administració de museus i de recerca d’obres,
inventaris de col·leccions, publicacions i catàlegs.
Aquesta primera campanya l’havia motivada
l’exploració feta l’any abans per Pere Bosch Gimpera, director del Servei
d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, al mateix
temps que treballava a la Ciutadella. Darrere, cal reconèixer les gestions de
gent interessada pel patrimoni de la vila, entre els quals cal esmentar
l’alcalde de Roses, Josep Sabater.
Folch i Torres començà fent diverses cales de
comprovació, repartides en diferents punts de l’interior del poblat i de
l’exterior. Després de detectar un espai amb més restes, acabà excavant part de
les cases adossades a la muralla est i a la muralla sud (tram a la dreta del
portal).
Dels treballs d’aquesta campanya es conserven
el diari d’excavacions, diversos croquis i plantes, i una bona col·lecció de
fotografies, algunes de les quals estan firmades pel fotògraf de l’Escala Josep
Esquirol (Barcelona 1874 - L'Escala 1931), del qual sabem que, per la mateixa
època, es trobava fotografiant les excavacions d’Empúries.
*****************************************************************************
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada