Blogs - pàgines - vincles

dissabte, 6 de juny del 2020

JACIMENT ARQUEOLÒGIC MAS CASTELLAR
PONTÓS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






















Enllaç amb informació:

que diu:

Cronologies

Des de Ferro-Ibèric Antic fins a Ferro-Ibèric Antic ( -650 / -450 )

Des de Ferro-Ibèric Ple fins a Ferro-Ibèric Ple ( -450 / -200 )

Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )

Des de Romà República fins a Romà República ( -218 / -50 )

Des de Modern fins a Modern (1453/1789)

Tipus de jaciment

Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Lloc o centre de producció i explotació ceramista

Lloc o centre de producció i explotació agrícola camp de sitges

Descripció:

Es tracta d'un jaciment d'època ibèrica, corresponent a un gran poblat fortificat que en els últims moments desenvolupà un urbanisme de planta hipodàmica de clares influències hel·lenístiques, degut segurament a la proximitat de les dues colònies gregues: Emporion i Rhode.

Fou descobert per la família LLavanera, propietària del mas, i les primeres excavacions arqueològiques les va dur a terme el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona (actual Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona), entre els anys 1975 i 1978, i les reinicià l'any 1989, amb nous mètodes de prospecció. A partir de l'any 1990 es van reempendre les excavacions, que han continuat fins l'any 2009. Com a resultat de les campanyes efectuades fins al moment, s'ha pogut documentar tres elements importants:

- Un poblat fortificat d'època ibèrica plena (segles V al IV aC), localitzat a la part meridional i central del Camp de Dalt.

- Un camp de sitges, amb diverses reutilitzacions en diferents èpoques (segles VII al II aC).

- Un establiment rural de característiques ortogonals a la zona oriental del jaciment, amb una ocupació entre l'any 225 al 175 aC.

EL POBLAT FORTIFICAT, localitzat a la part meridional i central del Camp de Dalt, podria haver-se iniciat en un moment entre el bronze final i principis de l'edat del ferro i estava especialitzat en les tasques agrícoles i agropecuàries, com ho demostra l'existència de sitges domèstiques en cadascuna de les cases.

Les estructures muràries de caràcter defensiu descobertes defineixen un poblat de poca alçada, emmurallat parcialment en la zona més vulnerable i amb estructures d'hàbitat extramurs i intramurs. El conjunt localitzat posa al descobert l'entrada del poblat esmentat, que per la seva situació i per la disposició de la fortificació es classifica dins del grup de poblat de barrera.

El poblat fou desmantellat i abandonat voluntàriament per canvis d'estratègia cap als voltants de l'any 400 aC, quan es passà d'una població mitjana de famílies relacionades amb un clan a una residència de famílies importants. La cronologia del seu abandonament està determinada per la presència de ceràmiques àtiques de figures roges, entre el 425 i el 375 aC.

Abans de l'espoli de la muralla, el passadís d'entrada fou obstruït i convertit en un abocador. Sobre les runes de la primera fase d'ocupació i després d'un aplanament i elevació posterior de la zona situada a l'oest, mitjançant l'aportació antròpica de material format per còdols, graves i sorres, es va construir una torre circular, de la qual només s'ha trobat els fonaments.

Amb la seva destrucció, Mas Castellar s'organitzà com una petita aglomeració de cases, unes complexes i d'altres més senzilles, destinada a la continuïtat dels treballs específicament agraris.

El CAMP DE SITGES, que ocupa una extensió aproximada de 2,5 ha repartides entre el camp de Dalt i el Camp de Baix, juntament amb altres indicadors econòmics (canvis en l'organització estructural de l'hàbitat i en la cultura material), posen de manifest el grau d'especialització econòmica que assoleix l'assentament a partir de finals del segle V i sobretot al llarg del segle IV aC, resultat de la reinserció de Mas Castellar dins la xarxa d'intercanvis comercials establerta per la colònia grega d'Empúries. Al marge de la seva primitiva funció com a estructures creades per a la conservació del cereal, la funció secundària de les mateixes un cop aquestes van ser amortitzades és la seva reutilització almenys en dos vessants: d'una banda la seva colmatació, bé per higiene, bé per evitar accidents, i de l'altra, la seva utilització com a dipòsits voluntaris de material de caire votiu, relacionat amb el culte a Demèter.

L'amortització de les sitges ha donat diverses cronologies, des de finals del segle VII fins a principis del segle II aC.

L'ESTABLIMENT RURAL, localitzat a l'est del Camp de Dalt, és de característiques ortogonals amb un carrer ample que transcorre de nord a sud, i separa a banda i banda els conjunts arquitectònics. S'ha documentat diverses cases complexes amb varies estances i altres domesticofamiliars.

L'estructura urbanística coneguda com a edifici 1, supera els 350 m2 de superfície i consta de 8 estances distribuïdes a l'entorn de dos patis, un d'ells a l'entrada principal i l'altre que dóna a una entrada lateral. Destaca una de les sales (sala3), que ocupa tota l'amplada de l'estructura. S'ha considerat l'estança domèstica femnina, amb usos que van des de la mòlta i preparació d'aliments fins a usos cultuals, com el sacrifici de gossos o la celebració de cerimònies. Els murs d'aquest edifici van ser objecte de restauració i consolidació durant el 2011.

La cronologia de l'ocupació de l'establiment rural té dues fases, que se situen entre el 225 i el 175 aC i està determinada per la presència alternant de ceràmiques de vernís negre del taller de Roses i del taller de la ceràmica campaniana A. En aquesta àrea s'estima que hi ha nivells arqueològics més antics, de diferent pla urbanístic, gràcies a unes quantes estructures aparegudes per sota dels nivells d'ocupació de l'establiment.

El final de l'ocupació del Camp de Dalt es produí a principis del segle II aC.

L'abandonament fou quasi total en l'establiment rural i en l'amortització de les sitges, i això succeí en un moment en que la societat ibèrica entrà en un procés de transformació cap a un canvi d'orientació econòmica forçat pel domini romà. El sistema d'emmagatzematge en sitja dels poblats ibèrics caigué en desús, i fou substituït poc a poc pel del doli, un sistema d'emmagatzematge més adequat a l'explotació agrària de les vil·les. L'última ocupació de l'assentament rural s'abandonà pacíficament; poc després, es detecta moments d'ús puntual d'una de les cases principals, entre el 185 i el 175 aC.

La continuïtat d'ocupació humana en aquest indret es perdé definitivament fins a la instal·lació del mas, d'origen desconegut. Probablement cal relacionar amb el mas el funcionament del forn d'època moderna que hi ha uns 40 m al sud-oest del conjunt d'edificis. Es tracta d'un forn descobert pel propietari del mas Narcís Llavanera, sense que avui dia sigui possible precisar el context de la seva descoberta. L'any 1991 va ser documentat durant l'excavació arqueològica programada dirigida per Enriqueta Pons i Andrés Adroher del jaciment de Mas Castellar. El forn no va ser excavat pel per la perillositat que comportava.

Se'n conserva parcialment la graella, que té uns 23 forats de tiratge, amb unes mides aproximades d'un metre d'amplada i una fondària d'1,2 m, i les parets de cambra de combustió, que està farcida de sediment, fins a uns 0,5 m d'alçada. Estan fetes amb argila cuita, procedent, possiblement, del mateix encaix fet en el marge per tal d'encabir-hi el forn. Està en molt mal estat de conservació.

L'estat de conservació global del jaciment és bo, malgrat els problemes d'erosió que pateixen les sitges excavades al sòl, fruit de la seva pròpia naturalesa. Tot i això, en diversos casos s'ha optat per consolidar-ne les obertures amb un revestiment durador.

Pel que fa al camp de baix, entre el 15 i el 21 de juny de 2004 es va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència en el marc de la construcció d'una bassa circular d'aigua per a incendis sense un estudi previ d'impacte ambiental. Dins del forat es va poder localitzar una estructura de combustió. A partir d'aquesta intervenció, se'n derivà una segona, la qual va documentar més nivells. Es va decidir obrir al nord de la bassa circular, un espai rectangular. L'aparició de noves estructures i estrats en aquesta nova zona va desestimar la construcció de la bassa en aquest lloc. Les intervencions van permetre documentar estructures a la zona inferior del poblat, fins al moment desconegudes. Els materials arqueològics es situa entre finals del segle V i principis del III aC, cronologia amb connexió amb el camp de dalt i de les sitges dels dos camps.

La campanya de 2009 ha suposat la reiniciació de les excavacions després que aquestes estesin aturades des de l'any 2005. Amb la represade les excavacions s'ha volgut prioritzar la posada en valor del jaciment. A part de les tasques de neteja del material, enregistrament i inventari, la present campanya ha permès conèixer millor el tram de la muralla meridional del poblat, localitzada a més de mig metre de fondària; a més, l'excavació de tres sitges han permès ampliar la forquilla cronològica dels nivells d'ocupació del jaciment, que abarca del s. VII antic i principis del II. Durant la campanya de restauració dels murs de l'Edifici 1 de l'establiment rural, el 2011, es van realitzar un seguit de fotos aèries del jaciment per ajudar a la difusió del mateix.

Durant els anys 2010, 2011 i 2012 es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques amb l'objectiu estudiar la torre de defensa de la zona 30 per tal d'esbrinar el seu origen, arribar al seu nivell de circulació extramurs i fer un estudi de paraments. El resultat d'aquesta intervenció va ser la documentació d'un nivell d'incendi i la descoberta d'estructures defensives prèvies a la torre. Aquestes estructures més antigues estaven exemptes a la muralla.

Durant l'any 2013 es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques al poblat fortificat (zona 33, 32), a l'establiment agrari (zona 1, 2) i a les sitges (zona 4). Al poblat fortificat es van documentar unes plataformes de trànsit. També es va documentar un edifici interpretat com a grec. Per últim es van continuar els treballs de consolidació de l'establiment agrari iniciats els anys 2011-2012.




















Just abans d'arribar al Mas Castellar a la vora de la carretera GIP 5126 hi ha una creu de terme de la qual no he trobat cap informació, si algú en té està convidat-convidada a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina,  moltes gràcies.

  





Altres enllaços amb informació:

que diu:

Poblat ibèric Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà)

Direcció: Dra. Enriqueta Pons 

El jaciment de Mas Castellar de Pontós està situat sobre una petita elevació, entre la riba esquerra del Fluvià i l’Algama, a uns 2000 m al nord de Pontós i prop de la masia que porta el seu nom. El jaciment correspon a l'edat del ferro inicial (s.VII aC) i tota l’època ibèrica i desapareix en l’època romana (principis del s. II aC).

Des del 1990 al 2004 s’han portat a terme treballs d’excavació arqueològica, sota la direcció de la Dra. Enriqueta Pons, conservadora de la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. En tots aquests anys de treball cal destacar la descoberta d’un important conjunt patrimonial que s’estén per una superfície d’uns 8000 m², tot i que el complex arqueològic en el seu conjunt ocuparia un espai en cap cas inferior a les 5 ha. Les restes actualment visibles estan formades per la part frontal d’un oppidum fortificat del segle V aC, el qual, al llarg del segle IV aC, va ser desmantellat i substituït per un establiment agrícola que gestionà un immens camp de sitges i que va perdurar fins a principis dels s.II aC.

Les excavacions han estat interrompudes entre els anys 2004 i 2008, període en el que s’ha avançat en els estudis i treballs analítics de les darreres campanyes. L’any 2009 s’obre una nova fase d’actuacions amb la realització d’un pla director del conjunt arqueològic de Mas Castellar amb la col·laboració de la Diputació de Girona. En aquest pla està previst la represa dels treballs arqueològics i encetar un nou plantejament on un dels objectius principals serà l’adequació a la visita pública del conjunt de les restes conservades.

 https://www.revistacrae.cat/ca/poble-a-poble/pontos.html



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada