Església
neoclàssica del 1805 destruïda el 1808 pels francesos, ampliada i acabada a
mitjans del segle XX cap al 1955. Consta de tres naus de quatre trams, un
d'ells amb el cor; la central està coberta amb voltes de llunetes i les
laterals amb voltes bufades; les separen pilars cruciformes; té transsepte amb
cúpula sobre petxines al creuer dins d'un cimbori quadrangular, presbiteri
semicircular i absis poligonal; l'interior es troba tot ell pintat de blanc. El
cor amb una balustrada de pedra grisa descansa en un arc carpanell i una volta
de llunetes. El frontis té un portal en arc rebaixat i el marc de carreus de
pedra blanca als muntants; al damunt, una fornícula amb una petita imatge, una
rosassa atrompetada a mitja alçada i una cornisa angular amb creu al cim. El
seu mur frontal està arrebossat barroerament i pintat de gris mentre els marcs
de portes i finestres són de pedra blanca; els murs laterals tenen els
paraments de paredat d'un to marró pàl·lid.
Dimensions: 36'76 x
9'85 x 16'23 respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les
tres naus juntes en fa 20'93 i l'alçada de la cúpula arriba als 21'75 metres.
Guarda en un altar
lateral una imatge de ferro de la Mare de Déu, del 1975, obra de l'artista Emília Xargay i Pagès (Sarrià de Ter 22 de novembre de 1927 - l'Escala 28 de desembre de 2002).
Campanar coetani
del temple. Té planta rectangular (4'80 x 3'90) i està coronat per un terrat
amb barana de merlets; hi manca la cornisa. Els seus murs són de maçoneria de
peces mig picades d'un color marronós amb carreus de pedra blanca a cantoneres.
La cel·la, de perímetre lleugerament inferior al primer alt cos, presenta
paraments de paredat de pedres rogenques i carreus de pedra blanca a les
cantoneres arrodonides i amb una finestra d'arc de mig punt a cada cara; hi
penja alguna campana; altres finestres rectangulars es troben en nivells
inferiors a la cara frontal.
Època: final
segle XVIII
Descripció:
Església parroquial de grans
dimensions (47m de llarg x 22m d'ample) amb planta de creu llatina i tres naus.
La coberta en teula àrab i a dues vessants, consta de carener perpendicular a
la façana principal i ràfec de dues fileres de rajols. El parament, construït a
base de mamposteria ordinària de rierencs conté cadena cantonera de carreus. La
façana principal, està flanquejada per dues torres quadrades, una d'elles
inacabada i l'altra que s'utilitza com a campanar. La portalada d'accés, amb
arc rebaixat, té una fornícula que alberga una escultura de la Mare de Déu, un
rosetó amb vitralls i quatre finestres emmarcades amb pedra carejada en bloc.
En el seu interior, el presbiteri, de gran amplitud, fou
dissenyat per Emilia Xargay. I als costats d'aquest, s'hi obren dues capelles:
la de la Verge dels Dolors i la del Roser, on s'hi ubica el baptisteri. Sobre
el transsepte s'hi alça un gran cimbori.
Com a conseqüència de la Guerra del Francès, l'edifici va
quedar malmès i per evitar l'esfondrament es va construir una paret que dividia
el temple en dues parts. La part del presbiteri va utilitzar-se per dir missa,
i la part de l'actual entrada principal va fer-se servir durant més de
cinquanta anys com a cementiri. Amb aquestes deficiències estructurals va
mantenir-se l'església fins el 1959, quan s'inicià una reforma en profunditat
que va suposar l'enderroc de la paret que dividia l'edifici.
Notícies
històriques:
Aquest temple, imperfectament acabat, és el resultat dels
anhels dels veïns de Sarrià per disposar d'un lloc de culte més proper que
l'antiga església de Sant Pau. Amb l'autorització del Consell del bisbe de
Girona, Juan Agapito Ramírez de Arellano, el 16 de novembre de 1800, es va
posar la primera pedra de l'edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada