Blogs - pàgines - vincles

diumenge, 7 de juny del 2020

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA
SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
























Enllaç amb informació:

que diu:

Església neoclàssica del 1805 destruïda el 1808 pels francesos, ampliada i acabada a mitjans del segle XX cap al 1955. Consta de tres naus de quatre trams, un d'ells amb el cor; la central està coberta amb voltes de llunetes i les laterals amb voltes bufades; les separen pilars cruciformes; té transsepte amb cúpula sobre petxines al creuer dins d'un cimbori quadrangular, presbiteri semicircular i absis poligonal; l'interior es troba tot ell pintat de blanc. El cor amb una balustrada de pedra grisa descansa en un arc carpanell i una volta de llunetes. El frontis té un portal en arc rebaixat i el marc de carreus de pedra blanca als muntants; al damunt, una fornícula amb una petita imatge, una rosassa atrompetada a mitja alçada i una cornisa angular amb creu al cim. El seu mur frontal està arrebossat barroerament i pintat de gris mentre els marcs de portes i finestres són de pedra blanca; els murs laterals tenen els paraments de paredat d'un to marró pàl·lid.
Dimensions: 36'76 x 9'85 x 16'23 respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les tres naus juntes en fa 20'93 i l'alçada de la cúpula arriba als 21'75 metres.
Guarda en un altar lateral una imatge de ferro de la Mare de Déu, del 1975, obra de l'artista Emília Xargay i Pagès (Sarrià de Ter 22 de novembre de 1927 - l'Escala 28 de desembre de 2002).
Campanar coetani del temple. Té planta rectangular (4'80 x 3'90) i està coronat per un terrat amb barana de merlets; hi manca la cornisa. Els seus murs són de maçoneria de peces mig picades d'un color marronós amb carreus de pedra blanca a cantoneres. La cel·la, de perímetre lleugerament inferior al primer alt cos, presenta paraments de paredat de pedres rogenques i carreus de pedra blanca a les cantoneres arrodonides i amb una finestra d'arc de mig punt a cada cara; hi penja alguna campana; altres finestres rectangulars es troben en nivells inferiors a la cara frontal.

Emília Xargay i Pagès

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Època: final segle XVIII

Descripció:

Església parroquial de grans dimensions (47m de llarg x 22m d'ample) amb planta de creu llatina i tres naus. La coberta en teula àrab i a dues vessants, consta de carener perpendicular a la façana principal i ràfec de dues fileres de rajols. El parament, construït a base de mamposteria ordinària de rierencs conté cadena cantonera de carreus. La façana principal, està flanquejada per dues torres quadrades, una d'elles inacabada i l'altra que s'utilitza com a campanar. La portalada d'accés, amb arc rebaixat, té una fornícula que alberga una escultura de la Mare de Déu, un rosetó amb vitralls i quatre finestres emmarcades amb pedra carejada en bloc.
En el seu interior, el presbiteri, de gran amplitud, fou dissenyat per Emilia Xargay. I als costats d'aquest, s'hi obren dues capelles: la de la Verge dels Dolors i la del Roser, on s'hi ubica el baptisteri. Sobre el transsepte s'hi alça un gran cimbori.
Com a conseqüència de la Guerra del Francès, l'edifici va quedar malmès i per evitar l'esfondrament es va construir una paret que dividia el temple en dues parts. La part del presbiteri va utilitzar-se per dir missa, i la part de l'actual entrada principal va fer-se servir durant més de cinquanta anys com a cementiri. Amb aquestes deficiències estructurals va mantenir-se l'església fins el 1959, quan s'inicià una reforma en profunditat que va suposar l'enderroc de la paret que dividia l'edifici.

Notícies històriques:

Aquest temple, imperfectament acabat, és el resultat dels anhels dels veïns de Sarrià per disposar d'un lloc de culte més proper que l'antiga església de Sant Pau. Amb l'autorització del Consell del bisbe de Girona, Juan Agapito Ramírez de Arellano, el 16 de novembre de 1800, es va posar la primera pedra de l'edifici.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XIX-XX (Ajuntament de Sarrià de Ter)
És obra d'en Rafael Masó i Valentí (Girona 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), va ser un dels arquitectes més destacats de principis del segle XX essent un precursor del moviment del noucentisme.
Els seus encàrrecs s'ubiquen principalment a les terres de Girona on comptava amb una sòlida clientela entre la nova burguesia de la Girona del primer quart del segle XX.
Rafael Masó i Valentí


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada