El domen de Vinyes Mortes II és un sepulcre
de corredor amb una cambra llarga en forma de trapezi feta de grans pedres
de gneis al que li manca la llosa que feia de sostre. S’accedia a la cambra per
un passadís estret i baix. Tota la construcció en pedra anava coberta per un
gran túmul fet de terra i pedres petites.
En aquest dolmen es van fer excavacions arqueològiques
durant les que es trobaren petits fragments de ceràmica feta a mà i
sense decoració. Aquest descobriment permet afirmar que aquest sepulcre de
corredor va estar en ús des del moment de construcció, a la segona meitat del
IV mil·leni a.C., fins l’Edat del Bronze.
Els dolmens són llocs d’enterrament propis del Neolític,
el Calcolític i l’Edat del Bronze; de quan les primeres societats es
feren sedentàries. Aquests grups socials, al quedar-se a viure en un lloc fix,
desenvoluparen la necessitat d’enterrar els membres de la comunitat amb un
ritual més complex que fins aleshores. És per això que es comencen a
construir els dolmens, per monumentalitzar el lloc on són inhumats els
membres d’una comunitat.
Des de Neolític ( -5500 /
-2200 )
Descripció:
Es tracta d'un sepulcre de
corredor del neolític mig. La primera intervenció arqueològica que es va
realitzar fou a l'any 1947-48, sota la direcció de Joan Garriga que en publicà
una primera planta i secció de la cambra.
El dolmen de les Vinyes Mortes II és un sepulcre de corredor
amb cambra trapezoidal llarga de cinc lloses i passadís estret. No es conserva
la coberta i tampoc consta que hi hagués restes d'enllosat. Les dimensions
internes de la cambra són 3,5 m de longitud, 2,6 m d'amplada, 2,4 m d'alçada i
l'accés és un corredor de lloses, bastit en terreny pla, del qual es conserven
dues lloses. La seva amplada és de 80 cm i la seva altura estimada d'1 m
aproximadament. El túmul devia ser circular d'uns 10 m de diàmetre, en
contrafort frontal, format amb reompliment de pedregar. Se'n conserven restes a
la banda dreta de la cambra i també pel darrere de la capçalera. No es veu cap
senyal de l'anell de contenció extern, que possiblement estava format per un
mur de pedra seca.
A l'excavació de Joan Garriga es recuperaren diversos fragments
de ceràmica a mà, sense decoració. Durant els treballs de restauració, feta
l'any 1997, es va recuperar una vora d'urna bisellada del bronze final. Els
materials trobats només ens indiquen una ocupació prehistòrica (neolític-edat
del bronze) del sepulcre. Però a partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús
(2002) el situa cronològicament a la quarta fase dels sepulcres megalítics de
l'Alt Empordà - Roselló, és a dir, a la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'any 1997 fou restaurat per membres del GESEART i manté un
bon estat de conservació.
***************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada