Dolmen del que es conserven només tres de les lloses de
la cambra funerària i la coberta de gneis. El corredor que permetia
entrar a la cambra ha desaparegut completament. Si que es conserva part del
túmul al voltant de la construcció en pedra del dolmen.
Amb tota probabilitat és tracta d’un sepulcre de corredor
de cambra rectangular curta. El passadís d’accés era ample i devia ser de
parets paral·leles o en forma de petita galeria en U. El fet que no es conservi
cap traça d’aquest corredor dificulta el poder decantar-se per una d’aquestes
dues hipòtesis.
Els dolmens se solien situar en zones altes. Les
comunitats neolítiques feien vida a la part baixa, on devien tenir
els poblats i els camps de conreu. Reservaven la muntanya, molt menys fèrtil,
per a la cacera, la recol·lecció i per als enterraments.
Cronologies:
Des de Neolític fins a
Neolític ( -5500 / -2200 )
Descripció:
Es tracta d'un sepulcre
megalític de tipus indeterminat, possiblement un sepulcre de corredor, del
neolític mig-recent. Isidre Macau, l'any 1934, el publicà per primera vegada
amb una planta i una fotografia. Altres arqueòlegs n'han fet estudis o l'han
citat a les seves obres. A. Ferran i M. Cura, l'any 1970, observen una
excavació a la cambra de 0,40 cm de fondària respecte al nivell exterior, però
no es coneix l'autor d'aquesta intervenció.
El dolmen del Puig Margall, probablement sigui un sepulcre de
corredor; la cambra és de planta rectangular, curta i passadís ample, amb les
parets paral·leles o petita galeria catalana en U. Està construït amb roca de
gneis i bastit en fort pendent, amb la cambra atrinxerada per la capçalera i
pel lateral esquerre. En resten les tres lloses i la coberta. No consta que hi
hagués restes d'enllosat. Les seves dimensions internes són 1,2 m de longitud,
1,2 m d'amplada, 1,15 m d'alçada. L'accés era a través de parets paral·leles,
com correspon a una galeria catalana. La coberta és ovalada i té la secció
rectangular; presenta senyals de desbastament a la cara interna. El túmul era
frontal davant la cambra i està força ben conservat pel seu darrere i pels
costats. De tendència circular (7 o 8 m de diàmetre), però en contrafort
frontal i lateral dret, amb reompliment de pedregar petit i sense anell de
contenció extern visible.
No s'hi ha documentat materials arqueològics, però a partir
del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la quarta
fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la
primera meitat del III mil·lenni aC.
L'any 1997 fou restaurat per membres del GESEART i manté un
bon estat de conservació. Durant la restauració tampoc es va trobar cap
material arqueològic entre les terres remenades de la cambra o del túmul.
Quan es troben gravats o grafits a pedres prop de les
tombes megalítiques es pot pensar que tenien la funció de delimitar i
emfatitzar les zones que es consideraven sagrades. També es creu que servien
per marcar els límits del territori d’una comunitat, per indicar punts d’aigua
o de reunió. Al Puig Margall, enmig de la necròpolis megalítica, hi ha dos
grups de roques amb aquests grafits, que es coneixen amb el nom d’inscultures.
Enllaç sobre els grafits i inscultures del Puig Margall:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11&consulta=MCU2KzE3MTI4OSU=&codi=13436
que diu:
Cronologies:
Des de Neolític Mig-Recent
fins a Calcolític ( -3500 / -1800 )
Descripció:
Es tracta de dues lloses
d'esquist amb representacions gràfiques, encara unides a l'aflorament local,
força planer. Foren Identificades per Enric Carreras i Miquel Piñero, l'any
1983.
El conjunt principal de la pedra 1 té una forma triangular,
d'uns 205 cm de llarg i 185 cm d'ample. Els gravats ocupen sobretot la part
nord-oest de la pedra. Es representen 2 antropomorfs amb cames en carrera; 3
cruciformes simples; 5 grups de cassoletes dobles unides per un regueró o
halteriformes; 2 angles formats per 3 cassoletes; 5 cassoletes grans amb un
regueró rectilini; una cassoleta pediforme amb un regueró rectilini; 2 grans
reguerons en angle, un format per 3 cassoletes petites i una de gran i
l'altre, més petit, amb 2 cassoletes; i 70 cassoletes aïllades. Dos dels
cruciformes estan clarament formats per 4 cassoletes unides amb reguerons,
mentre que en l'altre no s'observen cassoletes als extrems. Tots els signes
estan aïllats, excepte un, els antropomorfs amb cames en carrera, que queda
unit amb un cruciforme simple i es pot relacionar amb 3 cassoletes petites.
El conjunt de la pedra 2 és rectangular amb uns 75 cm de
llarg per 55 cm d'ample.
Els gravats ocupen sobretot la part nord-oest de la pedra.
Es representa un sol motiu reticulat complex, format per cassoletes grans i
petites entrelligades per reguerons. En els dos casos els gravats no són gaire
profunds (0,5 cm) i la seva secció és en U. Semblen fets per percussió directa
amb una eina de pedra (rierenc).
Com que no s'han trobat materials arqueològics al voltant de
les pedres, Tarrús (2002) dedueix que els gravats d'aquestes lloses serien
contemporanis dels que apareixen en els menhirs i dòlmens de l'Albera, serra
de Rodes i Cap de Creus, entre el neolític mitjà i el calcolític.
Els gravats es conserven en bon estat tot i que la zona està
força coberta per la vegetació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada