Època: medieval
Descripció:
De l'antic castell de
Verges, que s'aixecava dins el nucli medieval de la vila, al costat de
l'església, només es conserva un pany de paret d'aproximadament 10 metres de
llarg, a dos nivells diferents d'alçària, uns d'uns 5 metres i un altre d'uns 4
metres. El mur té un gruix d'aproximadament 1'5 metres; s'hi conserven algunes
espitlleres, i s'hi ha practicat una obertura d'accés al pati posterior de
l'edifici de la Casa de la Vila, al qual es troba integrat. L'aparell és de
pedres rectangulars de dimensions diferents i poc treballades.
Notícies
històriques:
El castell de Verges es
troba documentat des del segle XII; en un capbreu datat entre els anys 1115 i
1164 es fan constar els albergs que rebia el comte de Rosselló al comtat
d'Empúries, i s'hi fa esment del "Castelló Virginum". Les notícies sobre
Verges se succeeixen al llarg dels segles, sempre com a possessió del comtat
d'Empúries. El segle XV la Tallada, Bellcaire i Verges constituïren la baronia
de Verges, que l'any 1418 entrà en possessió de la família Rocabertí. Durant la
guerra del 1462-72 el castell resultà molt malmès pels atacs de les tropes del
rei Joan II. El 1587, malgrat la resistència de Jaume de Cardona i Rocabertí,
senyor de la baronia, el rei Felip II ordenà la seva incorporació a la corona i
el pas de Verges a vila reial.
Època: segles XIII – XVI
Descripció:
Encara que part de les
antigues muralles de Verges ha desaparegut, els elements conservats permeten
seguir el traçat del recinte fortificat medieval. A Can Batlle trobem adossat
per la part posterior un fragment de la muralla, una torre de la qual queda
integrada a l'edifici. A la plaça Major hi ha restes de l'antic portal nord de
la muralla, l'únic que es conserva. En canvi, són més nombroses les torres
encara visibles del recinte fortificat, totes de planta quadrada excepte la
situada a l'angle nord-oest, de secció circular. Així mateix, es poden observar
llenços de mur en els sectors en què altres construccions no els han amagat o
destruït. El conjunt conserva part de les espitlleres. En general, l'aparell
emprat en la fortificació és de pedres rectangulars de dimensions diverses i
poc treballades. Les torres presenten carreus més ben escairats als angles.
Notícies
històriques:
El poble de Verges es troba
situat prop de la riba esquerra del riu Ter, poc enlairat i envoltat per terres
de cultiu i arbredes. La vila vella, d'origen medieval, delimita al nord per la
Plaça Major i al sud pel Carrer Rec del Molí, a l'est pel Carrer Valls i a
l'oest pel Carrer dels Bous. Aquesta delimitació correspondria al traçat de
l'antic recinte emmurallat.
L'Ajuntament de Verges amb voluntat de sanejar
el Rec del Molí, situat al sud del nucli antic de la vila, va redactar un
projecte que preveia la col·locació de baixants d'aigua i canalitzacions
adossades a la línia del mur que delimita el rec per la banda nord. Els
desaigües recollirien les aigües brutes que evitarien l'evacuació de les aigües
brutes al rec. Aquests baixants afectarien les possibles restes de la muralla
en aquest sector.
Entre els dies 1i 5 de setembre de 2014 es va
realitzar una intervenció arqueològica al tram sud de la possible muralla de
Verges, al tram situat al carrer del Rec del Molí. En aquest sentit, el Rec del
Molí seguiria l'antic traçat del fossat medieval. Al llarg del mur s'observen
diversos aparells constructius, amb alçades que oscil·len entre els 2 i 6
metres, i amplades d'entre 0.4 i 0.8 metres, tot formant una estructura poc
homogènia. Aquest tancament no correspondria a la muralla com a tal sinó que
formaria part dels habitatges. Tant mateix, les fonts escrites assenyalen que
l'aspecte actual del rec és una obra de mitjans del segle XVII.
Pel que fa a la línia de façana que es troba
entre 3 i 5 metres al nord del canal, la presenta intervenció ha documentat com
el parament de la muralla i les torres presenta un aparell constructiu força
homogeni, format per carreus grans, no gaire ben escairats i lligats amb morter
de calç, formant filades rectes. L'amplada dels murs que formen part de la
línia de façana de les cases és d'entre 1,1i 1,3 metres. Aquest mateix gruix és
el que tenen els trams de muralla ben conservats i visibles. La cala arqueològica
realitzada a Can Punton que s'ha situat a l'alçada de la línia de façana entre
aquest edifici i el veí, ha posat al descobert un tram de muralla al subsòl
molt malmès, però amb una amplada de 1,44 metres, donant una amplada superior a
la que es conservaria als trams superiors. Així doncs, el tancament de la
muralla de Verges, correspon a la línia de façana dels edificis que es situen
al nord del Carrer del Rec. Pel que fa a cronologies, la intervenció
arqueològica no va arribar a nivells fundacionals, però segons la bibliografia
caldria emmarcar-la entre els segles XIII-XIV i la torre circular nord, dels
segles XV-XVI. Entre els segles XVII i XVIII el poble de Verges va experimentar
un creixement urbanístic i seria durant aquest període quan la línia de façana
sud quedaria desdibuixada, tal i com es veu en l'actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada