CAN LLAMBÍ o MAS RIBA DE PANEDES
VEÏNAT DE PANEDES - LLAGOSTERA - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=10&consulta=MCU0KzE3MDg5MCU=&codi=30449
que diu:
Època: segle
XVI // XX
Descripció:
Edifici de planta quadrada
estructurada en tres crugies. Coberta de teula àrab a dues vessants i murs de
pedra morterada. El mas s'ha ampliat posteriorment, destacant la capella
lateral, la reixa de tanca modernista de ferro forjat, el jardí posterior i el
garatge. La façana principal presenta una porta adovellada i finestres
enreixades a la planta baixa. A la planta principal s'obre una balconera
central i dues finestres laterals amb carreus de pedra i ampit motllurat. A la
planta superior s'obren tres grups de finestres amb arcs semicirculars. Hi ha
també una pallissa amb arc apuntat de pedra. Tot i que conserva el seu aspecte
original, la masia es va canviar d'emplaçament per aconseguir una millor
orientació.
Notícies
històriques:
Segons l'escriptura de l'any
1150, Llambí comprà una fracció de terra al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
L'any 1350, els Llambí ja eren amos d'un mas important. Els pagesos d'aquestes
terres foren especialment durs a la Guerra de les Remences. Vers l'any 1528,
Caterina Llambí era propietària del mas. La família continuà en propietat fins
que la pubilla es casà amb un altre terratinent, Lluís Garriga de Barcelona,
que augmentà el patrimoni rústec. Can Llambí de Penedès fou una de les cases
pairals més pròsperes de la comarca i utilitzà l'explotació de les alzines
sureres com la seva principal font de riquesa.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Anomenat també Mas Riba
i Mas Riba de Panedes.
Aquesta nissaga, del veïnat
de Panedes, es remunta al 1500, quan Martí Llambí, pagès natural de Sant
Feliu de Guíxols, compra el mas Riba a Joan Riba, senyor del mas Riba de
Panedes i que a partir d'aleshores s'anomenarà mas Llambí1.
Durant 16 generacions els
Llambí administren i engrandeixen el mas fins convertir-lo en un dels
patrimonis rurals més importants del terme. Hi incorporen terres i masos
veïns abandonats o amb problemes econòmics com els masos Pou i Font l’any
1532, el mas Ribot el 1604, el mas Esteve el 1793 o el mas Vidal de
Panedes el 1910. Al mateix temps porten a terme una política matrimonial
que manté l’equilibri entre les dots rebudes en casar l’hereu i les
pagades per la resta de fills. A més a més estableixen aliances amb altres
gran propietaris rurals de Llagostera i dels pobles de l’entorn com els Albertí
de Ridaura, els Vidal de Llobatera o els Matlló de Caldes de Malavella2.
El mas Riba consta documentat
a l'any 1316 i la senyoria jurisdiccional la compartien el Monestir de Sant
Feliu i el baró de Llagostera.
El fons patrimonial d'aquest
mas es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Llagostera.
1 Hemeroteca del diari
el Punt (17/10/2008)
2 Els documents d'administrar un mas, Marta Albà
2 Els documents d'administrar un mas, Marta Albà
********************************************************************
El Valentí Pons Toujouse m'indica que la reforma modernista del mas es obra de l'arquitecte Modest Feu.
************************************************************************
Altres enllaços amb informació:https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/650789/Can+Llambi,+a+Llagostera;jsessionid=C66DD36946C4BA3EB0E317C2DC937A0D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada