Tot i que anys enrere es va netejar la sureda, actualment
torna a estar molt embardissada amb brucs, alzines i pins, lo que de ben segur
privarà de que la sureda pugui créixer correctament, esperem i desitgem una
altre intervenció per tal de recuperar aquesta extensa sureda que realment s’ho
val.
En aquesta zona hi va haver un incendi l’any 1952. Un cop cremat s’hi van fer un mínim de treballs silvícoles per convertir la zona en una sureda.
La nova plantació es va fer amb aglans i tot i que en els
primers anys es devia ajudar al suro en front del pi, l’alzina i el matoll, es
va acabar abandonant.
Fins ara, com es pot veure per l’aspecte de les plantes,
el matoll dominava totalment impedint el correcte desenvolupament dels suros.
Ara un cop alliberats del domini del matoll es veurà si
aquests suros es poden refer o si per l’edat que tenen això ja no es possible.
L’alzina surera a Catalunya, tradicionalment s’ha gestionat de cara a l’obtenció del seu
producte més preuat, el suro.
El suro s’extreu a Catalunya entre cada 12 i 14 anys dels
individus que ha assolit un diàmetre normal d’almenys 20 cm.
L’escorça de la surera que encara no s’ha pelat mai s’anomena
pelegrí. Pel que es pot veure en aquesta zona, aquests suros mai van arribar a
tenir el diàmetre suficient per poder ser pelats.
A part de la regeneració a partir de aglans, també pot
rebrotar a partir de les arrels més superficials.
En condicions naturals probablement la sureda perdria
terreny, sobretot a favor de l’alzina.
Així va quedar un cop feta la neteja de la sureda anys enrera
En aquesta fotografia podem veure l’aspecte de la pela de
suro quan ja arriba als 14 anys.
L’alzina surera, quan no ha estat pelada recentment,
generalment sobreviu als incendis forestals, gràcies al aïllament tèrmic que l’hi
proporciona el suro. Desprès de l’incendi, l’arbre rebrota de tija, amb la qual
cosa el paisatge es recupera amb una gran rapidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada