SANTUARI DE SANT JOAN
RIUDAURA - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Davant del santuari hi ha una font.
Abans d'arribar al santuari hi el pedró de Sant Joan Petit.
Enllaç amb informació:
que diu:
Església romànica del segle XII,
i es creu que hi han restes d’un oratori visigòtic.
Patrimoni Gencat ens diu:
Edifici d’una sola nau amb absis,
amb teulada a doble vessant cobert amb teula àrab.La façana principal dóna a
ponent i presenta tres obertures: una porta d’accés d’arc de mig punt i
adovellada, una porta central allindada i una tercera, també d’arc de mig punt,
que és l’entrada a un passadís que arriba a l’altre costat de la construcció.
Als murs hi ha gran nombre d’obertures, la major part rectangulars. Es pot
veure un campanar de cadireta.
L’estructura del temple correspon
als inicis del segle XII. No és pas la versió més antiga si comptem amb la
possible existència de les restes d’un oratori visigot. No es sap res de la
consagració del temple. Existeixen alguns afegitons, potser del segle XVIII,
que serviren per reforçar l’absis.
El temple fou edificat amb
recursos prou precaris, però disposava de molts privilegis.
Es desconeix el
seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la
dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un
rierol que aflueix a la riera de Riudaura.
L’estructura de
l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns
vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un
oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en
la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni
Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri.
L’església manté
la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns
afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a
l’interior de la cabanya de la masoveria.
Abans del 1936,
la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins els peus, que sostenia
l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen
una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen es del
segle XIII.
Com a santuari,
el temple tenia molts privilegis. El més important, el dels trenta passos
canònics, amb la pena d’excomunió.
Els goigs
editats per la impremta Bonet el 1940 es titulen “Goigs en honor de Sant Joan
Baptista, que es venera en son Santuari situat en la parròquia de Ridaura,
bisbat de Girona”. Diuen el següent:
"Als devots consoleu, de Ridaura en la capella, i
d’una font prop d’ella amb salut els regaleu, els sospirs oïu piadós, que
l’afligit cor us envia”
Cèsar August Torras i Ferreri
(Barcelona, 5 de juliol de 1851 – 22 de juny de 1923), la retratava per a
l’Estudi de la Masia Catalana, entre 1890 i 1923 “ Font de Joan i part d’una
masia de Ridaura”, i en deixava aquest testimoni escrit;
“Està
adjuntada a una gran casa que serveix d’ermita y que no està avuy habitada, per
no trobar-se ermitans o masovers que vuiguin viure en lloch tant desert. (…) El
lloch es amagat, desert i solitari y tot convida al reculliment y a la
melangiosa poesia”.
César August Torras i Ferreri (Barcelona,
5 de juliol de 1851 – 22 de juny de 1923)
*****************************************************************************
*****************************************************************************
La Riera de Riudaura i el camí que va fins al santuari.
Altres enllaços amb informació:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3337/
...un enton fantàstic...es una pena el estat de abandon en que està...però es o que i ha en els temps que corren...
ResponEliminaTens tota la raó, un lloc realment fantàstic, quan hi vaig passar vaig veure que fan treballs de neteja del bosc tot just sortir de Riudaura, potser volen netejar fins al santuari.
ResponElimina