CASTELL D'ARGELAGUER o CASA FORTA DELS MONTPALAU
ARGELAGUER - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Al segle XV coincideixen la tardor d’un temps que mor -l’edat mitjana- i l’alba d’un nou temps -l’humanisme, inici de l’edat moderna- i hi conviuen fortíssims contrastos sobretot socials. Els darrers batecs del feudalisme més tradicional, amb els mals usos i el lligam obligat del pagès a la terra, perviuen especialment a la Catalunya Vella i conviuen, amb dificultat, amb les llibertats otorgades a vil·les i municipis reials.
És també en aquesta època quan els senyors que habiten inhòspits castells de muntanya en construeixen de nous en entorns urbans més amables per tal de gaudir de més comoditats. Aquest és el cas dels Montpalau que, a principis del segle XV i potser també influenciats pels grans terratrèmols de 1427 i 1428, decideixen abandonar el seu castell, situat dalt d’un turó al terme municipal de Sant Jaume de Llierca, i bastir aquesta nova fortalesa urbana més d’acord amb les tendències arquitectòniques i els costums de finals de l’edat mitjana.
La casa forta dels Montpalau
d’Argelaguer constitueix un excel·lent exemple de castell-palau del gòtic civil
català. El cos de l’edifici és de planta quadrangular, amb teulada a quatre vessants
i façana principal a l’oest. Antigament, tot el castell havia estat emmurallat
i probablement tenia un fossar o vall;
si bé del fossar no en tenim cap vestigi, ja que actualment es troba
terrapanat, sí que podem reconèixer algunes restes de la muralla al voltant de
l’edifici.
Tot i que la façana va ser
molt modificada en segles posteriors podem veure-hi encara la característica
portalada adovellada, amb les restes d’un gran matacà situat just al damunt
seu, i dues finestres d’estil marcadament gòtic.
El matacà era un lloc segur
des d’on els defensors podien veure i atacar l’enemic. Situat al damunt d’una
porta d’entrada, consistia en una plataforma que sobresortia i amb orificis, a
través dels quals es podien llançar pedres, materials ardents i altres tipus de
projectils sobre els atacants.
Al costat de la portalada s’hi
pot veure una pedra amb tres escuts gravats. El central, amb un castell sobre
un petit turó, és el de la família Montpalau, i es correspon amb el de la lauda
sepulcral de l’església. Els dos laterals corresponien a altres llinatges
emparentats amb els Montpalau.
Els murs de la casa forta
són fets de roca volcànica i còdols rierencs en brut – és a dir, sense
treballar, tal com van ser extretes de la pedrera- units amb morter de calç.
Seguidament, se’ls eliminaven les arestes a cops. Les cantonades de l’edifici
estan rematades amb carreus de pedra calcària, que atorguen una major fortalesa
i solemnitat a l’edifici.
La família Montpalau s’allotjà
al castell-palau d’Argelaguer fins a mitjan segle XVII, moment en què es traslladà
definitivament a Barcelona.
Segons l’inventari del Castell d’Argelaguer del 13 de març de 1568, els baixos de la casa forta acollien les cavallerisses i les habitacions de servei. Una àmplia escala d’un sol tram i 20 escalons conduïa a les espaioses estances del primer pis. Tres portes baixes, amb llindes i muntants adornats amb dibuixos gòtics molt notables, donaven pas a la cuina -situada a la dreta i amb una gran llar de foc- i a una espaiosa sala quadrada, situada a l’esquerra, amb un bell teginat de guix.
Època: segle
XV – XVI
Descripció:
Casal-palau
gotico-renaixentista refet al segle XVI. Sencer i habitat. El castell
d'Argelaguer és una gran casa forta que va ser construïda a mitjans del segle
XV seguint l'estil gòtic català. La seva planta és rectangular. Antigament
estava voltat de muralles (hom en pot veure les restes) i de fossats que varen
ser cegats per a construir-hi noves cases i carrers. Està aixecat amb carreus
ben escairats als angles de la casa i essent els restants de tall més groller.
La seva façana és molt austera i reflexa els tres pisos que formaren un dia la
mansió.
Escuts
Al costat del finestral gòtic hi ha una pedra on
foren esculpits els escuts nobiliaris de les famílies entroncades amb els
senyors d'Argelaguer-Montpalau. L'escut de l'esquerra és molt semblant al de la
família Marcó de Girona. El central és de la família Montpalau (davant el presbiteri
de l'església parroquial e Santa Maria n'hi ha un d'igual). Presenta, damunt
d'un fons daurat, un castell que en els documents era blau. El de l'esquerra
sembla ser el de la família Onés de Alós.
Segons la documentació, aquests escuts provenien
del Castell dels Montpalau a Sant Jaume de Llierca i foren traslladats aquí en
construir la casa.
Notícies
històriques:
Castell termenat. L'any
1212, Argelaguer va ser cedit en feu pels senyors de Sales als de
Montpalau.També existeix un document del 1216. A principis del segle XV els
Montpalau abandonaren el castell de Sant Jaume de Llierca i edificaren aquest
al pla. Quasi tots els historiadors consultats coincideixen amb el fet que el
castell no s'havia aixecat partint de zero si no que havia estat fruit d'una
reedificació de l'estada que hi posseïen els senyors de Sales. El primer senyor
del cstell d'Argelaguer apareix a un document del segle XIV-XV. El 1632, la
família es traslladà a Barcelona.
Amb motiu de la creació d'un accés per a vehicles
en la part nord del recinte del castell es va dur a terme una intervenció
arqueològica, ja que es creia que les restes de la muralla podien estar
sepultades a un nivell inferior del pas actual, però no es va poder documentar
la traça de la mateixa en la zona intervinguda. Tot i així, la hipòtesi més
plausible és que la muralla continués per aquesta part fins a formar una
cantonada i continuar en direcció sud fins arribar al castell, i que la part
intervinguda ja hauria estat destruïda amb l'obertura d'un primer pas per
accedir a l'era posterior del castell.
Enllaç de les antigues muralles del castell:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3097/
que diu:
El castell també disposava de fossars dels quals no en
queden vestigis. La part que es conserva de muralles queda en el carrer del
davant, anomenat de la Muralla i a la placeta amb la portalada, que accedeix al
pati del castell. És al 982 quan apareixen les primeres referències escrites
que esmenten el lloc d’Argelagarios. És durant el 1400/1492, durant l’època de
la baixa edat mitjana (segle XV), quan la família Montpalau va edificar
l’actual castell al pla. Només s’han documentat dos dels trams de la muralla:
el primer discorre paral·lel a la riera i presenta una alçada de 3,40 metres.
El segon tram s’aixeca paral·lel al carrer de la Muralla i té una alçada de 3
metres. Posteriorment a la intervenció arqueològica realitzada el 2001,
l’arquitecte Valentín Llaguno Lobato dirigí la restauració de la muralla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada