PLAÇA PERE RIGAU i POCH

TORROELLA DE MONTGRÍ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Plaça del mestre Pere Rigau i Poch

Antiga Plaça de les Mesures

Aquesta plaça ha tingut al llarg de la història diferents noms. Sabem, per exemple, que al segle XVII era coneguda com la Plaça de les Mesures. Aquest era el lloc en es mesurava el pes del gra abans de ser venut.

Des de l'any 1940 la plaça es coneix amb el nom de plaça del mestre Pere Rigau i Poch, músic destacat de Torroella de Montgrí i fundador, l'any 1884, de la Cobla Els Montgrins.

La majoria de la gent la coneix amb el nom popular de la Plaça del Peix. La venda de peix és una activitat documentada com a mínim des de l'any 1913.

Avui la plaça ha estat rehabilitada. S'ha conservat el plàtan central i, al seu voltant, s'hi ha instal·lat el monument Les fases de la lluna, obra de l'artista Francesc Ruestes.

Pere Rigau i Poch 

Enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Rigau_i_Poch

Pere Rigau i Poch (Torroella de Montgrí 29 de desembre del 1868 – 20 de gener del 1909), anomenat Barretó, va ser un extraordinari flabiolaire, director i compositor de música per a cobla i sardanes. Va ser fundador de la Cobla Els Montgrins.

La seva vida no està prou documentada. Rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare, Joan Rigau i Trill, Barretó, (Torroella de Montgrí, 1842 - 7 de gener del 1890) que era músic a la cobla familiar, Els Barretons, on també tocaren els germans d'en Pere, la Marta i en Rogeli. Encara que la resta de la seva formació musical fou en gran manera autodidacta, estudià a l'escola de música de Joan Carreras i Dagàs, i amb els anys i l'ajut dels músics que l'envoltaren arribà a dominar el cornetí, el fiscorn, el violí, el tible i, molt especialment, el flabiol. Als onze anys ja era el flabiolaire dels Barretons.

Als setze anys, a causa del seu caràcter fort i decidit, partí peres amb son pare i, amb tres dissidents més dels Barretons, fundà la Cobla Els Montgrins, de què en va ser flabiolaire, representant i director indiscutit fins al 1908. Entre els anys 1906 i 1907 la cobla Montgrins va gravar un total de 29 discos, dels primers que es van fer de sardanes, en aquell primitiu format que es coneix com a disc de pedra o de 78 revolucions, i aquestes gravacions van recollir 23 sardanes d'en Pere Rigau.

A banda de la seva tasca a Els Montgrins, pels volts del 1890 dirigia l'Agrupació Coral El Pensament i el 1905 organitzà El Vals Burlesco, un cor que simulava el so de (falsos) instruments amb la veu dels intèrprets. L'èxit d'aquesta iniciativa l'empenyé a constituir la Societat Choral El Montgrí, adherida als Cors d’en Clavé, amb un repertori basat en les obres de n'Anselm Clavé.

Al llarg de la seva curta, però ben aprofitada vida, Pere Rigau donà classes de música (un dels seus deixebles va ser el gran Vicenç Bou), fundà i dirigí corals, obres teatrals, concerts, i, en general, participà intensament en la vida cultural de Torroella. Compongué més de 500 sardanes, moltes d'elles obligades. A començaments del segle xx va fer una composició per acompanyar el Ball d'en Serrallonga per a flauta, 2 clarinets, 2 cornetins, fiscorn, 2 violins i contrabaix, que s'estrenà a Verges el 13 de novembre del 1904. Morí el 1909, de tuberculosi.

Altres enllaços amb informació:

https://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/2/276/70

https://www.musicsperlacobla.cat/compositor/304/rigau-i-poch-pere

https://dadescat.com/2021/02/06/rigau-i-poch-pere/

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0055681.xml

https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-11493.xml

***********************************************************************