Descripció:
Font aïllada situada a
l'extrem de ponent del parc, en una zona enjardinada i ombrejada. És de planta
rectangular i es troba semisoterrada al terreny de la zona. Consta de tres murs
de contenció bastits amb blocs de formigó arrebossats, disposats a dos nivells
i situats a les cares de tramuntana, ponent i migdia. La banda de llevant, en
canvi, resta oberta per facilitar l'accés als sortidors mitjançant unes escales
d'obra també arrebossades. La font pròpiament dita queda ubicada al fons de
l'estructura. Compta amb una pica enfonsada de planta rectangular i dos
brolladors d'on emana l'aigua, un d'ells espontani i l'altre format per un broc
metàl·lic. El desguàs de la pica està soterrat fins al nivell del torrent que
delimita la font per la banda de tramuntana.
A l'entorn de la font hi ha uns bancs de pedra
bastits amb antics carreus i llindes de pedra reaprofitades, que probablement
pertanyien a algun dels edificis de la vila actualment desapareguts. Una de les
llindes, pràcticament sencera, està gravada amb l'any 1792 i una creu
ornamentada al centre.
A escassos metres a ponent de la font, i
caracteritzant l'extrem de ponent del parc, destaca la presència d'un salt
d'aigua integrat dins del clot o torrent de la font de la Sala, un torrent que
baixa de la serra de Sobremunt i que transcorre a través de les margues de la
vessant de migdia del turó del Morral, delimitant l'espai de la font per la
banda de tramuntana. L'aigua del salt cau a l'interior d'una bassa de planta
més o menys rectangular, delimitada amb un muret bastit amb totxos i
arrebossat. El torrent travessa tot el parc, marxant en direcció sud-est fins
al nucli urbà (de fet, dins del nucli el torrent s'anomena de Mitjavila).
Història:
El clot o torrent de la
font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig
del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les
fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes),
incloent-hi la font de la Sala a la que encara alimenta.
El nom de la font prové de la masia de la Sala,
que estava situada a la falda del turó del Morral, a escassa distància
d'aquesta estructura. Aquesta masia, que està documentada des del segle XIII,
quedà completament enrunada a principis de l'any 1890, com a conseqüència d'una
esllavissada de terra i pedres d'una de les vessants del turó.
Des de mitjans del segle XX, el paratge de la font
ha estat una zona força concorreguda pels voltreganesos. Segons les
informacions orals obtingudes, entre les dècades dels anys 40 i 50, la canalla
anava a pescar i a agafar capgrossos a la bassa que encara es conserva a
l'extrem de ponent de la zona. També s'hi anava a buscar aigua, donat que era
molt apreciada i la font rajava abundantment. L'indret es va anar fent popular
fins que, a mitjans de la dècada dels anys 90, la Diputació de Barcelona va
adequar la zona: va crear nous accessos, va aixecar algunes rampes per millorar
l'accessibilitat, va col·locar mobiliari urbà i va adaptar l'entorn a les
formes que manté actualment (algunes informacions consultades també es
refereixen a una possible campanya d'adequació feta als anys 80, però aquesta
dada no s'ha pogut contrastar).
***********************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada