ANTIC HOSPITAL i CAPELLA DE SANTA LLÚCIA - AJUNTAMENT DE CRESPIÀ
CRESPIÀ - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’Hospital de Crespià (o
Sant Hospital de Pobres de Crespià), amb la capella de Santa Llúcia, era situat
al carrer Major, en l’edifici que fa xamfrà amb el carrer de les Escoles.
Queda, de l’antic Hospital,
una bonica sala gòtica, la porta d’accés a aquesta sala des del carrer Major, i
una modesta espadanya al capdamunt de la façana. La resta de l’edifici forma
part, avui, de l’Ajuntament, dels Serveis d’Assistència Mèdica i del Casal del poble.
J. Botet i Sisó diu, quan parla de Crespià, que té “un
hospital per a pobres amb dos llits de l’antiga fundació que per insuficiència
de rendes només acull accidentats”, i que hi ha “la capella dedicada a Santa
Llúcia en la qual s’hi celebren oficis divins per la diada de la Santa”.
La capella fou construïda l’any
1626; un aiguat ocorregut el 29 d’octubre de 1928 va fer arribar l’aigua del
torrent fins a la pica d’oli d’aquesta capella.
No hi ha dubte que l’Hospital
existia ja l’any 1208, segons es dedueix del llevador fet el 1703, en el qual
es relacionen béns (més de seixanta) d’aquest establiment.
Moltes degueren ser les
propietats que arribà a tenir l’Hospital. Quan al segle XVIII, llarga és la
llista dels censataris, i també trobem que el 18 d’agost de 1845 arrenda a l’Ajuntament
una habitació de migdia per habitar-hi el mestre del poble.
Les propietats de l’Hospital
produïen blat, ordi, oli, blat de moro, palla, mill i mestall, i l’administració
pagava ajudes per traginar garbes i ajudar a les batudes.
En la segona meitat del
segle XVIII es feren diverses obres a l’edifici.
Per manament del bisbe Tomàs
de Lorenzana (1780), s’estableix que els administradors siguin el rector, un pagès
i un menestral. En conseqüència, la successió del clergat en l’administració es
produeix automàticament amb el
nomenament dels rectors, i la dels laics, en expressió que hem trobat
reiteradament, “a sort de rodolí”. En 1825 s’estableix que la durada del càrrec
no sobrepassi els dos anys.
L’any 1844, en aplicació de
les lleis i decrets de desamortització, l’administració de l’Hospital informa el
govern (el 20 de febrer) de les despeses de l’establiment durant un quinquenni,
que pujaven a 560 lliures, i dóna la llista de les propietats, censos i
censals, com també els noms de llurs censataris: Francesca Viñas, d’Esponellà;
Miquel Soler, Rosa Cabot Font; Joaquim Gallostra; Gayolà; Quer de la Coma;
Vicens Martí, de Llers; Paulí Quer, de Sant Miquel de Fluvià; Vidal de la
Palma, i Benet Torró, de Sords.
Am la presa del poder dels progressistes en 1854, i amb la planificació de la desamortització portada a terme per Pascual Madoz el 20 de maig de 1855, s’acaba l’administració d’aquell Sant Hospital de Pobres del poble de Crespià, que cada any socorria de nou a deu individus.
Època: segle
XVII – XVIII
Descripció:
Hospital:
Edifici de planta quadrangular desenvolupat en planta baixa i pis. Les parets portants són de maçoneria, amb carreus a les cantonades de l'angle nord-est, on hi ha la part més antiga de l'edifici. La coberta és de teula àrab a dues vessants. L'accés des del carrer Major es realitza per l'antiga capella de l'hospital, amb una porta dovellada en forma d'arc de mig punt.
Capella de Santa Llúcia:
Petita sala de planta quadrada i coberta amb volta
de quatre punts, amb nervadures de pedra motllurada, que s'uneixen a la part
central amb un medalló de pedra. Les parets són de maçoneria i la volta és
enguixada. L'accés des del carrer presenta una petita porta amb dovelles de
pedra en forma d'arc de mig punt i dues finestres laterals emmarcades per
carreus.
La sala es troba emplaçada a l'angle nord-est de
l'edifici de l'antic hospital de Crespià.
Notícies històriques:
De l'antic hospital queda una bonica sala gòtica, la Capella de Santa Llúcia i una modesta espadanya de rajol al capdamunt de la façana. La resta de l'edifici forma part de l'Ajuntament, dispensari i casal del poble. L'hospital ja existia l'any 1208 segons es dedueix del llevador fet el 1703. El 18 d'agost de 1845 arrenda a l'Ajuntament una habitació pel mestre del poble. En la segona meitat del segle XVIII es feren diverses obres a l'edifici. Per manament del bisbe Tomàs de Lorenzana (1780) s'estableix que els administradors siguin el rector, un pagès i un menestral i que la durada del càrrec no sobrepassi els dos anys (1825). El 20 de maig de 1855 l'hospital de Crespià és afectat per la desamortització.
L’actual Ajuntament de Crespià en època medieval era un
Hospital de Pobres, documentat des de l’any 1208. Edifici de planta rectangular
a dos vessants i tres pisos que ha estat objecte de reformes durant la segona
meitat del segle XVIII. A l'angle nord-oriental hi ha la capella gòtica de
Santa Llúcia de l'antic Hospital de Pobres. Aquesta correspon a la part més
antiga de l'edifici. La façana de la capella mostra una porta forana de
dovelles de pedra calcària grisa. Al centre té l'any gravat “1626”. A cada
costat de la porta s'obren dues finestres rectangulars amb llinda i reixa de
ferro forjat. Damunt es troba el campanar d'espadanya d'obra de rajol. A
l’interior, la capella mostra planta quadrada i coberta amb volta de creueria.
Les nervadures ogivals arrenquen des dels culs de llàntia decorats amb franges
motllurades. Al centre de la clau de volta trobem la figuració en relleu de la
Verge "dolorosa" amb el Nen Jesús. A la dreta de la porta es troba la
pica baptismal encastada a la paret. El paviment és fet de rajoles quadrades
que formen motius geomètrics romboidals. La resta de l'edifici es mostra
constructivament adossat a la capella de Santa Llúcia. Destaca el seu frontó
triangular amb cornisa d'obra de totxo. Les obertures actuals són d'obra de maó
amb carreus de pedra reaprofitats. L’any 1844 fou desamortitzat com altres
propietats religioses de la comarca. A partir de l’any 1780 fou establert que
l’hospital havia de ser administrat pel rector, un pagès i un menestral. Els
segles XVIII-XIX les famílies més poderoses de Crespià hi figuren sovint en la
seva administració: els Porcioles, Llavanera o bé els Ordis i Piferrer.
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada