Blogs - pàgines - vincles

diumenge, 3 d’octubre del 2021

CASA LLOPIS

CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/














En el catàleg quadern 4 publicat per l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès diu:

Va ser construïda cap el 1872 per Pere Llopis després d’unificar tres parcel·les adquirides a les masies de Can Serraparera i Can Banús, però el seu aspecte actual sembla que correspon a una reforma realitzada per el seu fill, Enric Llopis, al voltant de 1893, per transformar la torre d’estiueig en residència habitual.

Aquesta reforma, atribuïda a l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, va incorporar a l’edifici , de forma generosa i equilibrada, el llenguatge eclèctic característic de l’arquitectura de finals del XIX, combinant elements d’inspiració clàssica (motllures, cassetons, medallons...) amb motius medievals.

L’edifici es un volum aïllat, de planta quadrada, amb baixos i pis, alineat amb la tanca del carrer Sant Ramon i envoltat d’un gran jardí al qual s¡accedeix per un portal de ferro, a l’oest de la casa.

El tractament de la façana juga amb el contrast entre el color vermell, de l’estuc amb imitació d’obra vista que revesteix el parament general, i el color més clar adoptat en els múltiples elements superposats (sòcol de planta, emmarcat de les obertures cantoneres, fris...).

Les façanes oest, sud i est presenten una composició similar, amb un cos central emfasitzat, amb un frontó esglaonat, decorat amb palmetes i denticles, mentre que en els laterals de la façana es remata amb una barana de balustres que oculta la coberta inclinada.

En la façana a sud a la planta baixa hi ha un gran finestral central amb arc escarser que correspon a l’antiga porta a les cavallerisses.

Adossat a la façana oest hi ha el porxo d’entrada amb terrassa amb balustrada al damunt.

En la façana nord hi ha dues torres quadrades laterals que emmarquen la galeria de la planta pis, amb tres arcs de mig punt amb dovelles bicolors. La torre oest te un mirador amb barana circular i coberta amb teulada de dues vessants amb els mateixos colors.

Pel que fa a l’interior, segons la bibliografia, la porta principal a oest dona accés a un vestíbul on destaquen l’escala al primer pis de conglomerat vermell amb barana de fusta i ferro i l’arrambador de rajoles hidràuliques amb decoració estilitzada que recorda dracs i aus fantàstics. Des del vestíbul s’accedeix a un saló rectangular que presenta paviment i arrambadors de rajola hidràulica amb motius vegetals entrellaçats. Per una porta lateral s’entra a un menjador amb arrambadors de ceràmica policroma d’inspiració àrab, i s’hi pot veure un petit rentamans de marbre blanc en forma de petxina que encara conserva part del mobiliari original.

El 1917 Balcells va projectar el dipòsit d’aigua que es conserva adossat a la mitgera del veí oest.

A l’arxiu privat de l’arquitecte es conserva un avantprojecte on destaquen les columnes d’inspiració dòrica que sustenten la cisterna, però en l’estructura definitiva es redueix a un superposició de cossos cilíndrics recoberts d’un fals carreuat i sostinguts per pilars. Al coronament trobem una disposició emmerletada recurrent a l’obra Baucells.

Aquest dipòsit denota l’influencia de les línies simples i geomètriques de la Secessió vienesa, alhora que exemplifica el vessant més tècnic de l’arquitecte. 

No hi constància documental de l’autor del projecte llevat d’una relació manuscrita realitzada per Gaietà Buigas amb la relació dels seus projectes a Cerdanyola. Els recursos decoratius utilitzats es poden inscriure en l’eclecticisme historicista  present en altres obres d’aquest arquitecte, com la reforma del Castell de Sant Marçal.

El 1917 l’arquitecte  Eduard M.Balcells projecte el dipòsit d’aigua del jardí.

El 1961 la família Llopis ven la casa a la Pia de les Adoradoras por el Apostolado Eucarístico.

El 1966 es cedeix la propietat a la congregació de les Hijas del Corazón de Maria.

El 1995-1996 es fan obres de restauració realitzades per les empreses Construcciones Morral i Sir Artesans.

L'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà (Cerdanyola del Vallès 21 de juliol de 1851 - defunció any 1919)

******************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=24&consulta=MCU0KzA4MjY2NSU=&codi=27410



https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5995

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-7323-cat-carrer_de_sant_martn_i_carrer_sant_ramon.htm

******************************************************


 



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada