ESGLÉSIA DE SANT JUST i SANT PASTOR DE PEDRINYÀ
CRESPIÀ - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Pedrinyà és un veïnat de masies disperses a l'extrem nord
del terme municipal de Crespià, entre els torrents de Malhivern i de Can
Vellana que aflueixen a la riba esquerra del riu Fluvià. El terme és esmentat
en el document de dotació del monestir de Sant Pere de Besalú pel comte bisbe
Miró, l'any 977.
L'any 1151 Pedriano figura entre els llocs on
el comte de Besalú tenia el dret de percebre usatges i lleudes. pel seu
testament de l'an 1220 el cavaller Guillem de Creixell llegà a la seva filla
Sibil·la les possessions en dit lloc. Al seu torn, el bisbe, en el seu testament
del 1245 deixà les viles de Crespià i Pedrinyà a la capella del palau episcopal..
En els documents dels anys 1236, 1275 i 1286, hi ha
notícies de la casa de l'Hospital de Pedrinyà; el darrer, en relació a una
terra d'aquesta rodalia, del terme de Serinyà. Per tant, el domini hospitaler
es trobaria en aquest lloc de Pedrinyà i no pas en el seu homònim del Baix
Empordà1.
L'any 1257 el rei Jaume I concedí un privilegi al bisbe
Pere de Castellnou pel qual els homes dels llocs de Dosquers, Pedrinyà i
Crespià no havien de pledejar a la cúria reial de Besalú. Aquest privilegi va
ésser posteriorment confirmat, en els mateixos termes, pels reis Alfons
III, entre 1295 i 1291, i Alfons IV l'any 1332.
El lloc és esmentat com a pertanyent a la parròquia de
Crespià; així hi figura, per exemple, en un document de l'any 1337, segons el
qual Ramon de Coromina, de Pedrinyà, parròquia de Crespià, va fer reconeixement
de ser home propi del bisbe, o també el 1397, en que el prior comandatari de
Palera -que era el cardenal del tituli de
Santa Maria "in Cosmedin"- enfranquí Bernat d'Erola, de Pedrinyà, a
la parròquia de Crespià. L'esglesiola de Pedrinyà, dedicada als Sants Just i
Pastor, degués haver estat sempre, doncs, una sufragània de la parròquia de
Santa Eulàlia de Crespià, condició que encara manté.
El temple és un edifici d'una nau i capçalera rectangular
a llevant, amb una destacada espadanya sobre el frontis. És una construcció
post-medieval que conserva encara elements del temple anterior. Segons
Montsalvatje, la reconstrucció s'hauria realitzat al segle XVI, tot i que a la
portada hi ha gravada la data de 1744, que sembla lògic atribuir-la a
l'edificació per les seves característiques formals.
L'element més notable d'època anterior és la portada, al
frontis o façana occidental. És un obertura de doble arc de mig punt en
degradació, amb llinda i un timpà llis monolític. Les dovelles són amples i
curtes. Al nivell d'arrencada dels arcs hi ha unes impostes que enllacen amb un
ressalt horitzontal que corre entre la llinda i el timpà i crea, en conjunt,
una motllura bisellada de perfil de pla. Tots els elements d'aquesta portada
són ben tallats i polits, de pedra calcària; la seva tipologia és molt corrent
al romànic evolucionat, de caire rural, difosa sobretot per les contrades
pirinenques i per-pirinenques, des del Ripollès al litoral. La façana es
completa amb una finestra romànica de doble esqueixada i arcs de mig punt,
tallats en un sol carreu.
*********************************************************
Altre enllaç amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzE3MDU4MyU=&codi=15163
Època: segle
XVIII
Descripció:
Edifici format per un sol
cos rectangular cobert a dues aigües. L'absis està col·locat a l'est i està
format per un element pla homotètic a la secció transversal de la capella,
aquesta encara de més petites dimensions. La façana principal, al contrari que
l'absis, sobresurt del cos de la nau, formant el campanar, on hi ha dues
obertures per la ubicació de les campanes. Als laterals hi ha dos contraforts a
la façana nord i la sagristia que sobresurt a la façana sud. L'entrada a
l'església està formada per una porta amb la llinda plana encastada dins un
refós amb arc de punt rodó. Perimetralment i resseguint el teulat, hi ha una
cornisa decorada que fa sobresortir la coberta. A l'entrada hi ha col·locat un
petit cementiri.
Notícies històriques:
Romànica en els seus
orígens. El 1257, el bisbe G. de Cabanellas la cedí a la capella del Palau
Episcopal. L'any 1743 la capella primitiva fou enderrocada i es va començar a
edificar l'actual. La Casa Teixidor sempre n'ha tingut cura. Entre les visites
pastorals efectuades a la parròquia de Crespià d'ençà del segle XVI figura
esmentada la capella dels Sants Just i Pastor 25 vegades.
Aquesta esglesiola serva un frontal d'altar que
representa els sants patrons, i que fou confeccionat per les germanes Concepció
i Dolors de Teixidor i Soler, el revers del qual s'utilitzava per als
enterraments i els funerals, i en la missa de difunts que el 7 d'agost
s'oficiava (encara continua celebrant-se) en sufragi dels finats del lloc.
Actualment es troba situat en el mur entrant a mà dreta.
*********************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://www.artmedieval.net/castella/Sant%20Just%20i%20Sant%20Pastor%20Perdinya.htm
https://elromanic.wordpress.com/2021/03/02/sant-just-i-sant-pastor-de-pedrinya-crespia/
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/690_SJustPastorPedrinya/SJustPastorPedrinya.htm
*********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada