Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 25 d’octubre del 2021

ESGLÉSIA DE SANT JUST i SANT PASTOR DE PEDRINYÀ

CRESPIÀ - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


Església d'origen romànic d'una sola nau amb capçalera de plantarectangular. La façana conserva la porta romànica d'arc de mig punt en degradació, imposta motllurada i timpà llis i damunt una finestra de doble esqueixada. El campanar, ben massís, és de doble espadanya i coberta a dus aigües. El mur de tramunta és reforçat amb contraforts i al costat sud hi ha la sagristia. A l'interior, la volta d'aresta i llunetes es correspon a la reforma del segle XVIII. Damunt l'entrada hi ha el petit cor amb barana de guix.
El lloc de "Petriniano" surt documentat per primera vegada l'any 978 en l'acte de donació del monestir de Sant Pere de Besalú. L'any 1151 el comte de Besalú tenia dret a percebre usatges i lleudes a Pedrinyà. La primitiva església romànica és una obra dels segles XII - XIII. Com a mínim des de l'any 1337 fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Crespià.
Va ser construïda al segle XVIII amb la construcció d'una nova capçalera rectangular, com tabé es reformà l'interior de la nau. L'any 1758 van ser portades les relíquies de Sant Just des de Roma. Durant la Guerra Civil l'església fou usada com a escolapública republicana.










Enllaç amb informació:

Pedrinyà és un veïnat de masies disperses a l'extrem nord del terme municipal de Crespià, entre els torrents de Malhivern i de Can Vellana que aflueixen a la riba esquerra del riu Fluvià. El terme és esmentat en el document de dotació del monestir de Sant Pere de Besalú pel comte bisbe Miró, l'any 977.

L'any 1151 Pedriano figura entre els llocs on el comte de Besalú tenia el dret de percebre usatges i lleudes. pel seu testament de l'an 1220 el cavaller Guillem de Creixell llegà a la seva filla Sibil·la les possessions en dit lloc. Al seu torn, el bisbe, en el seu testament del 1245 deixà les viles de Crespià i Pedrinyà a la capella del palau episcopal..

En els documents dels anys 1236, 1275 i 1286, hi ha notícies de la casa de l'Hospital de Pedrinyà; el darrer, en relació a una terra d'aquesta rodalia, del terme de Serinyà. Per tant, el domini hospitaler es trobaria en aquest lloc de Pedrinyà i no pas en el seu homònim del Baix Empordà1.

L'any 1257 el rei Jaume I concedí un privilegi al bisbe Pere de Castellnou pel qual els homes dels llocs de Dosquers, Pedrinyà i Crespià no havien de pledejar a la cúria reial de Besalú. Aquest privilegi va ésser posteriorment confirmat, en els mateixos termes, pels reis  Alfons III, entre 1295 i 1291, i Alfons IV l'any 1332.

El lloc és esmentat com a pertanyent a la parròquia de Crespià; així hi figura, per exemple, en un document de l'any 1337, segons el qual Ramon de Coromina, de Pedrinyà, parròquia de Crespià, va fer reconeixement de ser home propi del bisbe, o també el 1397, en que el prior comandatari de Palera -que era el cardenal del tituli de Santa Maria "in Cosmedin"- enfranquí Bernat d'Erola, de Pedrinyà, a la parròquia de Crespià. L'esglesiola de Pedrinyà, dedicada als Sants Just i Pastor, degués haver estat sempre, doncs, una sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Crespià, condició que encara manté.

El temple és un edifici d'una nau i capçalera rectangular a llevant, amb una destacada espadanya sobre el frontis. És una construcció post-medieval que conserva encara elements del temple anterior. Segons Montsalvatje, la reconstrucció s'hauria realitzat al segle XVI, tot i que a la portada hi ha gravada la data de 1744, que sembla lògic atribuir-la a l'edificació per les seves característiques formals.

L'element més notable d'època anterior és la portada, al frontis o façana occidental. És un obertura de doble arc de mig punt en degradació, amb llinda i un timpà llis monolític. Les dovelles són amples i curtes. Al nivell d'arrencada dels arcs hi ha unes impostes que enllacen amb un ressalt horitzontal que corre entre la llinda i el timpà i crea, en conjunt, una motllura bisellada de perfil de pla. Tots els elements d'aquesta portada són ben tallats i polits, de pedra calcària; la seva tipologia és molt corrent al romànic evolucionat, de caire rural, difosa sobretot per les contrades pirinenques i per-pirinenques, des del Ripollès al litoral. La façana es completa amb una finestra romànica de doble esqueixada i arcs de mig punt, tallats en un sol carreu.

*********************************************************

Altre enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzE3MDU4MyU=&codi=15163

Època: segle XVIII

Descripció:

Edifici format per un sol cos rectangular cobert a dues aigües. L'absis està col·locat a l'est i està format per un element pla homotètic a la secció transversal de la capella, aquesta encara de més petites dimensions. La façana principal, al contrari que l'absis, sobresurt del cos de la nau, formant el campanar, on hi ha dues obertures per la ubicació de les campanes. Als laterals hi ha dos contraforts a la façana nord i la sagristia que sobresurt a la façana sud. L'entrada a l'església està formada per una porta amb la llinda plana encastada dins un refós amb arc de punt rodó. Perimetralment i resseguint el teulat, hi ha una cornisa decorada que fa sobresortir la coberta. A l'entrada hi ha col·locat un petit cementiri.

Notícies històriques:

Romànica en els seus orígens. El 1257, el bisbe G. de Cabanellas la cedí a la capella del Palau Episcopal. L'any 1743 la capella primitiva fou enderrocada i es va començar a edificar l'actual. La Casa Teixidor sempre n'ha tingut cura. Entre les visites pastorals efectuades a la parròquia de Crespià d'ençà del segle XVI figura esmentada la capella dels Sants Just i Pastor 25 vegades.

Aquesta esglesiola serva un frontal d'altar que representa els sants patrons, i que fou confeccionat per les germanes Concepció i Dolors de Teixidor i Soler, el revers del qual s'utilitzava per als enterraments i els funerals, i en la missa de difunts que el 7 d'agost s'oficiava (encara continua celebrant-se) en sufragi dels finats del lloc. Actualment es troba situat en el mur entrant a mà dreta.

*********************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://www.artmedieval.net/castella/Sant%20Just%20i%20Sant%20Pastor%20Perdinya.htm

https://elromanic.wordpress.com/2021/03/02/sant-just-i-sant-pastor-de-pedrinya-crespia/

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/690_SJustPastorPedrinya/SJustPastorPedrinya.htm

*********************************************************



 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada