JACIMENT IBÈRIC EL CASOL DE PUIGCASTELLET
FOLGUEROLES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Enllaç amb informació:
La fortalesa ausetana del Casol
de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles. S'hi
accedeix per la carretera de Vilanova de Sau, pel trencant que hi ha a la
sortida de la vila, i que porta a les masies de l'Arumí i al Mas d'en Coll
.L'assentament és al cim del turó que separa les dues cases. La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada
i 3 d’amplada. A la part externa s’hi adossa una torre massissa quadrangular,
en talús. Tanquen els extrems, per l’interior, dos grans murs laterals que
limiten amb els espadats. Entre els dos braços s’hi obren deu àmbits amb una
funció domèstica i artesanal. Dos patis empedrats als extrems conclouen el
conjunt arquitectònic.L’assentament es construí a mitjan segle III aC comho indica el material
ceràmic i numismàtic i fou abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard.La seva funció i la cronologia tan curta es poden explicar per la seva situació
geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans
i, l’abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la
zona.
L’entorn del jaciment: El jaciment ibèric del Casol de
Puigcastallet està situat a 709 metres d’altitud en un turó a la banda
meridional del municipi de Folgueroles, entre aquesta població i la de Sant
Julià de Vilatorta. Les seves coordenades són: Lg: 2 06’00’’ ; i Lt: 41 55’
40’’. S’hi accedeix per la carretera comarcal de Folgueroles a Vilanova de Sau.
A l’alçada del poble, un camí a la dreta condueix al mas d’en Coll i al mas l’Arumí,
que flanquegen el turó al cim del qual s’emplaça la fortalesa, un pany de
muralla de 65 metres de llargada que separa els espadats a nord i a sud.
El turó que ocupa el jaciment és un dels primers enlairaments considerables que
limiten pel llevant la plana de Vic de les Guilleries. Geològicament, està
format a la base per les margues eocèniques que configuren el sòcol de la
Plana, i el cim, per les arenisques gluconítiques de la formació de
Folgueroles.
La fortalesa es troba, doncs, entre dues àrees diferenciades: pel cantó de
ponent s’obren les terres fèrtils de la plana de Vic, actualment gairebé totes
en conreu. L’altre tros del territori, incloent-hi el cim del turó on
s’implanta el jaciment, és boscós, amb una vegetació mediterrània de muntanya
mitjana composta per una barreja de roure martinenc i alzinar típic. La
presència de pi roig, actualment molt abundant, cal considerar-la al·lògena,
d’aportació possiblement atròpica.
La fortalesa:
El conjunt arquitectònic del
Casol de Puigcastellet està format per un gran pany de muralla de 64.9 m de
llarg i 2.5 d’amplada, amb una torre central a la cara sud-est, i amb 10 àmbits
que s’obren a la cara nord-oest. Davant dels àmbits 1, 2 i part del 3 s’ha
documentat l’existència d’un pati empedrat.
Es tracta del tipus defensiu anomenat "de barrera". Les estructures
de disposició lineal, amb una orientació nord-est / sud-oest, impedeixen el pas
pel turó. Els braços que s’estenen als extrems dels murs laterals del llenç
principal de muralla i que, segurament, arribarien arran de cinglera, a banda i
banda del turó, aprofiten el relleu del promontori tancant l’accés a la
fortalesa i impedeixen el pas cap a la plana. La superfície aproximada que
ocupen les estructures és de 595.16 m2.
El conjunt està construït a base de grans lloses del país; el tipus de pedra és
calcària, i són planes, primes, força regulars i col·locades totalment en sec.
Utilitza blocs semiescairats i treballats per la cara vista, s’ajusten força bé
ajudats per pedres petites i mitjanes a les juntures. Tenen la forma
rectangular, essent molt irregulars en les seves mesures, i formen filades de
disposició més o menys horitzontal molt desiguals. Alguns angles es reforcen
amb lloses verticals a la manera de falca.
Les estructures s’assenten directament sobre la roca natural, i en certs punts
aquesta es retalla per tal d’encaixar-hi la filada de base.
La torre:
A la cara sud-est tenim una torre
o contrafort de planta rectangular atalussada per la part davantera, de 12.2
metres de llargària, i 6.3 metres d’amplària sense cap obertura lateral, la
superfície de la qual està coberta per l’enderroc de les mateixes parets. Es
tracta d’una torre massissa, tal com sembla indicar-ho la inclinació en talús,
i es construí adossada a la muralla. El tipus de parament és semblant al de la
muralla, però hi destaca la utilització de blocs més grans que a les altres
construccions. Són especialment escollits els blocs dels angles, ben escairats
i ajustats.
No tenim evidències arqueològiques respecte a l’accés a la torre. Hipotèticament,
i seguint la tradició prou documentada en altres recintes fortificats, és
probable la utilització d’estructures voladisses de fusta.
L’estat de conservació de la torre és bo, i en resta una alçària màxima de 2.70
metres i mínima de 2.58.
Els àmbits:
A la banda nord-oest de la
muralla s’obren deu habitacions construïdes contemporàniament a la muralla, tal
com ho mostren els encaixos entre les parets mitgeres i el pany de la
fortificació. Aquests àmbits són de planta rectangular amb unes mides que oscil·len
entre els 4,5 i els 6 metres d’amplada, i els 3,5 i 4,5 de llargada. El mur de
fons de tots els àmbits correspon al mateix llenç murari. L’estat de
conservació d’aquestes parets varia a cada habitació, amb una alçària que
oscil·la entre els 0,75 i els 0,90 metres.
El Casol de Puigcastellet és un exemple d’arquitectura militar ibèrica de
caràcter autòcton sobre la qual les influències mediterrànies han exercit un
pes poc important pel que fa a aspectes tècnics i constructius. Apareix com a
hereva de la prehistòria, i cal remuntar-nos a les tècniques i les
construccions de l’edat del bronze final (segles X ,IX aC), conegudes a
d’altres indrets del principat per retrobar aquesta tradició indígena en el
tractament de la pedra.
La fortificació del Casol de Puigcastellet
no és un fenomen aïllat en el marc de l’Ausetània, sinó que són ben conegudes
arqueològicament altres fortaleses semblants. L’Oppidum del turó del Montgròs (
el Brull) és la fortificació amb la qual el Casol manté uns paral·lelismes més
clars. De manera semblant actua la fortalesa de l’oppidum de l’Esquerda (Masies
de Roda de Ter), però aquesta presenta més evidències d’hàbitat i d’urbanisme,
que li dónen una funció diferent dintre del territori ausetà.
La conquesta romana posa fi a aquestes pautes d’assentament i fortificació.
Durant el període de l’ibèric tardà gairebé no es construeixen noves defenses,
i se’n produeix el progressiu abandonament. Aquestes estructures defensives
enlairades han quedat obsoletes dins del nou patró de vida que la romanització
imposarà a les diferents comunitats ibèriques.
***************************************************************************
Altre enllaç amb informació:
El
jaciment ibèric està situat en una plataforma allargada, dalt d'un turó amb
base de margues eocèniques. El conjunt està format per un gran pany de muralla
(però que no tanca tota l'amplada de la plataforma), una torre atalussada i 10
àmbits adossats a la banda nord-oest. La muralla fa 65 m de llarg i 2'5 m
d'amplada màxima i presenta en la seva cara est una torre, atalussada de 12 m x
6'5 m, sense cap obertura lateral. Els deu àmbits o habitacions són de
dimensions regulars amb un promig de 5 m amplada per 6-7 m de profunditat,
separades per murs de 1'30 m. El tipus de construcció està format per lloses
irregulars en paret seca sense cap mitja per unir-les.
L'arqueòloga que les va excavar informa de la presència de
dos nivells diferenciats, almenys en algunes cambres. Un primer nivell, amb
terres compactes, groguenques en que aparegueren amb ceràmiques de vernís
negre, olletes fetes a mà amb fons plans, ceràmica a torn de color gris, vores
planes de tipus kalathos etc. En el segon nivell, també de terres compactes i
groguenques amb grans taques vermelloses i restes de carbons donada la
presència de llars, presenta ceràmica totalment feta a mà, d'entre la que
desapareix la del tipus campaniana i decoracions fetes amb cordons i incisions.
Cal destacar restes importants de fauna, de les que destaca el bou, la cabra,
l'ovella, el conill i en menys proporció el porc. En les excavacions
realitzades pel Museu de Vic els anys 60, es recuperà de les cambres núm 4-5
algunes joies, una de tipus "amorcillado" i una fíbula amb
incrustacions de coral i bronze, així com diverses monedes. També cal ressaltar
que el Sr. Martí Cassany de Vic, informà de la presència de un crani infantil
en l'habitació núm. 4 (inèdit). La segona etapa d'intervenció arqueològica al
jaciment comença l'any 1982 amb l'inici d'un seguit de campanyes d'excavació
sistemàtica per part de la Universitat de Barcelona, i que va durà fins al
1992. El jaciment es conserva gràcies a les grans mides de la seva muralla i a
que és molt difícil accedir-hi, si bé les habitacions són la diana dels buscadors
de metalls i sovint sofreix excavacions clandestines.
La cronologia del jaciment, al voltant del segle III aC, ha
estat confirmada per la troballa, en els nivells fundacionals de la fortalesa,
de dracmes emporitanes i de divisors com monedes de plata encunyades a
Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre
fabricades als tallers de Roses.
Durant la primera fase de vida de l'establiment, l'ocupació
fou pràcticament total. A la majoria d'estances s'hi realitzaren activitats
domèstiques, concretament a l'àmbit 1 es va documentar un petit taller
artesanal relacionat amb el treball del ferro. També, davant dels àmbits 1, 2 i
3 es va construir un pati empedrat que serviria com a espai comunitari pel grup
que viu a l'establiment.
Durant la segona fase d'ocupació de l'assentament es va
produir un progressiu abandonament i reducció de l'espai ocupat amb
l'abandonament d'alguns àmbits de la fortalesa.
El tret més sorprenent de l'assentament ibèric del Casol de
Puigcastellet és el contrast entre la gran entitat de l'estructura arquitectònica
de la fortificació, i el breu període cronològic durant el qual va estar
ocupat: des del tercer quart del s. III aC, fins a la darreria del s.IIII aC o
inicis del segle II aC. Per tant, la fortalesa només estaria ocupada uns 50
anys, segons indiquen els estudis faunístics sobre les generacions d'animals
criats a l'assentament.
La fortalesa del Casol cal relacionar-la amb el territori del
poble íber de l'Ausetània, organitzat de forma complexa i amb un poder polític
de tipus civitas, amb una encunyació de moneda pròpia (ausesken).
L'abandonament de l'assentament cal relacionar-ho amb les transformacions que
comportà l'ocupació militar romana.
***************************************************************************
A tocar del poblat ibèric i enmig d'un bosc de'alzines, hi han grans blocs de roca que possiblement van ser utilitzats per la construcció del poble.
**************************************************************************
Abans d'arribar al poblat ibèric es passa per el costat del Mas d'en Coll amb la seva bassa.
**************************************************************************
Llocs de la caminada fins al poblat.
**************************************************************************
Altres enllaços amb informació:
**************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada