CASTELL DE TARADELL o CASTELL D'EN BOIX
TARADELL - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX – XX
Descripció:
Les restes del castell de
Taradell estan situades sobre una gran balma. S'hi conserva un mur perimetral
del segle XIV de notable alçada, així com algun tram amb opus spicatum datable
del segle X. També s'identifiquen les restes d'una torre circular situada al
sector de mestral, feta de carreus i datada entre els segles X- XI. Aquesta
presumiblement protegia el portal d'entrada, que fou reconstruït amb una llinda
localitzada entre la runa del mateix castell. Una de les estructures
conservades ha estat identificada com la capella de la Santa Creu del Castell,
documentada des del segle XII.
També es coneix com el
Castell d'en Boix.
Història:
La primera notícia documental del castell de Taradell és de l'any 893, quan consta dins la venta d'un terreny al lloc de Socarrats. El castell i el seu terme seran novament esmentats en diversos documents anteriors al segle XI. L'any 1033 ja trobem documentat a Bermon de Taradell, primer castlà conegut, una descendenta del qual, Tiburgeta de Taradell, es casaria amb Pere de Vilademany al segle XII. Al segle XIV els límits del castell foren conflicte entre la universitat de Vic i els Vilademany, tot i que s'acabà resolent a favor dels segons per ordre del rei Jaume II. A finals del segle XIV i fins al segle XV el castell fou reconstruït, si bé poc després començà el seu abandonament. A finals del segle XVI hi van residir masovers, la darrera coneguda Nofra Sabates del Castell. Al segle XVII pertanyia al vescompte de Joc, junt amb el castell de Sau i de Viladrau. Després de molts anys en estat ruïnós, el Centre Excursionista de Taradell, l'Ajuntament de Taradell i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en van promoure una intervenció, entre els anys 1984 i 1992, amb l'objectiu de consolidar-ne les restes.
CREU DEL CASTELL DE TARADELL
Enllaç amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell-de-taradell
Creu situada a l'extrem de ponent de la cinglera on està edificat el castell de Taradell. És una creu llatina metàl·lica fitxada amb morter sobre una petita base, que al seu temps està sobre una base quadrangular de pedra lligada amb morter. La creu va ser feta per Joan Vilamitjana i va ser col·locada l'any 1968-1969. L'Agrupament Rocaguinarda en va posar una altra l'any 1973, obra també de Joan Vilamitjana.
El castell de Taradell està
situat a l'est del poble de Taradell, entre els torrents de Can Boix i de la
Mansa, sobre una plataforma de base calcària i en posició dominant. Les
primeres referències bibliogràfiques són de finals del s. IX. Hi hagué dues
reconstruccions els anys 1398 i 1406. En el s. XVI el castell esdevingué un
mas. S'ha descobert l'enderroc d'una torre datada del s. XI, amb restes d'haver
estat utilitzat com a habitatge. Sembla que aquesta torre quedaria fora d'ús de
manera definitiva després de les reconstruccions. També s'ha trobat una
habitació rectangular que podria correspondre, segons Caballé i Ollich, a la
capella de Santa Creu del Castell, de la qual hi ha referències a la
bibliografia però que fins llavors no s'havia identificat amb cap de les restes
arqueològiques localitzades.
Les intervencions dels anys 1984 a 1986 varen
aportar coneixements sobre el castell de Taradell. El castell data del segle
IX, tenint una ocupació fins al voltant del segle XIII, moment en el qual el
castell perdrà la transcendència i passarà a ser ocupat de forma esporàdica.
Referent a l'estructura A, els arqueòlegs
plantegen que es tracti de l'antiga capella de Santa Creu del Castell. Aquesta
capella apareix citada a la documentació entre els segles XII i XVI. Aquesta
estança estaria construïda de forma més meticulosa que la resta de les
estructures del castell, juntament amb un capçal a la part de llevant i la
orientació típica E-W. Hi ha una manca total de material arqueològic a
l'interior d'aquesta estança.
De l'estança B, hi haurien diverses possibilitats
interpretatives, o bé es tracta d'una de les torres que surt esmentat al
document de 1398 quan es fan les reformes i noves reedificacions o potser es
tractaria d'una zona d'emmagatzematge, que queda aïllat per revestiments de
calç.
El sector est del castell es troba molt alterat,
no conservant-se cap estructura murària pètria.
Pel que fa a la torre del castell, que seria un
dels elements més significatius de la fortificació. La torre, tant per la forma
circular, com pel carreu utilitzat i per analogia amb altre construccions els
arqueòlegs la daten entorn dels segles X - XI, existint possiblement una
ocupació anterior datada entorn dels segles V, VIII i XI pels materials
arqueològics i una llar. Aquesta torre tindria una alçada d'uns 9 metres i uns
dos pisos interiors. La manca de material d'època moderna evidencia que la
torre deixa d'utilitzar-se quan el castell es converteix en mas. Segons la
documentació la torre al segle XIV ja es trobaria en un estat de ruïna.
Les intervencions fins al 1989 varen definir les
diverses fases d'ocupació del castell, donant com a base una fase 0 amb la
possibilitat que el castell es fundés al segle VIII-IX. Posteriorment, entre
els segles IX i X, el castell funcionaria com a centre administratiu d'una zona
en procés de repoblació. D'aquesta fase, no se n'ha documentat restes clares.
Pel que fa a la fase del segle XI al XIII. El castell funcionaria com una peça
més de l'engranatge feudal. El castell s'organitzaria entorn de la torre, la
capella castral i altres estances. A inicis del segle XIV segons la
documentació el castell es troba en estat ruïnós. Per aquest motiu es realitzen
un seguit de construccions i refortificacions del castell. A partir del segle
XV, el castell es transformà en masia, arrasant la torre i la capella per a
conformar l'estructura de la masia. Per finalitzar, l'última fase correspon a
l'abandonament definitiu entorn del segle XVI, inicis del XVII fins als nostres
dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada