Blogs - pàgines - vincles

dijous, 10 de febrer del 2022

CASTELL DE LLERS

LLERS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


















*********************************************************
Carreró de les Llises que formaba part del recinte emmurallat de Llers.






*********************************************************
Enllaços amb informació:

Època: segle XIII

Descripció:

El municipi de Llers té una situació estratègica, dominant la plana empordanesa i proper als passos fronterers amb França. Per aquest motiu aquesta població va tenir un paper rellevant en bona part de les guerres i invasions al llarg de la història.
El castell està situat a la part alta del nucli antic de Llers, que quedà destruït en gran part a causa de la voladura del polvorí, ubicat a l'església parroquial, per part de les tropes republicanes l'any 1939, durant la retirada a la fi de la Guerra civil espanyola. Aquesta explosió també va afectar greument el castell.
Es tracta de les restes del castell de Llers formades per una torre i un recinte murat de planta rectangular. A l'interior de la muralla es conserven restes de diverses estances. És una construcció molt homogènia, construïda durant el segle XIII, seguint el model tradicional romànic, amb la torre central i el recinte murat envoltant-la.
La torre és de planta circular, d'uns dotze metres d'alçada, i presenta diverses esquerdes tant en sentit horitzontal com vertical, a conseqüència de l'explosió de l'any 1939. Els murs tenen un gruix aproximat d'uns dos metres, creant un diàmetre d'uns dotze metres totals. A la banda de llevant del parament hi ha un esvoranc que probablement es correspongui amb l'antic portal d'accés, al nivell del primer pis, a uns 6 m. d'alçada. Únicament en resten alguns fragments de la cantonera del brancal interior i part de l'arc que el cobria. No hi ha cap altra obertura en tot el parament.
El portal d'accés al recinte murat devia ocupar l'esvoranc existent a la part central del mur de llevant. De la porta només se'n conserven alguns carreus.
A la banda de migdia hi ha una gran sala rectangular amb la coberta actualment restituïda, que presenta una porta d'accés d'arc rebaixat bastida en pedra desbastada, a l'extrem de llevant del parament. La banda de ponent del recinte estava distribuït en dues sales independents. Des d'aquesta part de la construcció es podia accedir al pati central i l'exterior del recinte, mitjançant dues portes degradades. A la banda de tramuntana hi havia hagut una altra sala rectangular, tot i que fou aprofitada modernament com habitatge.
Els paraments estan bastits amb carreus de pedra calcària col·locats formant filades horitzontals i lligats amb morter de calç. Cal destacar, al costat de la porta d'accés, per la cara interior, un tram del parament bastit amb pedra desbastada disposada en opus spicatum, que probablement es correspongui amb una de les estructures més antigues del castell.

Història:

Hi ha constància de la importància dels senyors de Llers als segles X i XI, la qual cosa fa pensar en la presència d'una fortificació per aquestes dates. Concretament, es parla d'Arnau de Llers (1050) i l'any 1107 es troben les signatures d'Arnau i Bertran de Llers, en el document en el què el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, i el comte de Besalú, Bernat III, es fan mútua donació dels seus comtats en cas de què ambdós morissin sense fills hereus. D'aquesta manera, els senyors de Llers passen a ser vassalls dels comtes de Barcelona. Aquest castell quedava inclòs dins del comtat de Besalú i pertanyia, com tot el seu terme, al Monestir de Sant Pere de Rodes. Queda documentat el 1021 i sembla que quedava protegit per tres castells menors propers: Bellver, Cabrera i Destorrent. El castell apareix situat en una zona fronterera entre els comtats de Barcelona i el d'Empúries, cosa que va ser l'origen de moltes disputes. A la segona meitat del segle XIII el castell passa a mans dels Rocabertí. Guillem de Cervià, fill d'Arnau de Llers, heretà la baronia de Llers i la va vendre al vescomte de Rocabertí. A partir d'aquest moment va protagonitzar un procés de grans reformes i el dotarien de fortes defenses aixecant un recinte emmurallat que va patir les conseqüències del setge per part de l'exèrcit de Jaume I l'any 1274. Els vescomtes de Rocabertí es van mantenir com a senyors del castell.
Va tenir un paper molt important quan l'any 1285, l'exèrcit francès va intentar envair Catalunya en el marc d'una creuada contra Pere II (Pere el Gran). Carles I de Valois, fill del rei francès, Felip II de Borgonya(Felip l'Ardit), es va coronar rei " de la terra de Catalunya".
L'any 1409 el castell passa a poder de la Corona i va ser preparat per a resistir els setges d'armes de foc entre els anys 1427 i 1428. Durant aquest segle participà en les Guerres Remences com a fortalesa important. Durant la Guerra del Segadors (1460), el vescomte Francesc Dalmau de Rocabertí va prendre part a favor de Felip IV, per la qual cosa els pagesos van assaltar de nou el castell.
Durant els segles XV, XVI i XVII el castell canvià diverses vegades de propietari, fins que retornà novament als vescomtes de Rocabertí, que posseïren el títol de "barons de Llers", fins a l'extinció del llinatge al segle XIX.
Durant les Guerres de Successió (1705-1795) va quedar fortament afectat degut a una forta explosió de la seva santabàrbara. La Gran Guerra (1790-1795) va acabar d'afectar les estructures del castell.
A la primera meitat del segle XVIII el castell estava ja molt malmès, tal i com queda descrit en un document de Pallisser en el seu Racionaris. Malgrat el seu estat de ruïna, fou fortificat i encara va tenir el seu ús durant les guerres carlistes dels anys 1833-1840.
El darrer capítol bèl·lic que va protagonitzar va ser el conegut com a " Foc de Llers". L'any 1856, els progressistes de Ramon Roger de Maçanet, el van ocupar i van resistir l'exèrcit centralista de les companyies del castell de Sant Ferran de Figueres.

Finalment, els veïns de Llers el van enderrocar i van acabar d'inutilitzar la fortalesa l'any 1875.
La retirada de l'exèrcit republicà durant la Guerra civil (1939), va suposar el darrer capítol que va afectar tot el nucli antic del poble de Llers, inclòs el castell, ja que van fer esclatar tota la munició que tenien emmagatzemada al polvorí que hi havia a l'església.
Els anys 1981, 1982 i 1984 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Llers van endegar una sèrie d'intervencions per consolidar, netejar i restaurar els diferents murs donat el seu estat ruïnós.
Des d'aleshores s'hi ha intervingut en altres ocasions, essent l'última restauració la dels anys 2012-13, dins el programa de l'u per cent cultural. El seguiment arqueològic d'aquestes obres ha posat al descobert diverses estructures, així com fragments de material ceràmic, que aporten informació sobre èpoques d'ocupació del lloc molt més antigues del que fins ara es tenia coneixement.

Jaciment recinte emmurallat de la força de Llers

El jaciment es troba localitzat al capdamunt del puig que domina la vila de Llers, i correspon al castell i el recinte emmurallat d'època medieval del nucli de Llers. Les primeres notícies documentals de l'existència de la nissaga de Llers són de l'any 1090, en un pacte entre els comtes Guillem d'Hug i Bernat II de Besalú. La muralla no és citada fins al segle XIV, en un document notarial. Al segle XVI el castell i recinte sofrí greus desperfectes durant la guerra de Successió, moment en el qual fou abandonat. Per la seva banda bona part de la muralla externa fou enderrocada al segle XIX . En l'actualitat encara es pot resseguir el perímetre original en el plànol de la vila. Aquest estaria limitat pels carrers de les Llises a llevant, el carrer de la plaça a ponent i el carreró de les llises a migdia.
De les restes conservades destaca la torre central amb un diàmetre d'11 m i un gruix de 2 m. Al voltant d'aquesta torre es troba la fortalesa, composta per diverses dependències. Les restes de la muralla que l'envoltava són molt minses però encara es poden resseguir en les construccions modernes sobre les quals s'aixequen. L'aparell constructiu del conjunt és força variat. La torre central està feta amb carreus de gran mida afilerats de manera regular, mentre que la resta de construccions annexes tenen un aparell més irregular. Les restes del recinte murat també són fetes amb carreus grans afilerats regularment.
L'estat de conservació del conjunt és desigual. Tot i conservar en bona part els paraments en un alçat considerable, en molts trams s'observen esquerdes importants i danys estructurals. D'altra banda s'han realitzat obres de consolidació poc respectuoses amb criteris històrics.
L'any 2012 es va realitzar una intervenció arqueològica vinculada al projecte de consolidació i restauració del castell. Les tasques consistiren en una neteja de la zona interior amb mitjans mecànics i l'obertura d'una rasa de serveis a l'exterior. Els treballs arqueològics han permès documentar el procés d'evolució del poblament a l'entorn de Llers. Les excavacions han permès documentar una primera fase d'ocupació prerromana al castell, corresponent a un mur amortitzat abans del segle I dC. Posteriorment, una segona fase, es troba al voltant del segle IdC amb l'aparició d'unes columnes. La seva fonamentació afecta el mur anterior. Tot i que no es tenen masses dades, es podria tractar d'un element porxat. Una tercera fase correspondira als segles I-III dC on es documenta una estança destruïda per un incendi. No és possible reseguir quina seria la seva funcionalitat degut a l'escassetat de dades que s'ha pogut registrar. Una quarta fase faria referència a la construcció del castell. Aquest fou construït anivellant el terreny anterior i en alguns casos sobre la roca mare directament. El material que data els estrats és ceràmica espatulada que ens situa entorn dels segles X-XI. No se sap quina seria la configuració del castell en aquesta fase inicial, però es creu que estaria format per la torre circular i una camisa de planta possiblement quadrangular. Posteriorment hi ha referències documentals de millora i ampliació del castell, però no s'han pogut comprovar arqueològicament. Finalment, es troba la fase d'enderroc corresponent als anys 1660 i 1712. Durant aquesta fase el castell pateix una destrucció important, sobretot el 1660 amb la retirada de les tropes castellanes del castell en el context de la Guerra dels Segadors. Durant la Guerra de Successió s'haurien reparat els danys anteriors tant per partidaris de Felip V com de Carles d'Àustria. Aquests últims el derroiren per evitar que s'utilitzés com a defensa.

********************************************************* 


********************************************************* 
Altres enllaços amb informació:








********************************************************* 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada