ERMITA DE SANT AGUSTÍ DE SANT JULIÀ DEL LLOR
SANT JULIÀ DEL LLOR i BONMATÍ - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI – XII
Descripció:
Conjunt arquitectònic format
per l’ermita, orientada a llevant, el cementiri i la rectoria, adossada a
l’ermita. Tots aquests elements estan suportats per un aterrassament situat al
capdamunt del turó. L’ermita és un edifici d’una sola nau rectangular, més
ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc
triomfal. El seu absis semicircular té forma de ferradura. Els materials més
antics de l’edifici són els carreus cisellats i alguns fragments d’escultura.
L’edifici actual conserva en bona part l’estructura del segle XII i també
resten molts afegits i reformes posteriors. En els darrers dos-cents anys s’ha
afegit a l’ermita d’una banda, una rectoria de dues plantes i una sagristia,
que es comuniquen amb l’absis, i d’altra banda, un cor de fusta penjat als peus
de la nau i una espaiosa capella lateral poligonal. L’accés al cor es fa per
una escala de cargol interior. Pel que fa a la façana, està dotada d’una porta
rectangular del segle XIX, emmarcada de pedra calcària de Girona i datada de
1882, i d’un òcul o ull de bou superior. Aquest òcul està enreixat i format per
quatre blocs de pedra. Culmina la façana el campanar d’espadanya de dos òculs
dotats d’arcs de mig punt amb impostes i muntants avançats i una coberta de
teula a doble vessant. Existeixen dues campanes, una de gran i una de petita.
Sobre del teulat hi ha una veleta de ferro forjat amb els punts cardinals. A la
part exterior de l’edifici hi ha unes escaletes per accedir al campanar,
actualment cobert amb una ampliació d’un sostre a tres vessants.
Notícies
històriques:
Aquesta ermita, una de les
més antigues de la contrada, es troba emplaçada al cim del turó més alt del
municipi (295 m.s.n.m.) i possiblement fos una estada d’eremites abans de la
seva integració a la regla monacal benedictina durant la repoblació i
cristianització endegada des dels monestirs pròxims. El primer esment del nom
de Sant Julià del Llor és del segle X (949), dins l’acta de consagració del
monestir de Santa Maria d’Amer. A finals del segle X rep el nom de “Sancti
Juliani de Lauro”. Durant l’alta edat mitjana l’actual municipi estava sota
jurisdicció religiosa del monestir de Santa Maria d’Amer i sota jurisdicció
comtal del casal de Barcelona. Sant Julià fou parròquia, almenys, des del segle
XI (1086). De 1368 a 1381 la Jurisdicció passa del monestir d’Amer a la Ciutat
de Girona, que hi retornarà passat aquest temps. L’evolució històrica dels focs
de la zona de Sant Julià del Llor és la següent (1 foc = 4’5 persones aprox.):
1332, 7 focs; 1378, 7 focs; 1718, 55 focs i 1787, 191 focs. Unes notícies
històriques interessants són les referències dels rectors de Sant Julià
respecte a diferents moviments sísmics que va patir la zona durant el segle
XIX. El rector Mateu Cardenet va deixar constància dels terratrèmols de 28 de
febrer i 22 de març de 1852 (...sentirem un gran terremotu que tremolaba tota
la casa, a fins en la cuina y terra firma...), i el rector Joaquim Ministral
anotà els del 27 de juny i del 4 d’agost de 1880 (...se sintió un horacan o
terremoto, que encontrandome en la Yglesia hizo un estruendo tan grande y
tremoló en las paredes, que me espantó y salí para ver si habia caido alguna
pared...). L’antic cementiri de Sant Julià es va reconstruir el 1875, amb el
cost (de jornals de mestre i manobra) de 484 rals. La portella metàl·lica del
cementiri conté la data de 1882. La història de l’edifici actual, deixant de
banda tot allò anterior al segle XII i les reformes menors, parteix d’una
reconstrucció del segle XII, una altra del segle XV i acaba amb les reformes de
finals de segle XIX (motivada per nou contingent humà que aportà la indústria
instal·lada a Bonmatí) i la restauració del segle XX (1990).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada