Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 28 de març del 2022

ERMITA DE SANT AGUSTÍ DE SANT JULIÀ DEL LLOR 

SANT JULIÀ DEL LLOR i BONMATÍ - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
























***************************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XI – XII

Descripció:

Conjunt arquitectònic format per l’ermita, orientada a llevant, el cementiri i la rectoria, adossada a l’ermita. Tots aquests elements estan suportats per un aterrassament situat al capdamunt del turó. L’ermita és un edifici d’una sola nau rectangular, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal. El seu absis semicircular té forma de ferradura. Els materials més antics de l’edifici són els carreus cisellats i alguns fragments d’escultura. L’edifici actual conserva en bona part l’estructura del segle XII i també resten molts afegits i reformes posteriors. En els darrers dos-cents anys s’ha afegit a l’ermita d’una banda, una rectoria de dues plantes i una sagristia, que es comuniquen amb l’absis, i d’altra banda, un cor de fusta penjat als peus de la nau i una espaiosa capella lateral poligonal. L’accés al cor es fa per una escala de cargol interior. Pel que fa a la façana, està dotada d’una porta rectangular del segle XIX, emmarcada de pedra calcària de Girona i datada de 1882, i d’un òcul o ull de bou superior. Aquest òcul està enreixat i format per quatre blocs de pedra. Culmina la façana el campanar d’espadanya de dos òculs dotats d’arcs de mig punt amb impostes i muntants avançats i una coberta de teula a doble vessant. Existeixen dues campanes, una de gran i una de petita. Sobre del teulat hi ha una veleta de ferro forjat amb els punts cardinals. A la part exterior de l’edifici hi ha unes escaletes per accedir al campanar, actualment cobert amb una ampliació d’un sostre a tres vessants.

Notícies històriques:

Aquesta ermita, una de les més antigues de la contrada, es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi (295 m.s.n.m.) i possiblement fos una estada d’eremites abans de la seva integració a la regla monacal benedictina durant la repoblació i cristianització endegada des dels monestirs pròxims. El primer esment del nom de Sant Julià del Llor és del segle X (949), dins l’acta de consagració del monestir de Santa Maria d’Amer. A finals del segle X rep el nom de “Sancti Juliani de Lauro”. Durant l’alta edat mitjana l’actual municipi estava sota jurisdicció religiosa del monestir de Santa Maria d’Amer i sota jurisdicció comtal del casal de Barcelona. Sant Julià fou parròquia, almenys, des del segle XI (1086). De 1368 a 1381 la Jurisdicció passa del monestir d’Amer a la Ciutat de Girona, que hi retornarà passat aquest temps. L’evolució històrica dels focs de la zona de Sant Julià del Llor és la següent (1 foc = 4’5 persones aprox.): 1332, 7 focs; 1378, 7 focs; 1718, 55 focs i 1787, 191 focs. Unes notícies històriques interessants són les referències dels rectors de Sant Julià respecte a diferents moviments sísmics que va patir la zona durant el segle XIX. El rector Mateu Cardenet va deixar constància dels terratrèmols de 28 de febrer i 22 de març de 1852 (...sentirem un gran terremotu que tremolaba tota la casa, a fins en la cuina y terra firma...), i el rector Joaquim Ministral anotà els del 27 de juny i del 4 d’agost de 1880 (...se sintió un horacan o terremoto, que encontrandome en la Yglesia hizo un estruendo tan grande y tremoló en las paredes, que me espantó y salí para ver si habia caido alguna pared...). L’antic cementiri de Sant Julià es va reconstruir el 1875, amb el cost (de jornals de mestre i manobra) de 484 rals. La portella metàl·lica del cementiri conté la data de 1882. La història de l’edifici actual, deixant de banda tot allò anterior al segle XII i les reformes menors, parteix d’una reconstrucció del segle XII, una altra del segle XV i acaba amb les reformes de finals de segle XIX (motivada per nou contingent humà que aportà la indústria instal·lada a Bonmatí) i la restauració del segle XX (1990).

***************************************************
Altres enllaços amb informació:




***************************************************




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada