ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
LES ESCAULES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Es tractava d'una església
romànica que fou destruïda durant el segon quart del segle XX. Surt
referenciada en una butlla del papa Silvestre II a favor de la seu de Girona,
de l'any 1022.
La única documentació conservada són una sèrie de
fotografies de l'arxiu de Josep Maria Gavin a partir de les quals, Joan Badia
en fa la descripció (1985). Sant Martí de les Escaules era una església de
planta rectangular amb una sola nau amb absis semicircular al capcer i volta
apuntada. La portalada que s'obria al mur meridional era d'un sol arc de mig
punt adovellat. Els murs estaven fets de carreus ben escairats. Per les seves
característiques arquitectòniques, J. Badia data aquest edifici entre els
segles XII i XIII.
Sobre l'estat de conservació, actualment no s'observa
cap indici d'aquesta església, ja que fou desmuntada i els seus carreus
aprofitats per construccions del voltant.
Època: finals
segle XVIII
Descripció:
Església d'una sola nau amb
capçalera poligonal orientada al nord. La nau està coberta amb una volta de
canó decorada amb llunetes i dividida per arcs torals sostinguts damunt d'una
cornisa motllurada que recorre l'interior del temple. L'absis està cobert amb
una volta semiesfèrica d'arestes i llunetes, sense cap mena de separació amb la
nau. Els murs laterals presenten fornícules a mode de capelles, tot i que no es
marquen en planta, i estan cobertes amb petites voltes de canó. Als peus del
temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada recolzada als murs
laterals. La principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés
rectangular emmarcat amb carreus regulars de pedra i la llinda plana gravada
amb la data del 1785 al centre. Damunt seu hi ha una petita fornícula
apetxinada amb la imatge del sant patró a l'interior. A la part superior de la
façana hi ha una obertura circular a mode de rosetó i un rellotge de sol situat
sota l'eix carener de la teulada. El campanar es troba situat a l'angle
sud-oest del parament. Presenta el basament de planta quadrada i el cos
superior octogonal, dividit en dos trams diferenciats per una cornisa de pedra.
El cos superior presenta quatre obertures d'arc apuntat i està rematat per una
balustrada. L'interior del temple està profusament decorat. Destaca el retaule
de l'altar principal i les pintures murals que l'acompanyen.
Exteriorment, l'edifici està bastit amb pedra de
diverses mides i fragments de maons, lligats amb abundant morter de calç.
Notícies
històriques:
Per parlar de l'actual
església cal fer esment de l'antic monestir de sant Martí de les Escaules, ja
que representa el seu origen.
Hi ha constància de què aquest monestir ja existia
entre els anys 814 i 840en temps de Lluís el Pietós. Es creu que va ser fundat
entre els anys 820 i 825 per Adulf, el seu primer abat conegut. És possible que
l'origen d'aquest monestir fos una antiga fundació visigoda anterior o, fins i
tot anterior, d'època romana.
Es conserva un document datat en el 844 on consten
totes les propietats del monestir.
Apareix citada per primer cop a una bula papal de
Silvestre II en favor de la Seu de Girona al 1002 com a pertanyent al comtat de
Besalú, “Sancati Martini, ecclesia que est in locum quem dicunt Calidas, in
comitatu Bisuldunense”.
En les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280,
on hi figuren les esglésies amb rendes pròpies que eren obligades a contribuir
al sosteniment de les croades, apareix com a ecclesia de ipsis Calidis i consta
com a parròquia als nomenclàtors del segle XIV.
Actualment no queden restes de l'antiga església
vella de Sant Martí de les Escaules ja que va ser enderrocada als any 20 del
segle XX.
L'actual església de Sant Martí de les Escaules va
ser construïda al segle XVIII tal i com queda mostrat a la llinda de la
portalada de la façana de migdia (1785), substituint l'antiga església
medieval. Sembla que va ser construïda pels veïns de les Escaules i rodalies
animats pel rector a realitzar els treballs com a acte d'expiació.
El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840. Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir. Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844. En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables. A més de les possessions de les Escaules, dominaven la villa de “Furnos”, el vilar “Supiratos” i el lloc de “Buchatella”, al pagus de Besalú, i també el vilar de “Leocarcari in monte Albario”, al pagus de Peralada. Aquests llocs han estat identificats amb el mas del Forn, el veïnat de Subirats, tots dos de l’actual terme de Terrades, el poble de Boadella i, segurament, un indret prop de Rocabertí, al terme de la Jonquera. També posseïen la “cella sancti Pauli de Lirlir”, que segurament cal identificar amb Sant Pau de la Calçada. En aquest document figura que els monjos havien artigat els erms i aprisiat la terra. Tenint en compte el patrimoni de què gaudia el monestir l’any 844, és possible de suposar que, com altres monestirs sorgits durant el renaixement monàstic dels segles VIII i IX, podia tractar-se de la supervivència o la revitalització d’un monestir visigòtic. Tanmateix, la vida d’aquest cenobi fou curta. L’any 899 havia perdut la seva independència, puix que en un diploma de Carles el Simple apareix com una simple cella que era confirmada com a domini de la seu de Girona. També en el mateix sentit, és confirmada a la seu en un altre precepte del mateix rei, de l’any 922, en el qual és designada encara com a abadia de Sant Martí. El 982, el clergue Guigó deixà unes terres al monestir de Sant Martí de la Muga. L’any 1002, segons una butlla del papa Silvestre II, no era més que una simple església de poble, possessió de la seu de Girona: “ecclesiam sancti Martini quae est in locum quem dicunt Calidas”. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 és esmentada l’“ecclesia de ipsis Calidis” i, com a parroquial, l’any 1362 i també en els nomenclàtors diocesans del segle XIV: “ecclesia parrochialis sancti Martini de ipsis Calidis”. L’any 1691 en el nomenclàtor d’esglésies hom troba la unió de l’església de Boadella amb la parroquial de les Escaules. Actualment no hi ha el més petit rastre d’aquesta església de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Martí fou construïda al segle XVIII en un altre lloc d’aquest indret, vers ponent, respecte a l’antic emplaçament del monestir primitiu. L’església antiga era ruïnosa i es destruí totalment l’any 1923. L’edifici era una construcció d’una sola nau amb absis semicircular. La portada s’obria al mur meridional de la nau. De les fotografies que en resten es pot deduir que la portada havia estat una mica reformada; potser n’havia estat arrencat un guardapols. En aquest mur de migdia hi havia també dues finestres de doble esqueixada. La finestra que hi ha al centre de l’absis era també de doble biaix. La volta de la nau era apuntada. L’església fou construïda amb grans carreus ben escairats, els quals eren disposats en filades seguides. Les voltes eren, també, de carreuada. Gràcies a les fotografies de l’Arxiu Gavín, hom pot considerar que l’església vella de Sant Martí de les Escaules, actualment desapareguda, fou construïda als segles XII o XIII. A l’edifici de les antigues escoles públiques, a l’entrada del nucli de població, hom hi pot veure molts dels carreus de l’església, els quals foren reutilitzats en construir-lo l’any 1928.
**********************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://webspobles2.ddgi.cat/boadellailesescaules/visitans/llocs-dinteres/esglesia-de-sant-marti/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6755
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6347
https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742
**********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada