Blogs - pàgines - vincles

diumenge, 27 de març del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GREGORI

SANT GREGORI - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







Làpida sepulcral de Guillem d'Abbacia

G: DABBACIA: IACENT HIC IN PACE QUIETA: QUEM SOCIAT SOCIA RE ET NOMINE DICTA BONETA: ET ERMESSENDIS ILLI SOCIATA SECUNDO: QUOS QUI PERPENDIS MEMOR ESTO SUI ROGO: MUNDO TRANSLATI ANNO DOMINI: Mº CCº XCº VIIIº: XVº KALENDAS ARILIS

Guillem d'Abbacia jau ací en pau quieta, al que acompanya la muller de fet i de nom dita Boneta, i Ermessenda unida a ell segonament. Dels quals tu que ho contemples et prego en facis memòria. Sortits del món el 18 de març de l'any del senyor 1298.

Possiblement, el fet de posar aquesta làpida a la façana de l'església era per recordar un senyor i una família que contribuïren notablement a unes obres de transformació gòtica de l'antiga església, les quals degueren començar a finals del XIII. La inscripció ens diu que Guillem d'Abaccia era casat dues vegades, primer amb Boneta i després amb Ermessenda, i que ell degué sobreviure a les dues i morí el 18 de març del 1298, o sia el 1299, després de fer la deguda reducció.Realment no es pot establir amb precisió qui era aquest Guillem d'Abbacia, però segurament es tractava d'un dels membres de la família que exerciren de batlles de sac a finals del segle XIII, tal i com es constata el document de 10 de gener de 1291, en que l'abat Arnau del monestir de Galligants cobra 10 sous per concedir l'establiment d'una feixa de terra a Miquel Xiberta de Sant Gregori i a la seva esposa Maria, situada al lloc dit "Roses", i intervé com a batlle de sac Ramon d'Abadia. I també es constata en els documents de l'arxiu de la Casa Verdaguer de Sant Gregori, en que també al segle XIII, ja un Guillem d'Abadia, antecessor de l'esmentat Ramon, exercia el càrrec de batlle de sac d'alguns senyors importants en transaccions que es feien a Sant Gregori. El fet d'exercir de batlles de sac, denota que els Abbadia o Abbacia degueren ser una casa important o amb el temps ho arribaren a ser, com passava en aquelles èpoques amb tots els batlles de sac, i la làpida sepulcral de l'església fa pensar que estava estretament vinculada a Sant Gregori.
















Enllaç amb informació:

Època: segle XI

Descripció:

L'edifici avui és de planta de creu llatina, de tres naus, capelles laterals, cimbori i dues ales que parteixen del creuer a cada banda. L'absis central és de semicercle, amb volta de mig punt rebaixada i tres finestres de tipus romànic de doble esqueixada. L' absidiola, també romànica, del costat té una finestra del mateix tipus. totes dues presenten decoració d'arcuacions i faixes llombardes. A l'altra banda hi ha la sagristia en el lloc on anteriorment hi havia l'absidiola que falta. El cimbori amb quatre trompes ve suportat sobre quatre arcs sostinguts sobre amples pilastres. A la part superior hi ha una lluerna. Les capelles s'obren a la nau central amb arcs de canó rebaixats de pedra. El cor existent és una obra gòtica, amb nervis de pedra que sostenen l'arc rebaixat que s'aguanta a cada costat de nau damunt una petita cornisa. També hi ha el comunidor, que aquí és situat a la planta superior en una torre, alta, amb quatre finestres d'arc de mig punt, obertes als quatre vents i coberta piramidal. La façana principal també presenta decoració d'arcuacions seguint el pendent de la coberta de la nau central. La remodelació del campanar que s'alça sobre el creuer correspon a reformes posteriors.

Notícies històriques:

El 882 fou donada pel bisbe Teotari a la catedral de Girona. Hauria estat una petita construcció preromànica de la qual no se'n conserven restes. Al segle X o XI s'hauria ampliat, segons es pot veure en el pergamí de consagració realitzada pel bisbe Odó a finals del segle X o principis del segle XI. Devia tenir planta de creu llatina, una nau i capçal amb tres absis, cimbori i creuer. La nau devia tenir la llargada de l'actual i la portada era la mateixa. Es conserven dos dels tres absis primitius. És probable que fos consagrada el 1038. Fou la segona consagració ja que el bisbe Odó ho havia fet 50 anys enrere. En el segle XIII i XIV es feren importants reformes. S'haurien obert els murs laterals de la nau i construït les capelles, donant així un temple de tres naus com és ara. El 1588 es construí la pica baptismal. De la mateixa època és la capella del Roser, acabada abans de 1606, i la del Sant Crist. De principis del segle XVII seria també l'actual campanar.
A la primera meitat del segle XVIII es feren també altres obres: s'allargaren les naus del creuer amb les dues capelles fondes. Primer fou la del costat de l'evangeli, al 1727. La que es troba al costat de l'epístola és de 1730. Es construí la sagristia nova, destruint l'absidiola lateral romànica que falta. L'any 1851 s'hauria acabat el remat de caire abarrocat que configura l'actual façana principal. Finalment el 1984 s'han realitzat obres de restauració.

**************************************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-girones/patrim-girones-santgregori/patrim-girones-santgregori-esglesia

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/228_SGregori/SGregorI.htm

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/esglesia-de-sant-gregori/

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-gregori-sant-gregori-girones/

**************************************************************************





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada