ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GREGORI
SANT GREGORI - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
G: DABBACIA: IACENT HIC IN PACE QUIETA: QUEM SOCIAT
SOCIA RE ET NOMINE DICTA BONETA: ET ERMESSENDIS ILLI SOCIATA SECUNDO:
QUOS QUI PERPENDIS MEMOR ESTO SUI ROGO: MUNDO TRANSLATI ANNO DOMINI: Mº CCº XCº
VIIIº: XVº KALENDAS ARILIS
Guillem d'Abbacia jau ací
en pau quieta, al que acompanya la muller de fet i de nom dita Boneta, i
Ermessenda unida a ell segonament. Dels quals tu que ho contemples et prego en
facis memòria. Sortits del món el 18 de març de l'any del senyor 1298.
Possiblement, el fet de
posar aquesta làpida a la façana de l'església era per recordar un senyor i una
família que contribuïren notablement a unes obres de transformació gòtica de
l'antiga església, les quals degueren començar a finals del XIII. La inscripció
ens diu que Guillem d'Abaccia era casat dues vegades, primer amb Boneta i
després amb Ermessenda, i que ell degué sobreviure a les dues i morí el 18 de
març del 1298, o sia el 1299, després de fer la deguda reducció.Realment no es
pot establir amb precisió qui era aquest Guillem d'Abbacia, però segurament es
tractava d'un dels membres de la família que exerciren de batlles de sac a
finals del segle XIII, tal i com es constata el document de 10 de gener de
1291, en que l'abat Arnau del monestir de Galligants cobra 10 sous per concedir
l'establiment d'una feixa de terra a Miquel Xiberta de Sant Gregori i a la seva
esposa Maria, situada al lloc dit "Roses", i intervé com a batlle de
sac Ramon d'Abadia. I també es constata en els documents de l'arxiu de la Casa
Verdaguer de Sant Gregori, en que també al segle XIII, ja un Guillem d'Abadia,
antecessor de l'esmentat Ramon, exercia el càrrec de batlle de sac d'alguns
senyors importants en transaccions que es feien a Sant Gregori. El fet
d'exercir de batlles de sac, denota que els Abbadia o Abbacia degueren ser una
casa important o amb el temps ho arribaren a ser, com passava en aquelles èpoques
amb tots els batlles de sac, i la làpida sepulcral de l'església fa pensar que
estava estretament vinculada a Sant Gregori.
Època: segle
XI
Descripció:
L'edifici avui és de planta
de creu llatina, de tres naus, capelles laterals, cimbori i dues ales que
parteixen del creuer a cada banda. L'absis central és de semicercle, amb volta
de mig punt rebaixada i tres finestres de tipus romànic de doble esqueixada. L'
absidiola, també romànica, del costat té una finestra del mateix tipus. totes
dues presenten decoració d'arcuacions i faixes llombardes. A l'altra banda hi
ha la sagristia en el lloc on anteriorment hi havia l'absidiola que falta. El
cimbori amb quatre trompes ve suportat sobre quatre arcs sostinguts sobre
amples pilastres. A la part superior hi ha una lluerna. Les capelles s'obren a
la nau central amb arcs de canó rebaixats de pedra. El cor existent és una obra
gòtica, amb nervis de pedra que sostenen l'arc rebaixat que s'aguanta a cada
costat de nau damunt una petita cornisa. També hi ha el comunidor, que aquí és
situat a la planta superior en una torre, alta, amb quatre finestres d'arc de mig
punt, obertes als quatre vents i coberta piramidal. La façana principal també
presenta decoració d'arcuacions seguint el pendent de la coberta de la nau
central. La remodelació del campanar que s'alça sobre el creuer correspon a
reformes posteriors.
Notícies
històriques:
El 882 fou donada pel bisbe
Teotari a la catedral de Girona. Hauria estat una petita construcció
preromànica de la qual no se'n conserven restes. Al segle X o XI s'hauria
ampliat, segons es pot veure en el pergamí de consagració realitzada pel bisbe
Odó a finals del segle X o principis del segle XI. Devia tenir planta de creu
llatina, una nau i capçal amb tres absis, cimbori i creuer. La nau devia tenir
la llargada de l'actual i la portada era la mateixa. Es conserven dos dels tres
absis primitius. És probable que fos consagrada el 1038. Fou la segona
consagració ja que el bisbe Odó ho havia fet 50 anys enrere. En el segle XIII i
XIV es feren importants reformes. S'haurien obert els murs laterals de la nau i
construït les capelles, donant així un temple de tres naus com és ara. El 1588
es construí la pica baptismal. De la mateixa època és la capella del Roser,
acabada abans de 1606, i la del Sant Crist. De principis del segle XVII seria
també l'actual campanar.
A la primera meitat del segle XVIII es feren també
altres obres: s'allargaren les naus del creuer amb les dues capelles fondes.
Primer fou la del costat de l'evangeli, al 1727. La que es troba al costat de
l'epístola és de 1730. Es construí la sagristia nova, destruint l'absidiola
lateral romànica que falta. L'any 1851 s'hauria acabat el remat de caire
abarrocat que configura l'actual façana principal. Finalment el 1984 s'han
realitzat obres de restauració.
**************************************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/228_SGregori/SGregorI.htm
https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/esglesia-de-sant-gregori/
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-gregori-sant-gregori-girones/
**************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada