Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 29 de març del 2022

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIUDAURA

RIUDAURA - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Església de Santa Maria








Adossat a l'església hi ha l'antic Monestir o Abadia amb una petita torre rodona medieval





Enllaç amb informació de l'església :

Època: segle XVIII

Descripció:

L'església parroquial de Santa Maria de Riudaura - també coneguda con abadia o monestir de Santa Maria - és un conjunt de gran impacte al paisatge. Amb nombroses i evidents remodelacions d'èpoques molt diverses, l'actual temple és el construït al segle XVIII. Conserva una torre de secció circular d'època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle XVIII.
Porta
Situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l'Infant. Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig.
Llindes
A l'interior del temple:

1-. "NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723"
2-. "ACCENDE NVANDO PVRVN'TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723".
Els púlpits conservats a l'interior de l'església, estan decorats amb estuc blanc i els detalls ornamentals de fullatges daurats. Estan coronats per un teuladet damunt del qual dos àngels sostenen la creu. Disposen de cinc costats amb els següents motius ornamentals:
En el primer púlpit hi apareix la inscripció CURATO PARRAL DE . S. MARIA DE RIUDAURA, i un brau com a símbol d'un evangelista.
En el segon púlpit, hi apareix inscrit I H S, una àguila i un lleó com a símbols evangelistes, un escut d'armes, un cap d'àngel, la frase ALCALDIA NACIONAL DE RIUDAURA i un nus i unes mans.
Trobem a l'altar principal un retaule de Santa Maria. També en trobem als altars laterals retaules que pertanyen entre el XVIII-XIX.

Notícies històriques:

Aquesta construcció fou fundada com a monestir benedictí pel compte Guifré de Girona-Besalú vers el 852 i al 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà la seva primera església, al lloc conegut en aquell moment com "Riodazari". L'any 937, Sunyer traspassarà la casa al monestir franc de Santa Maria de la Grassa, portant-se a terme nombroses obres de restauració.

Al segle XV l’antic monestir va ser molt malmès per un terratrèmol i al seu lloc es va edificar una petita església.
A mitjans del segle XVI va deixar de pertànyer a la Grassa, iniciant però una etapa de desprestigi i pèrdua d'autoritat.
El papa Climent VII va decidir posar-lo a la dependència de Sant Pere de Camprodon a l'any 1592.
Al primer terç del segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, es produí l'abandó del conjunt. L'actual església és un edifici del segle XVIII.




Enllaç amb informació de l'abadia i la torre rodona:

El monestir es va construir al s. IX pel Comte de Besalú que volia controlar aquestes allunyades i transitades terres. Era un monestir de monjos benedictins. Durant molts segles va dependre de Santa Maria de la Grassa, orde religiós occità.

El monestir de Santa Maria de Ridaura fou fundat pel comte Guifred de Girona-Besalú el 852 i la primera església fou consagrada pel bisbe Sunifred de Girona el 858. Al segle següent el comte Sunyer, probablement a causa de la poca vitalitat del monestir, l’uní (937) en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa i el 950 fou consagrat un nou temple. El segle XV l’antic monestir de Santa Maria va ser arrasat per un terratrèmol, i s’hi aixecà una petita església. Durant l’època monacal el poble degué tenir església parroquial pròpia, separada de la del monestir, dedicada a Sant Joan i Sant Pere. Els priors del monestir intentaren independitzar-se de la Grassa sense aconseguir-ho. El monestir decaigué amb els abats comendataris i el 1592 fou unit al de Sant Pere de Camprodon.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=32&consulta=MCU0KzE3MTQ5OCU=&codi=1544

Època: segle XII - XIII

Descripció:

És l'únic vestigi que sembla haver-se conservat de l'antic priorat de Santa Maria de Riudaura. Està situada entre una casa particular i la rectoria de l'església parroquial. La torre, que mesura uns 11 m d'alçada i uns 5 m de diàmetre, presenta una cobertura cònica, de teules, fruit de reformes posteriors ben visibles a tota la torre com l'obertura de finestres al sector oest. La seva estructura és de planta baixa i 3 pisos que van en diàmetre. Al costat del portal dovellat, la torre té un petit banc corregut i damunt d'aquest es veuen 2 espitlleres tapiades. Al costat de la finestra nova de la planta baixa es conserva una finestreta de 4 dovelles tapiada.
L'aparell de la torre mostra l'ús de carreus rectangulars a la part inferior fins a uns 3 m d'alçada i a partir d'aquí és de pedruscall. A la part superior la utilització de maó entremig de les pedres fa pensar en una reforma de la torre i les restes d'arrebossat presents en el mateix sector són mostra de què havia estat totalment arrebossada. Sota la coberta, dalt de tot, hi ha una sèrie de petites finestretes que no semblen massa antigues.

Notícies històriques:

El monestir benedictí de Santa Maria de Riudaura fou fundat a mitjans del segle IX pel comte de Girona-Besalú i la seva església consagrada pel bisbe de Girona al cap de pocs anys (858). L'any 937 el comte Sunyer de Barcelona donà al monestir de Riudaura diversos alous, parròquies i llocs que posseïa als comtats de Besalú i d'Osona i, tres mesos després, decidí d'unir el monestir de Riudaura, en qualitat de priorat, al cenobi benedictí de Santa Maria de la Grassa.
A partir del segle X, els priors de Santa Maria de Riudaura exerciren la jurisdicció civil sobre la vila i terme de Riudaura, i també sobre els altres llocs que li pertanyien en virtut de les successives donacions, tanmateix van tenir grans discussions amb els vescomtes de Bas sobre la legitimitat d'aquesta jurisdicció.
L'any 1119 el papa (Gelasi II) expedí una butlla en favor del monestir de Santa Maria de la Grassa, en la qual li eren confirmades les seves possessions, entre les quals havia , dins del bisbat de Girona, el cenobi de "Sanctae Mariae de Rivadario".
El 1592 el papa l'uní a Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat. L'església actual fou refeta al 1779. Al seu costat hi ha una casa coneguda pel "monestir" o “l'abadia” amb una petita torre rodona, medieval, que és tot el que li resta d'antic.

****************************************************
A l'entrada del cementiri hi ha una creu de pedra.





Al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament diu:

Es una creu de pedra datada del segle XVII, situada damunt d'una pilastra de base quadrada, amb un capitell ambu un coronament amb la data de 1781.

****************************************************

Altres enllaços amb informació:









****************************************************




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada