POU DE GLAÇ DE LA CAULA

LES ESCAULES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=26&consulta=MCU0KzE3MDI5MyU=&codi=39445

Època: segle XVIII

Descripció: Antic pou de glaç que actualment es troba tapat per l'abundant vegetació de la zona, cosa que fa que no es pugui documentar l'estructura adequadament. De totes formes sabem que l'estructura era de planta circular, d'uns deu metres de diàmetre i amb la coberta cupular. Les obertures, rectangulars, tenen llindes planes monolítiques. La construcció era bastida en pedres grans sense treballar lligades amb morter.

Notícies històriques: L'aprofitament del glaç es remunta a temps immemorables, però la construcció d'aquests a Catalunya proliferar durant el segle XVIII. En el cas del pou de la Caula, aprofitava el glaç que es formava a la Muga o a la Caula (d'aquí el nom) i es creu que l'estructura d'aquest és del segle XVIII, tot i que uns estudis de l'any 1926 el situen damunt d'una antiga construcció romana per a emmagatzemar aigua.

************************************************************************

Altre enllaç amb informació:

http://webspobles2.ddgi.cat/boadellailesescaules/visitans/llocs-dinteres/pou-del-glac/

Aquest pou aprofitava el glaç que es formava a l´hivern a la Muga o a la Caula. El glaç era molt preuat antigament perquè servia per conservar aliments i mantenir les begudes fresques. També s´aplicava en medicina. Es creu que aquest pou, per la seva estructura, és del XVIII. L´indret on se situa és obac, tal com correspon a la situació que ha de tenir aquest tipus d´edificacions. El que sorprèn més són les grans dimensions -10 m. de diàmetre- i el seu bon estat de conservació. És considerat el pou del glaç més ben conservat de la comarca. De planta circular, la seva coberta cupular resta intacta, com també les altres estructures. Les obertures tenen llindes monolítiques. El mur és molt gruixut, fet amb pedres força grans i sense escairar. El fet que sigui tant gran fa pensar que la seva producció era molt important. Per tradició oral es manté encara el record que el glaç era transportat amb carro fins a Figueres, però també fins al port de Roses, on era embarcat, probablement cap a Barcelona.

************************************************************************

************************************************************************

A prop hi ha dos jaciments.

Jaciment I

Es tracta d'un abric amb ocupacions del bronze final II, o cultura dels Camps d'Urnes. Fou localitzat per Enric Jiménez i Narcís Sitjes, el mes de juny de l'any 1978. Més tard, amb membres de l'Associació Arqueològica de Girona, es van fer les primeres prospeccions que permeteren documentar restes d'activitat humana a l'indret però que impossibilitaren la determinació d'un context arqueològic. El setembre de 1979 es va realitzar una primera campanya de treballs que consistiren en rebaixar un amuntegament de terres de la terrassa inferior. El mes següent es procedí a l'excavació en dos sectors de la cova, ja que l'ensorrament de la volta n'impedia l'excavació en extensió.
El material recuperat inclou, com a més significatiu, un conjunt ceràmic que per la seva tipologia pot adscriure's al Bronze final II. Altres restes documentades són un chopping tool, diversos fragments de molins, i polidors. Tot i aquestes restes, la manca d'una excavació sistemàtica fa impossible determinar l'existència de nivells anteriors al bronze. 

Jaciment II

Es tracta d'una cova amb diferents fases d'ocupació des del neolític antic fins a època medieval. Fou localitzat per Enric Jiménez i Narcís Sitjes, el mes de juny de l'any 1978. Més tard, amb membres de l'Associació Arqueològica de Girona, es van fer les primeres prospeccions arqueològiques a la zona. Les campanyes d'excavació, entre els anys 1980 i 1984 permeteren documentar una seqüència discontinua d'ocupació de l'indret. La cavitat rocosa, de dimensions àmplies, es troba molt reblerta. La ocupació més antiga de la cavitat seria d'època neolítica i es tractaria d'un lloc d'hàbitat. Amb posterioritat fou utilitzada com a sepulcre d'inhumació durant el neolític final - calcolític, per passar de nou a ésser ocupada al bronze final. La darrera ocupació documentada s'inclou dintre del període alt medieval. Pel que fa al material arqueològic recuperat, destaca un important conjunt de ceràmica calcolítica on predominen els recipients petits, un conjunt destacat de ceràmica oxidada llisa neolítica i diferents restes de ceràmica alt medieval. Cal destacar l'aparició de restes humanes que corresponen a un sol individu. Altres elements significatius són algunes peces i fragments d'indústria lítica, destrals, molins i làmines sobre sílex.

************************************************************************