Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 29 de març del 2022

VIL·LA ROMANA i BANYS DE VILABLAREIX

VILABLAREIX - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






Què són les vil·les suburbanes?

Al voltant de ciutats romanes com la de Gerunda (Girona) es construïen grans finques de propietat dels ciutadans més rics i poderosos. Aquests assentaments tenien un paper econòmic, ja que tot sovint eren el centre d’una amplia propietat (fundus), però sobretot, eren grandiosos i rics habitatges en els quals el propietari disposava de totes les comoditats, en cases molt espaioses que combinaven grans sales molt luxoses amb grans patis i espais enjardinats. Per construir aquestes vil·les es buscaven llocs propers als principals camins i a algun curs d’aigua, preferiblement en petites elevacions que fessin ben visible la casa i permetessin al propietari disposar d’àmplies vistes sobre l’entorn. A les proximitats de Girona es coneixen algunes d’aquestes vil·les: el Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), Can Pau Birol (Girona), Montfullà (Bescanó) i la de Sant Menna, a Vilablareix.

Sota Sant Menna hi ha una vil·la?

Efectivament, l’església de Sant Menna se situa al mateix indret on en època romana s’alçava una gran vil·la suburbana. L’indret és ideal, en una petita elevació emmarcada per petites rieres i una àmplia plana. En època moderna s’hi van fer molts moviments de terres que van destruir bona part de la vil·la, el qual va provocar la desaparició de moltes estructures. La vil·la ocupava tota la terrassa on actualment hi ha l’església parroquial i els camps de l’entorn, especialment els situats al sud de la vil·la. Disposava de grans comoditats de les quals solament es conserven els banys, però les excavacions han permès apreciar l’existència d’altres estructures, tant d’habitatge com industrials.

Els banys

La part conservada dels banys de la vil·la correspon a les cambres calentes. Es tracta de dues cambres dotades d’hipocaust (calefacció subterrània), una de les quals devia servir de tepidarium i l’altra, de caldarium. Inicialment els banys disposaven d’un forn que escalfava la cambra a través de l’hipocaust, i la caldera d’aigua calenta per a la banyera. Posteriorment es va construir un segon forn a la banda contrària. La presència dels dos forns permetia escalfar molt més el vell tepidarium i el convertien en una cambra per suar, una sauna. Les cambres termals estaven habitualment cobertes en voltes de canó que permitien distribuir millor l’escalfor i col·locar les finestres al sostre per il·luminar millor les estances.

Com eren els banys romans?

Per als romans el bany no era només un lloc on netejar-se sinó també un espai social, ja que quan es rebia un convidat se li oferia un bany abans de sopar. Disposar d’uns banys a la casa era un símbol de riquesa, perquè el manteniment requeria una elevada despesa en combustible i aigua, i requeria personal que els mantingués en funcionament. El bany comportava uns rituals per als quals s’utilitzaven diversos espais, i això feia de les termes unes estructures de certa complexitat. Els banys tenien diverses estancs i elements:

Apodyterium: vestuari on els banyistes es despullaven i guardaven els estris personals.

Frigidarium: sala per als banys freds.

Labrum: pica amb aigua freda.

Tepidarium: sala escalfada amb hipocaust, amb una temperatura moderada, on es podien fer diverses activitats, sobretot massatges.

Caldarium: sala que disposava de calefacció per sota del paviment, i d’una banyera amb aigua calenta.

Hipocaustum: sistema de calefacció subterrània que utilitzava tot un seguit de columnetes per elevar el paviment i permetia a l’aire calent circulés per sota.

Praefunium: sala on se situava el forn que escalfava l’hipocaust i l’aigua del caldarium.

La Torratxa formava part del cementiri de la vil·la?

Sí. Els cementiris de les vil·les se situaven tot sovint una mica separats de la casa principal, a tocar els camins principals, on els monuments funeraris fossin visibles per a la gent que hi transitava. En el cas de Vilablareix, aquest cementiri se situava enmig d’uns camps. Encara es conserva el principal monument funerari, un mausoleu en forma de torre. És una estructura de formigó, de dos pisos d’alçària i amb una gran fornícula a la part central (abans estava revestida de plaques de pedra). En el nínxol hi anirien escultures de la família i a sota, una placa amb la inscripció referida al propietari. Al pis inferior hi havia l’espai per col·locar els difunts. Al voltant d’aquest gran monument n’hi havia d’altres de més petits, avui destruïts, i tombes més senzilles pertanyents als ocupants de la vil·la.








Enllaç amb informació:

Les diverses estructures relacionades amb la Vil·la romana de Vilablareix es troben repartides en diverses zones: 
El camp baix: en aquesta zona hi ha una claveguera, localitzada ja l'any 2008, però que es troba espoliada per la part més septentrional on només es conserva la rasa que ocupava. Pel que fa als materials n'apareixen amb una presència massiva de medievals i moderns barrejats amb algun fragment dispers de ceràmica romana, fet que il·lustra l'important actuació antròpica d'època moderna. També es va localitzar un llarg mur de pedra lligada amb fang orientat de nord a sud, bastida amb rierencs i algunes pedres sense lligar. A la banda oest s'hi va detectar un petit enderroc. El material associat al mur era d'època medieval i moderna. El fet que el mur no presentés cap altre estructura associada ha porat a plantejar que es tractés d'un mur de limitació de finca o una tanca probablement d'època medieval o moderna, tal i com indiquen els materials associats. 
La plaça a migdia de l'església: sota el paviment actual de la plaça van aparèixer diverses estructures, la majoria d'elles estructures de fonamentació o negatives retalls de al subsòl, com sitges. El més interessant va ser la localització de les restes d'un paviment d'època romana, que es troba en un estat de conservació molt desigual, constituït pel rudus de petits codolets i el signinum de petites tessel·les blanques amb una decoració romboïdal. També s'hi ha localitzat un mur, orientat de nord a sud, constituït amb pedres irregulars i lligades amb morter de calç. Pel que fa a la cronologia, els materials són també moderns, tot i que es van localitzar dos estrats d'època romana. En ambdós casos es tracta de materials que cal situar en època baix republicana i començaments de l'Imperi, moment que no incidiria plenament amb la tipologia del paviment de signinum i tessel·les i que indicaria la presència d'una vil·la d'origen republicà. Així mateix, s'han localitzat dos espais dividits per un llarg mur orientat nord-sud i les restes d'uns banys amb hipocaust. 
Els banys: s'han localitzat diverses estances dels banys. La zona est del sondeig estava ocupada per una estructura rectangular, allargassada, orientada de nord a sud i delimitada per murs de rierencs i morter que configuraven un conjunt de dues estances calefactades per hipocaust, amb un praefurnium a la banda nord i, probablement, una banyera a l'extrem sud. Els murs perimetrals de l'estructura es conserven amb una alçada de poc més de mig metre als angles i a la zona nord, mentre que al centre es conservaven arranats a l'alçada del paviment inferior de l'hipocaust. Aquest paviment, fet amb opus signinum, presenta les empremtes de les pilae, algunes de les quals s'han recuperat in situ. A la banda nord se situava la boca del praefurnium, construïda amb rajols i que en un fase posterior va ser tapiada. A la banda sud-occidental d'aquesta estructura se situa una petita estança de funcionalitat gens clara. Aquest sector queda separat a ponent per un estructura d'opus caementicium. La zona de ponent sembla ser una zona de servei, dedicada com a mínim a l'alimentació del forn. Dins d'aquest espai es van recuperar dos elements: un paviment de morter a la banda nord i un mur de rierencs lligats amb morter situat a la zona central. Tant a les termes com a l'espai de servei els materials recuperats pertanyen a l'època moderna, amb materials del s. XVI i XVII localitzats a cotes mot baixes, fins al paviment de l'hipocaust, fet que demostra activitats de saqueig en aquest període. Pel que fa a la ceràmica romana, aquesta es va recuperar en indrets molt puntuals, com el farciment del forn que data d'època imperial.
Els enterraments: la proximitat a l'església parroquial comporta la troballa d'alguns enterraments a la zona excavada. La majora d'enterraments, tots ells en fossa, es trobaven en un mal estat de conservació, entre altres coses perquè es trobaven a molt poca profunditat. 

Al 2011 es va iniciar el procés d'adequació del jaciment per a la rebuda de visitants. El projecte preveia la construcció d'un mur perimetral que delimités i protegís el conjunt i una coberta lleugera. Un dels pilars metàl·lics que sustentaven l'estructura de coberta s'havia de disposar al damunt d'una de les estructures del conjunt termal, concretament un reforç del mur occidental del conjunt d'estances de bany, L'operació implicava la realització d'un forat de 20cm de diàmetre i uns 3m de profunditat. El control arqueològic va proporcionar algunes dades indirectes. Es va poder comprovar que l'estructura-sòcol tenia una potència d'uns 1,80m i era feta amb un picadís de pedra volcànica a la que es va afegir fragments de tegulae i rierencs petits lligats amb morter, molts similars als opus caementicium emprats a Itàlia.

***********************************************

Església de Sant Menna on a sota hi havia la vil·la

***********************************************
Altres enllaços amb informació:

Considerem la vil·la romana de Vilablareix, el conjunt de troballes i restes d'aquesta època, descobertes a l'entorn de l'església de Sant Menna, dintre la que es trobaria integrada la torre sepulcral de la Torratxa.

El conjunt d'excavacions realitzades en els terrenys que envolten la zona de l'església, han permés constatar l'existència d'una important vil·la, tot i l'elevat nivell de destrucció dels vestigis. Els elements localitzats estan fragmentats, dispersos i sense connexions clares. L'única estructura que es manté en un bon estat de conservació, és el bloc de cambres que conformaven el sistema de calefacció de les sales calentes de les termes, ja que es tracta de construccions obrades per sota de la cota normal de circulació, descoberta recentment.

Al costat del mas proper i no gaire lluny de la torre, a l'any 1934, Francesc Riuró i Carles de Palol ghi localitzaren un forn ceràmic d'època romana i hi recolliren tegula, imbrex, fragments tubulars i bipedals.

En uns camps de conreu entre el sepulcre i l'església, Xavier Alberch i Josep Burch hi trobaren restes malmeses de murs i hi recolliren ceràmica de tradició ibèrica feta al torn, comuna oxidada, imitacions d'africana de cuina dolia, tegulae, T.S. sud gàl·lica, T.S. africana A i C, T.S. lucente, així com àmfora forma Pascual 1 i africana tardana.

Per la tipologia de les restes trobades, no hi ha dubte que a Vilablareix va existir un vil·la prou rica per posseir un monumentum notable en època altimperial i equipada amb totes les comoditats indispensables per a aquesta mena d'establiments, com ara els banys, tot i la relativa proximitat de la ciutat i les termes públiques. La seva fundació s'hauria d'enquadrar en època baixrepublicana, amb una llarga continuïtat fins a l'antiguitat tardana.

Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà
Llibre "Parva Gerunda", de David Vivó, Lluís Palahí i Josep M. Nolla

https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-girones/arqueo-girones-vilablareix/2706-arqueo-vilablareix-villaromana/288-n20100201-vilablareix

Els arqueòlegs han trobat les restes d'unes termes construïdes entre els segles I i II després de Crist durant la darrera campanya d'excavacions a la vil·la romana de Vilablareix (Gironès). En concret, s'han posat al descobert part de dues estances, conegudes amb els noms de caldarium i tepidarium, que s'alimentaven amb un sistema de calefacció subterrani. L'arqueòleg de la Universitat de Girona Lluís Palahí explica que aquesta troballa confirma que la vil·la pertanyia a una família benestant. A més d'aquestes restes, la campanya també ha desenterrat part d'un paviment amb tessel·les corresponent al període de construcció de l'edifici, que se situa en plena època republicana (segle I aC).
Les restes de la vil·la romana de Vilablareix es van descobrir durant una campanya arqueològica portada a terme a finals del 2008. El jaciment es troba en uns terrenys compresos entre l'església parroquial i el mausoleu de la Torratxa. El moment de construcció de la vil·la se situa en plena època republicana, al segle I aC, i la seva vida útil es va allargar més de quatre segles (fins als segles III-IV dC). Després que la primera campanya posés al descobert diverses traces de murs, estances i part d'una canonada, els arqueòlegs han continuat excavant l'esplanada per descobrir noves restes. En aquesta ocasió, els treballs han permès posar al descobert part d'unes termes romanes corresponents als segles I i II dC. En concret, s'ha trobat part d'un caldarium i d'un tepidarium (dues estances on els romans prenien banys calents i tebis). Tot i que la vil•la estigui bastant arranada a conseqüència de les ocupacions de terreny posteriors, el fet que aquestes estances estiguessin soterrades ha permès conservar-les. 'Tot el nivell de paviments ha desaparegut, però en canvi, aquestes zones termals s'han conservat perquè tenien una càmera de calor subterrània, i a més des les estances també hem trobat les boques dels forns que les alimentaven', concreta Lluís Palahí. A més, l'arqueòleg de la UdG explica que la troballa confirma la importància que tenia la vil·la. 'Per poc que podien, els romans benestants es construïen unes termes; i encara més en el cas de les vil·les importants, sobretot les que es trobaven a prop de les ciutats', concreta Palahí.

Paviment republicà

Una altra de les troballes destacades d'aquesta segona campanya ha estat la localització de part d'un paviment amb tessel·les, corresponent a la primera etapa de construcció de la vil·la. 'Es tracta d'un tipus de pavimentació que a partir de l'època augustal es va abandonar, i que ens confirma que els orígens del jaciment es troben al segle I abans de Crist', explica Lluís Palahí. A més, aquesta descoberta té una doble importància. I és que confirma que, en paral·lel a la fundació de l'antiga Gerunda, els romans van construir vil·les al voltant de la ciutat. 'Si posem en relació la de Vilablareix amb la vil·la del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, veiem com aquestes es van aixecar juntament amb la fundació i ocupació de l'antiga Gerunda', indica l'arqueòleg. Fins ara, els arqueòlegs han excavat entre quatre i cinc estances de la vil·la romana de Vilablareix. 'En superfície hem abastat molt tros, però el problema és que, com que el jaciment està molt arranat, costa trobar estances conservades', indica Palahí. En properes campanyes, la intenció és buscar restes a la zona situada més a tocar de l'església i també excavar al voltant del monument funerari de la Torratxa, on ja hi ha documentada l'existència d'una necròpolis romana.

Notícia publicada al "Diari de Girona", 1/2/2010

***********************************************

TORRE SEPULCRAL LA TORRATXA

Torre funerària romana segle III

Torre sepulcral de planta regular de 3,10 x 2,80 m i uns 6m d'alçada.
Construída amb una técnica d'encofratge a base de calç barrejat amb traquita. La torre té dos cossos buits, el de baix, sense entrada, i el superior, obert per la cara oposada.
En lèpoca romana era llei que els morts fosin enterrats fora de les àrees urbanes.










Enllaç amb informació de la Torratxa:

Pertany a la denominació de "sepulcre de torre". Formada per dos cossos i un terrat. L'alçada total és aproximadament de 8,65 m i les parets tenen una amplada d'uns 75 cm. els dos cossos estan separats per unes línies de rajols. L'orientació de la torre és d'uns 30º30', on no es troba cap mena d'orientació intencionada. El material, a més de rajols, és formigó de calç i pedra volcànica, molt abundant en questes contrades. Està fet en capes "encofrades" que li dóna un curiós aspecte estriat i decoratiu. Els dos cossos estan coberts per voltes de rajols de cantell i units amb morter de calç, completats pel damunt amb formigó. La mala disposició dels rajols ha fet que l'estructura no aguantés i presenti l'estat actual.

La part inferior era una cambra sense accés a l'exterior, mentre que la superior presenta un amplíssim arc. A la "terrassa" hi ha restes de forats, possiblement del bigam de estructural de la coberta i a cada costat hi ha una fornícula.

El forat d'entrada posterior s'ha obert posteriorment, segurament per a utilitzar-la com cabanya. Actualment la torre presenta una esquerda central de dalt a baix i està reforçada amb rajols a les bandes, per motius de seguretat. Tot un costat és envaït per les heures, que deterioren encara més el monument.

Encara que hagi estat declarat Bé d'interès Local per la Generalitat (12-16-1979) resta com a propietat particular enmig de camps de cultiu i sense cap mena d'accés per arribar-hi.






***********************************************
Altres enllaços amb informació:





Article de Lluís Palahí Grimal: La vil·la de Sant Menna de Vilablareix i el suburbium de Gerunda.

***********************************************

Planol de la ubicació de la Torratxa


***********************************************

Planol de la ubicació de la vil·la romana


***********************************************










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada