CASTELL DE NAVATA
NAVATA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIII
Descripció:
Les ruïnes del castell de
Navata es troben a uns dos quilòmetres al sud-oest de la vila. Es trobava en un
planell que ocupava completament. El seu recinte murat era de planta
quadrangular, i el llenç que es conserva millor és el de ponent. En l'angle
sud-oest s'alça una torre cilíndrica, lleugerament atalussada a la seva base.
Es conserva en uns deu metres d'altura. El seu mur és de gran amplada. A
l'interior hi podem veure una volta semiesfèrica de petites pedres que formen
filades circulars concèntriques. En el parament s'observa que la torre ha estat
objecte d'algunes reformes. Més ben conservat és l'aparell del llenç de muralla
de ponent que s'afegeix a la torre. És de còdols escapçats de manera que
tendeixen a formar filades seguides, hi ha espitlleres rectangulars i, a la
part superior, restes dels merlets. En el tram de llevant del recinte els murs
són gairebé del tot enderrocats, només alguns fragments sobresurten molt poc
del sòl. Els valls, força ben conservats, assenyalen el traçat de la
fortificació.
La capella del castell de Navata ocupava l'angle
nord-oest del recinte. Es tracta d'una petita construcció de planta
rectangular, emplaçada en la base d'una torre angular de la muralla. Es troba
en estat ruïnós, però bona part dels seus elements arquitectònics resten
dempeus. Del frontis no en resta pràcticament res, els murs laterals presenten
un parament de còdols escapçats molt semblant la del llenç occidental del
recinte murat: en canvi tot l'interior es construí amb carreus grans de pedra
arenosa perfectament escairats. La volta és apuntada i seguida, hi ha dues
finestres d'un sol biaix. En el mur de llevant hi ha un ull de bou. En els murs
de llevant i de migdia s'obren tres espitlleres rectangulars.
Notícies
històriques:
Entre 1072 i 1093 Bernat
Adalbert prestà homenatge al bisbe Berenguer pel castell i l'església de Navata.
El 1190 el rei Alfons donà en feu la vila de
Peralada a Bernat de Navata i la seva muller Ermessenda.
El 1249 Ermessenda, filla d'Arnau de Navata, es
casa amb Dalmau Rocabertí, fill de Jofre. Així fou com la baronia de Navata
passà a mans de la família vescomtal .
El 1390 les companyies d'armanyaguesos que havien
envaït el país, perderen molta gent en l'anomenada "batalla de
Navata".
El 1968 Navata era cap d'una batllia que incloïa
els llocs d'Ordis, Espinavessa i la Palma; continuava en possessió dels
Rocabertí.
*******************************************************
Enllaç del jaciment del Castell de Navata:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=MCU2KzE3MTExNyU=&codi=5512
Es tracta del castell
medieval de Navata. Les primeres notícies del castell corresponen a l'any 1051,
quan va ser cedit al comte Bernat de Besalú, que establí la baronia de Navata,
malgrat que les restes més antigues visibles daten del segle XII-XIII. El seu
recinte murat, que ocupava una ampla esplanada, era de planta quadrangular.
Pels costats oest, sud i est era protegit per valls artificials; el cingle de
la part septentrional feia de protecció natural i els feia innecessaris en
aquella banda. El fossat, en bona part encara conservat, està excavat a la
terra i, en alguns indrets, a la roca natural de conglomerat, fa uns 3 m de
fondària. Hi ha restes de parets de còdols en els contravalls, a mena
d'espones. El pany de muralla que es conserva millor és de ponent, de 24 m de
llarg i 6 m d'alt, amb espitlleres i merlets. A l'angle sud-oest hi ha una
torre de planta circular, d'uns 9 m d'altura, lleugerament atalussada a la seva
base. En el parament s'observa que la torre ha estat objecte de diverses
reformes. La capella dedicada a Sant Joan es troba dins del recinte, al seu
angle nord-est. És una petita construcció de planta rectangular, sense absis
destacat, emplaçada en la base d'una torre angular de la muralla. Només
conserva les restes d'alguns murs, que podrien datar-se als segles XII-XIII.
Miquel Oliva (1967-69) va donar, per primera
vegada, la notícia de troballes d'època romana, en el camp de conreu que queda
en l'espai encerclat antigament per la muralla del castell, el lloc on devia
haver-hi la plaça d'armes i els edificis interiors de la fortalesa. La
tipologia d'aquests materials consistia en: contenidors (àmfora), vaixella fina
de taula (terra sigil·lada sudgàl·lica), ceràmica comú a torn. També localitzà
la presència de ceràmica medieval (terrissa grisa alt-medieval), i vidrada i
decorada moderna. Aquestes notícies les van publicar, primer, l'any 1978, Joan
Badia i, l'any 1984, Josep Mª Nolla i Josep Casas. Però la visita al lloc de
l'equip de revisió i actualització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de
la comarca de l'Alt Empordà, no permeté documentar material ceràmic d'època
romana.
Si hi havia un establiment d'època romana en
aquest punt, de moment i a l'espera de noves recerques, no es pot confirmar.
Com tampoc es pot definir la seva tipologia ni funcionalitat. Per tant, no es
pot precisar la seva cronologia més enllà de la classificació de romà. Pel que
fa al període medieval, abasta un llarg període des del segle XI fins les
darreres reformes del segle XVII, tot i que no es pugui precisar amb més detall
el moment final del castell.
Pel que fa al seu estat de conservació és en
general bo perquè la seva planta és reconstruïble i conserva algunes
estructures com la capella, la torre, la vall i el pany de muralla del sector
de ponent.
*******************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://navata.cat/destinacio/castell-de-navata-2/
https://elromanic.wordpress.com/2020/01/23/castell-de-navata-navata/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6787
*******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada