Llocs de Catalunya

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE PERALADA

PERALADA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'advocació a Sant Martí, el sant preferit dels reis carolingis, evidencia l'antiguitat de l'església parroquial de Peralada, confirmada després per les excavacions arqueològiques, que van descobrir la planta d'un petit temple preromànic de principis del segle XIX. A vui són visibles restes del temple romànic, consagrat el 1208, i la torre campanar del segle XIV, que testimonia la intenció de construir un gran temple gòtic que no va reeixir. L'edifici actual és d'estil neoclàssic, i va ser construït a les darreries del segle XVIII.

Rectoria

************************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=22&consulta=MCU0KzE3MTMyOCU=&codi=19967

Època: segle X – XIII // XVIII

Descripció:

L'església de Sant Martí és un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis poligonal. La nau és coberta amb volta de llunetes; el mateix tipus de coberta presenten les capelles laterals, el transsepte i la capçalera. La façana té una composició senzilla: una porta modificada de maó, rectangular, amb una fornícula al damunt d'arc de mig punt, i un òcul situat a la part superior. El campanar es troba a la dreta; és de base quadrada, fet amb carreus ben tallats. A la part superior té quatre grans obertures d'arc de mig punt motllurades i merlets de coronament de maó i pedruscall.
Trobem alguns elements romànics, aquests estan situats al mur lateral de migdia, davant la plaça de Mossèn. P. Dausa. Aquest fragment de parament és l'únic conservat del període romànic, i té un aparell de pedres irregulars. A la part superior hi ha una obertura d'arc de mig punt, atrompetada, amb dovelles de pedres molt ben escairades. Al mateix mur, situat a un nivell més baix, hi ha un timpà corresponent a una porta romànica. És d'arc de mig punt i conserva relleus decoratius. A l'espai interior del timpà hi ha una inscripció sepulcral amb lletres gòtiques que fan referència al soterrament de Bernat Dorca, mort el 1225.

Notícies històriques:

Sant Martí de Peralada apareix documentada des del 1002, en una epístola del papa Silvestre II al bisbe Odó que confirmava diverses possessiones de la Seu de Girona, encara que es probable que existís anteriorment. D'aquest primer període es conserven alguns vestigis, tot i que corresponen a diverses etapes constructives. L'autor J. Badia data el parament entre els segles X i XI, i la finestra i el timpà en els segles XII i XIII.
El campanar és gòtic, dels segles XIV-XV. L'actual aspecte del temple de Sant Martí de Peralada correspon a una reconstrucció realitzada el segle XVIII, encara que l'església existia des de l'època romànica.